Monthly Archive for April, 2009

Los expertos debaten los pros y contras del periodismo digital.

Published
by
Maud Trescents
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

 

L’article que he escollit relata una jornada de debats entre experts sobre els pros i els contres periodisme digital.

 

Durant la jornada el director general de continguts de Prisacom, en Mario Tascón, destacava la capacitat del públic per a interactuar amb el mitjà digital, altrament anomenada com “El poder dels lectors”, i segons la qual el lector és qui decideix quan accedeix a la informació. En el llibre d’en Cardoso aquest aspecte queda demostrat per l’autor Maffesoli qui afirma que el públic és un conjunt d’individus actius, crítics i autònoms, en el context de la critica que fa de la posició de l’autor Bourdieu respecte a la passivitat del públic.

 

En relació amb la rentabilitat del periodisme online, en Jean François Fogel, assessor del diari francès Le Monde, fa una breu descripció del model de negoci del diari esmentat, el qual consisteix en una zona per la qual cal estar subscrit i una altra d’accés lliure, la qual s’utilitza per a captar abonats. Aquest últim model correspon a la perspectiva evolucionaria recollida per en Cardoso, segons la qual els mitjans de comunicació convencionals segueixen sent les plataformes base mentes Internet serveix per a captar audiències.

 

En aquest article el representant del diari Le Monde destaca també com a inconvenient de la premsa online l’absència d’informació teòrica al respecte i per tant l’absència referències per al periodista alhora de buscar conseqüències del treball que realitza. Aquest és un altre aspecte que recull la perspectiva evolucionaria segons la qual la tecnologia facilita procediments però també pot canviar pràctiques i això pot comportar canvis inesperats a mig plaç.

 

Al llarg del debat es va introduir el tema de la credibilitat dels mitjans de comunicació, una de les característiques base de la comunicació social, recollida dins el capítol V del llibre d’en Cardoso . El tema en qüestió va suscitar diferents opinions degut a aspectes important de la informació com la formació dels redactors, i l’anonimat dels intermediadors en foros i blogs.

 

 

També es van debatir aspectes com el temps i l’espai en l’àmbit de la premsa. I segons Cardoso, Internet permet d’actualitzar ràpidament els continguts de la informació i de procedir a una entrega més ràpida i per tant de ser consumida en qualsevol llosc i en qualsevol moment. Aquest aspecte va ésser criticat per alguns durant la jornada que relata el present article però també hi va ser considerada pel director de El Mundo un avantatge davant de “la frustració d’haver d’imprimir una informació perquè s’hagi de tancar.”

 

Així crec que en aquest article s’han remarcat molts aspectes relatius amb els avantages i inconvenients descrits per en Gustavo Cardoso al llarg del capítol V del llibre “Los medios de comunicción en la sociedad en red”.

 

http://www.elmundo.es/elmundo/2005/05/17/comunicacion/1116339869.html

 

La credibilitat dels mitjans online

Published
by
Marta Vivancos Martinez
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

Sempre havia pensat que els mitjans online adolien de falta de credibilitat i que això els incapacitava per erradicar als mitjans tradicionals, tot i que, segons Gustavo Cardoso, una tecnologia no suplanta mai una altra sino que es converteix en una alternativa.

Però aquesta notícia tira per terra les meves creences: la premsa online és més creïble que una notícia de televisió, segons un recent estudi de TNS. Així que la premsa online afegeix la credibilitat als avantatges de rapidesa i interactivitat, entre altres que cita Cardoso. Crec que era una de les barreres que li faltava véncer per imposar-se als mitjans tradicionals i la seva acceptació, que millora dia a dia, demostra que es va consolidant a pasos gegants.

Escolta milers d’emissores de ràdio en internet

Published
by
Nuria Romero
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

Amb aquest títol l’article presenta un paral·lelisme entre el que Cardoso valora com una de les avantatges de les noves tecnologies per a la ràdio, a part de la qualitat i  forma de l’emissió, fent una gran incidència en la gran difusió que suposa en la seva emissió, permetent que una mateix programa pugui ser sentit en qualsevol part del món.

També fa un detall dels diferents programes que permeten connectar amb infinitats de canals de la mateixa manera a la que Cardoso ens fa menció.

Teletreball

Published
by
mpiquec
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

De tots els canvis que podien portar les TIC el que més em va cridar l’atenció, ja en la prehistòria d’aquestes tecnologies, cap als anys setanta i vuitanta, va ser la possibilitat d’organitzar el treball d’una forma diferent: el teletreball. Quan encara no s’havia parlat, ni tan sols potser inventat, el terme conciliació de la vida familiar i laboral, ja m’imaginava les millores que permetria el teletreball de cara a poder gaudir de més temps i organitzar-lo de manera més lliure per tenir cura de la família.

 

Però, tot i el temps que ha transcorregut, el teletreball no té una gran implantació a Catalunya (http://www.conc.es/pdf_documents/19411.pdf ). Estem molt per sota dels índex d’Europa i, per suposat, dels Estats Units.

 

El teletreball, com a sistema que permet organitzar  la feina fora de l’ambit físic de l’empresa, mitjançant la utilització de sistemes telemàtics, té moltes més avantatges, a part de la conciliació de la vida familiar i laboral: disminueix costos de producció, redueix els desplaçaments, permet fixar la població en àrees allunyades dels centres urbans i industrials, etc.

