S’ha acabat xafardejar el mòbil alié.

Published
by
rriberad
on January 21, 2010
in Uncategorized
. Closed

Sí, realment com diu Cardoso, arribem a adoptar les noves tecnologies com si fossin una extensió de nosaltres mateixos. Per això cada dia avncem i anem incorporant les novetats que apareixen al mercat i que segons els nosttres filtres personals creiem que en s ppodem ser d’utilitat per a les nostrex pròpies fites.

Es diu iTrust. Heus aquí una novetat que per a alguns pot esser molt llaminera i a d’altres més aviat els “xafarà la guitarra”…sí perquè és la resposta a l’espionatge tecnològic intrafamiliar o de parella, o sigui un contarespionatge…

 L’aplicació es diu iTrust i grava els moviments que es fan a la pantalla.

Un programa per a iPhone que permet saber si algú, per exemple, la parella, ha volgut veure els missatges o les fotos fetes amb el mòbil. L’aplicació es diu iTrust, ha estat creada per dos programadors noruecs que firmen com a Jorgnsn i es ven a l’Apple Store.

El funcionament és simple. El programa fa que l’usuari capti primer una foto de les aplicacions de la pantalla (una funció que a l’iPhone es fa pitjant a la vegada la tecla de repòs i la de menú). Si l’usuari deixa el mòbil i vol saber qui l’hi mira, la foto s’instal·larà com a fons de pantalla quan s’activi iTrust i com que és estàtica no deixarà veure què passa darrere.

La novetat és que, a més, el programa registra els moviments que s’hagin produït al telèfon i si un dit ha intentat manipular-lo.

 

Aquí us deixo l’enllaç.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=680141&idseccio_PK=1012&h=100121

Televisión e Interactividad 2.0

Published
by
vimacp
on January 4, 2010
in Uncategorized
. Closed

La siguiente noticia nos habla de la necesidad de desarrollo de una Interactividad 2.0 en televisión, vital para que Internet no se coma a la televisión en la batalla por la interacción con el espectador.

Lo que verdaderamente persigue la televisión interactiva es que el espectador asuma un papel activo y sea capaz de elegir aquello que más le interesa, explotando al máximo los servicios que brinda esta nueva forma de ver la televisión. No obstante, actualmente la televisión interactiva está siendo explotada únicamente desde un nivel de interactividad intermedio, donde el espectador puede elegir una programación determinada y comprarla “a la carta”. Ello representa un gran avance respecto a la televisión tradicional y magnifica el papel democrático de la televisión, pero todavía representa poco respecto al potencial interactivo de la televisión.

La televisión interactiva permite, mediante un canal de retorno, que las decisiones de los espectadores varíen el transcurso de una retrasmisión, haciéndoles partícipes del contenido de las mismas. Si con la TDT somos capaces de llegar a este punto de interactividad, se habrá conseguido ya mucho. No obstante, la Red ya ha alcanzado estas cotas de interactividad, sobrepasándolas en muchos aspectos. Es por ello que la televisión afronta de ahora en adelante la dura batalla de conseguir contenidos con un gran valor añadido (televisión inteligente) que aporten valor diferencial respecto a lo que se puede encontrar en la Red.

Espanya al CeBIT 2010

Published
by
vtorrespr
on December 27, 2009
in Uncategorized
. Closed

Voldria comentar-vos una notícia relacionada amb la Societat de la Informació i el nostre país que he llegit recentment: Espanya ha estat elegida país associat del CeBIT 2010.

Bé, molts de vosaltres us preguntareu què és aixó del CeBIT, doncs és la major fira que se celebra a nivell mundial en matèria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació; cal dir que és una fira que se celebra anualment a Hannover.

Segons la pròpia organització del CeBIT, el nostre país ha estat escollit com a Partner Country pel seu espectacular desenvolupament en l’àmbit de la Societat de la Informació en els últims anys. El Partner Country de cada edició del CeBIT adopta un paper principal en l’esdeveniment i la seva participació es tradueix en la instal·lació de pavellons amb la presència d’un gran nombre d’empreses nacionals que exposen els seus serveis, ofereixen conferències, etc.

A més, l’edició de 2010 tindrà lloc entre els dies 2-6 de març d’aquest any, que casualment coincidirà amb la presidència española del Consell de la Unió Europea, que Espanya exercirà durant el primer semestre de 2010.

