La coexistència de butlletins municipals i publicacions de premsa local i comarcal pot suposar un problema de competència deslleial, en especial pel que fa a qüestions econòmiques. Quin és el paper que juguen avui en dia les publicacions editades des dels ajuntaments? És competència deslleial per a les empreses privades que hi hagi mitjans impulsats des dels ens públics? Són necessaris els mitjans públics o bé els mitjans privats poden absorbir allò que tradicionalment ha recaigut en els de titularitat pública?

Per al president de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC), Àlex Gutiérrez, és evident que hi ha “distorsions” entre les publicacions d’àmbit local i comarcal i els butlletins municipals editats pels ajuntaments: “Al principi els ens locals utilitzaven una fórmula que era la del butlletí municipal, identificat com a informació institucional. Ens els darrers anys hem detectat una tendència d’alguns ajuntaments que tenen una aparença de premsa i no de butlletí. Més enllà de la legitimitat periodística de tirar endavant aquestes iniciatives el que sembla és que aquestes capçaleres en alguns casos exploten el mercat publicitari i recorren a la doble via de finançament: l’Ajuntament i els anunciants. Amb aquesta situació es pot rebentar el mercat publicitari ja que els ens locals poden vendre espais més barats perquè sempre tindran el coixí de les arques públiques”. Gutiérrez, a més, apunta que hi sol haver una diferència notable en els salaris que ofereixen els mitjans segons la seva propietat. “Les condicions laborals que ofereixen alguns mitjans públics no són les del mercat sinó que surten d’un mitjà finançat amb els diners de tots. Tot plegat dibuixa una paradoxa curiosa i és que podria ser que l’administració fes una doble inversió: d’una banda, que creés mitjans públics i de l’altra que hagués de subvencionar mitjans privats que no se’n surten”. En aquest sentit, el president de l’ESCACC creu que s’han d’establir les normes perquè els dos tipus de publicacions puguin conviure sense fer-se la competència.

Per la seva banda, el director de la revista LlumiGuia ¬–editada a Casà de la Selva –, Joan Carles Codolà, considera que s’ha d’arribar a un acord entre l’administració i els mitjans locals perquè tots dos models de publicacions en surtin beneficiats. Creu que falta una reflexió sobre aquesta qüestió però manté que en l’actualitat la deslleialtat existeix.

A l’altra cara de la moneda s’hi troba el president de l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local, Jordi Navarro. Pensa justament al contrari: “Les publicacions municipals no només no fan la competència deslleial a la resta de mitjans sinó que garanteixen una pluralitat informativa”. A més, Navarro afegeix que les publicacions municipals tenen un control per llei que segurament la premsa local i comarcal no passa. I manté que aquests òrgans de control no són l’alcalde ni l’equip de govern. Però en mans de qui han d’estar aquestes publicacions municipals? “Jo crec que lògicament no ha de ser ni en mans del govern de torn ni tampoc dels professionals que hi treballen. Ha d’estar en mans del ple municipal, on hi ha tots els representants de tots els partits polítics”, respon Navarro. El president de l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local afegeix que els periodistes han de garantir la qualitat dels mitjans de comunicació locals i comarcals però el control ha d’estar al poder mitjançant uns òrgans no només formats per càrrecs electes sinó també per associacions ciutadanes. Sobre la possible competència deslleial que generen aquests mitjans públics, considera que econòmicament pot haver-hi un conflicte entre els ajuntaments i les empreses privades que editen les publicacions però no creu que aquesta sigui la tònica general als municipis catalans.