Bé, suposo que serà una bona empenta pel nostre país. Aquí us deixo un enllaç per si voleu ampliar informacions: http://www.cebit.de/homepage_e

Balance de una década

Published
by
jcumbraos
on December 22, 2009
in Uncategorized
. Closed

La gran novedad del informe 2009 sobre La Sociedad de la Información en España, editado por la Fundación Telefónica anualmente, es la realización de un balance global de lo sucedido en la década que está a punto de finalizar.  Esta buena idea de los responsables del estudio se plasma en siete  capítulos en los que se nos presenta el panorama de lo sucedido en el Estado en el camino hacia este estadio denominado Sociedad de la Información y que es el objeto principal de esta web.

Los siete capítulos analizan los aspectos básicos de ese panorama: regulación y políticas estratégicas en esta materia,  evolución del mercado, evolución de las infraestructuras de soporte y acceso a las TIC’s,  tecnologías, terminales, evolución de los servicios y productos concebidos para Internet y, por último, un breve repaso a la evolución sectorial de las tecnologías de la información.

Como siempre, leerse este Informe nos proporciona un panorama de la situación de la S.I. en nuestro país y es además una recomendación para el que en Navidades no quiera desconectar. Felices Fiestas

Management de bolsillo

Published
by
barasti
on December 21, 2009
in Uncategorized
. Closed

Gran parte del éxito de Internet es conseguir una gran cantidad de  información gratis con un solo clic. El autor C. Anderson ha publicado un obra ” El negocio de lo gratuito”, donde plantea el futuro del negocio de lo gratuito. Esta nueva forma  encuentra en la era digital y en las nuevas tecnologías su mejor exponente y se sostiene en la economía de bits  no de átomos. No tenemos qu ir muy lejos para descubrir el éxito de formatos como Facebook, Google o Wikipedia, donde accedemos a gran cantidad de información a coste cero.

Anderson con la publicación de su libro Gratis, desgrana en varios capitulos como podría ser gratis un billete de avión, un libro de texto un CD de música y hasta un coche. La reflexión llega a la hora de analizar la respuesta de los consumidores, la inmensa mayoría pone objeciones a lo ´gratis”, como “nadie regala nada”, “lo gratuito es un truco”, o Internet no es gratis de verdad porque pagas el acceso. Una vez más Internet aparece como una realidad en cualquier ambito de hoy en día.

Conocer los cambios que ha experimentado el entorno económico como consecuencia de los avances tecnológicos,  tanto en el ambito de trabajo y empresa

 

Tradicions i noves tecnologies…

Published
by
ssansegundo
on December 21, 2009
in Uncategorized
. Closed

Veig i llegeixo l’especial de Nadal 09 de l’Espai d’Internet de TV3 i arrel d’haver visitat algunes webs i grups de Facebook ens fa plantejar que, tot i l’aclaparadora globalització i homogeneïtzació del món, també les velles tradicions poden perviure i, fins i tot, donar-se a conèixer i difondre’s arreu, gràcies a Internet. Un bon exemple d’això és Festes.org que des de fa 10 anys manté actualitzades totes les festes i tradicions dels Països Catalans, amb la seva descripció, amb notícies, llibres, enllaços, etc. Alhora també hi ha un apartat amb presència d’altres cultures. Una altra bona iniciativa de recuperació cultural, davant el perill de substitució que suposa la introducció de noves festes (algunes d’elles més marcades per les ànsies comercials que no per la tradició i el sentiment), s’està utilitzant Internet per reactivar-les. Un exemple d’això és la graciosa iniciativa Salvem el Tió que està alliberant Tions arreu del país. I, d’altres maneres de posicionar-se són alguns grups del Facebook, cosa que resulta més aviat curiós (i, pel meu parer, molt positiu) ja que és una xarxa social, majoritàriament utilitzada per gent jove. Alguns exemples són: Tió Sí, Paré Noël No, Komandó Tió, Enyoro les Festes Majors de poble!!! I els balls amb orquestra!!!, Salvem la Castanyada, diguem no! a Halloween, Cultura Popular i Tradicional, Amics del Caganer, etc.
A part, també hi ha webs i blocs de molts entitats diverses, com : Pessebres vivents, Pastorets, Consuetudinàrium, etc.
Alhora que, també ens permet conèixer cultures i tradicions d’altres llocs, la qual cosa ens pot apropar més i entendre millor la gent nouvinguda que viu entre nosaltres. Una web que, personalment, m’agrada molt com està enfocada és Teranga que pretén apropar i ser un punt de trobada de la comunitat catalana i senegalesa.

Siguin quines siguin les vostres tradicions…. espero que tingueu unes bones festes i un bon d’any!

Només una decisió empresarial?

Published
by
Julià Guillén
on December 21, 2009
in Uncategorized
. Closed

Fins ara ningú s’havia atrevit a enfrontar-se a Google tan obertament com Rupert Murdoch. I molt menys a través d’un dels productes que més podria perjudicar la companyia, el seu buscador. News Corp., la companyia de Rupert Murdoch i el segon imperi mediàtic més gran del món destrés de Disney, s’ha aliat amb Microsoft. El seu plantejament, no seria el de fer un buscador millor, sinó retirar els seus continguts per portar-los a la competència, a Bing (Microsoft) i cobrar a canvi. La idea és la de presionar per tal que Google cedeixi i s’arribi a algun acord.

Però des del mateix Google no sembla pas que es posin molt nerviosos. Eric Schmidht, el seu conseller delegat ha arribat a dir que si alguna companyia no està d’acord amb el que es fa, hi ha mitjans tècnics per evitar sortir a Google (introduïnt el comando disallow dins el fitxer robots.txt dels seus llocs web). La companyia del famós buscador potser podria sobreviure sense els continguts de News Corp., però i si la tàctica de la companyia de Murdoch troba aliats?

El que ens trobem al davant serien dos generacions, dues cultures i dos models de negoci. Un model va néixer amb els ordinadors i Internet i l’altre encara tracta d’adaptar-se. Google no para de créixer mentre que News Corp.  veu com part del seu negoci va decaient. Murdoch ha titllat a Google de “paràsit i lladre de continguts ” oblidant-se, potser és mala memòria, que molts dels seus llocs webs porten a terme la mateixa tasca d’organització i consolidació de continguts  de tercers, tal i com Google fa.

Ens trobem amb una lluita tant sols entre imperis empresarials, com altres que hi ha hagut? O és una lluita que va més enllà, per exemple, en la naturalesa d’Internet? Fins ara, és a dir, tal i com Internet el coneixem, els continguts es mouen en llibertat. Utilitzes un buscador i saps que la informació a la que accedeixes és, en general, la més rellevant. Murdoch, que no és pas qualsevol proveïdor de continguts, pretén arrastrar amb ell a tots aquells que mostren el seu rebuig al domini de Google. Molts editors de diaris s’apuntarien encantats a aquest servei. El que ens trobariem seria doncs amb una cosa més semblant a la televisió que al Internet que coneixem avui en dia. Només podries accedir als continguts que has pagat previament en la teva subscripció. Aquesta maniobra empresarial sembla dirigida a acabar amb el domini de Google, però, només és Google qui perd? O podriem perdre tots?

Responsabilitat Social Corporativa i Societat Xarxa

Published
by
acostage
on December 21, 2009
in Uncategorized
. Closed

 

Fa devers deu anys vaig llegir un llibre que me va impactar i al que he tornat moltes vegades des de llavors. Es diu Factor 4, duplicar el bienestar con la mitat de los recursos naturales., de von Weizsäcker, Lovins i Lovins.1 En aquest llibre s’explica amb exemples reals de quina manera es pot multiplicar el benestar comú amb molta menys despesa de recursos, si es millora l’eficiència.

El llibre fa també constants referències a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de Juny de 1992, i al seus tres temes principals: el desenvolupament sostenible, el clima i la biodiversitat.

I ara, disset anys més tard, resulta que els mateixos dirigents de les empreses que, els anys noranta, no podien fer front a inversions per a millorar l’eficiència dels seus processos en base a reduir les emissions contaminants i a utilitzar els recursos naturals d’una manera sostenible i no tudar-los, signen el Comunicat de Copenhague sobre canvi climàtic, llançat per la Universitat de Cambridge:

  • Endesa se adhiere al ‘comunicado de Copenhague’ de la Universidad de Cambridge

http://www.europapress.es/rsc-00195/noticia-rsc-endesa-adhiere-comunicado-copenhague-universidad-cambridge-20091207142657.html

  • Nueve empresas de la Fundación Entorno piden un acuerdo “ambicioso, sólido y equitativo”

http://www.europapress.es/nacional/noticia-rsc-copenhague-nueve-empresas-fundacion-entorno-piden-acuerdo-ambicioso-solido-equitativo-20090922191019.html?rel

Que ha canviat? Probablement els motius de les empreses.

Tornant al llibre, transcric un pàrraf de la segona pàgina: “… no son los libros, sino los seres humanos quienes modifican el rumbo del progreso. Mujeres, hombres y niños en su calidad de consumidores y votantes, trabajadores, ejecutivos e ingenieros, políticos y periodistas….”….”Los seres humanos no cambian sus comportamientos si no tienen motivos importantes para ello”.

Son aquests consumidors i votants els que avui dia tenen a l’abast més informació sobre que fan les empreses a les que compren i els polítics als que voten, i d’alguna manera poden, si més no parcialment, fer canviar les declaracions d’intencions, dels qui continuen exercint el poder, sota formes amb noms tan lluents com Responsabilitat Social Corporativa.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/090925/090929-02

Això és possible gràcies a la Societat xarxa, per eines com Internet que permeten la divulgació de la informació i obliguen a les empreses a ser més transparents, i també per la interrelació en xarxa de les empreses. Com pot justificar la Caixa la seva cartera d’accions de RepsolYPF sense que entri en conflicte amb els objectius perseguits per la seva Fundació? Doncs rentant-li la cara a Repsol a base de Responsabilitat Social Corporativa.

És un primer pas. Petit, però important. Ara ja només falta que les grans empreses trobin que ser eficient en recursos naturals també és rendible.

1Weizsäcker, E.L., Lovins L.H, Lovins, A.B. Factor 4 Duplicar el bienestar con la mitad de los recursos naturales. Informe al club de Roma. Galaxia Gutenberg.Circulo de Lectores. Barcelona, 1997

Internet i els drets d’autor

Published
by
Celia Rudilla
on December 21, 2009
in Uncategorized
. Closed

Per a la meva darrera aportació en aquest bloc tenia clar que volia comentar alguna de les entrades d’El Blog de Enrique Dans, sobretot perquè és un blog que m’agrada llegir de tant en tant pels temes interessants que tracta. El problema ha estat, quina? Realment ha sigut un sacrifici haver-la de triar. En un primer moment he estat temptada per la del dia 17 de desembre, dedicada a La Lista de Sinde, iniciativa de Hacktivistas.net com a resposta a la iniciativa del govern de crear una comissió amb seu al Ministerio de Cultura amb autoritat per tancar llocs web sense necessitat d’una ordre judicial. Però finalment m’he decidit per Mentiras, entrada del 14 de desembre sobre la ofensiva de les entitats de gestió de drets d’autor en contra de les descàrregues i el P2P.
I és que és molt llarga la cua que penja d’aquest problema. Però el més important és que crec que no es tracta d’un problema de propietat intel·lectual com molts ens estan volent fer veure. Crec que és més un assumpte de models de negoci. Des de fa uns anys, el negoci musical (i també d’altres com l’editorial o el cinematogràfic) ha experimentat un canvi pel que fa als guanys, a la manera de guanyar-se la vida. L’aparició de nous canals i mitjans per a la descàrrega i consum dels productes ha propiciat que la indústria cultural tradicional tal i com la coneixíem fins al moment canvïi. I en la meva humil opinió, és a partir d’aqui que cal plantejar-se l’assumpte. Sense volem ferir la sensibilitat de cap creador, el fet que una obra arribi al màxim de públic hauria de ser l’objectiu i la gran satisfacció dels autors.  Sí que és possible que les productores perdin diners, però llavors hauran de replantejar-se el negoci i aprofitar les noves oportunitats que ofereix la cultura internet. L’esperit hauria de ser compartir, no protegir.

Safe creative, un producte sobre drets de les obres

Published
by
jnofre
on December 21, 2009
in Uncategorized
. Closed

Dins del bloc de la Generalitat de Catalunya http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?p=13 , trobem un producte força atraient relacionat amb el tema de la propietat intel·lectual i els drets d’autor. Safe Creative, és un registre per autogestionar-se els drets de les obres. És en definitiva una web que actua de registre neutral d’una obra que testimonia qui és l’autor i que se’n pot fer i que no.

Davant l’allau d’informació que trobem a internet és important obtenir garanties de qui és l’autor d’un text. I sobretot saber sobre la titularitat dels seus drets i quins usos l’usuari en pot fer sobre aquest text.