 

Per tant, els poders públics haurien de fomentar el teletreball i intentar acostar-nos, com a mínim, al nivell dels altres països europeus. En aquest sentit, m’ha cridat l’atenció una convocatòria publicada en el DOGC núm. 5355 de 07/04/09 (http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5355/09082124.pdf) pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. Aquesta convocatòria compta amb una dotació global de 400.000€ i es destina a ajuts a projectes de teletreball i a l’activitat de divulgació, assessorament, dinamització i formació en TIC que es desenvolupa en els punts TIC que ofereixen aquest servei i formen part de la Comunitat de Teletreball de la Xarxa Punt TIC de Catalunya. Són beneficiaris d’aquestes subvencions tant els ens locals de Catalunya com les pimes i micropimes.

 

De fet, a tot el món, el teletreball s’està convertint en una bona eina contra la crisi per a les empreses i per lluitar contra l’atur pels treballadors (http://www.cronista.com/notas/175473-el-teletrabajo-crece-al-ritmo-la-crisis ) amb més motiu, per tant, l’administració pública ha d’adoptar mesures de foment del teletreball.

 

Cristina Piqué 

Canvi o innovació: el cas català

Published
by
rafelcarrilx
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

Al seu llibre Cardoso es pregunta si la xarxa canvia realment els mitjans de comunicació i comenta, en diferents ocasions, que, front al que s’esperava, la premsa en línia no ha desplaçat a la premsa escrita. Això és cert, però en el cas català caldria afegir que per a canviar els mitjans de comunicació, aquestos, primerament, han d’existir. El cas de Vilaweb, el periòdic en línia creat pel valencià Vicent Partal (Bétera, 1960), ens trobem un exemple reeixit del que comente. Segons conta Marc Roca al seu bloc, el 2007 Vilaweb tenia 320.234 visites úniques durant el mes de maig de 2007, sempre segons les dades de OJD interactiva. Actualment Vilaweb té 90 edicions locals disperses per tot el domini lingüístic català. Aquest desplegament haguera estat inviable en paper. En aquest sentit, podríem dir que la xarxa no es limita a transformar els mitjans de comunicació de masses, sinó que n’engendra nous mitjans i noves formes de comunicació. Gianni Vattimo, el filòsof de la postmodernitat italià, va defensar a principis dels 80 el pensament feble. Aquest s’oposava al pensament dur o metafísic, que implicava una veritat dogmàtica i única. Per a Vattimo, la pluralitat televisiva podia contribuir a que emergiren les diferents identitats amagades per aquest pensament fort. La realitat fou que, finalment, les televisions italianes acabaren en mans de Verdusconi. Afortunadament, avui, la xarxa ha pres el relleu d’aquest pensament feble i fa emergir a tot arreu altres visions i formes de comunicar, no tan unidireccionals i piramidals.

Periodisme? Periodisme.

Published
by
jmtorresmuno
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

Durant una entrevista amb Charlie Rose, periodista nord-americà, Eric Schmidt , president de Google, va afirmar, referint-se a Internet i en clau positiva, que:

el contingut generat pels ciutadans definirà el futur de la humanitat.

Això ens transporta a un dels conceptes que ha revolucionat més la premsa a Internet: el periodisme ciutadà. El periodisme ciutadà és un fenomen que ha portat, porta i portarà una democratització importantíssima de la informació, ja que si cada ciutadà és un periodista en potència sembla difícil que quedin molts racons al planeta on pugui succeir alguna cosa sense que hi hagi testimonis. Però això, que pot servir per desemmascarar el poder o per alfabetitzar la població, per exemple, també pot resultar un problema, ja que la tasca periodística no pot ser realitzada alegrement per qualsevol individu, ja que la metodologia i els criteris de jerarquització coherent de la informació no és una cosa que estigui fàcilment a l’abast de tothom. És per això que, possiblement, com afirma Cardoso, al periodisme no li bastarà

con tener solamente buenos profesionales con acceso privilegiado a los círculos de poder, sea el político o el económico, será igualmente necesario monitorizar otras fuentes de información pues esa será la mejor forma de ayudar a los ciudadanos, ayudarlos a saber lo que creer y lo que no creer.

Per tant, l’afirmació del president de Google pot anar en una línia correcta, sens dubte, però caldrà que aquest contingut generat pels ciutadans sigui produït o organitzat de tal forma que no acabi sent nociu, paradoxalment, per als propis ciutadans. Per això considero que la funció futura dels periodistes, i dels demés professionals de la comunicació, resultarà fonamental per a la bona materialització d’aquesta nova capacitat informativa que presenta Internet.

Brecha digital y generaciones

Published
by
Elena Omedes Escorza
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

Dentro de los artículos que nos envían con cierta periodicidad desde la UOC, hay uno que me ha llamado especialmente la atención: la brecha digital tambíen existe dentro de la oficina, y considero que así es.

Si bien solemos identificar dicho término con diferencias socioeconómicas, donde el tipo de perfil de internauta aparece cada día más marcado y definido, tambíen es importante tener en cuenta el aspecto aquí mencionado, donde un estudio reciente analizando la relación con la tecnología dentro de los centros de trabajo en función de los diferentes grupos generacionales muestra notables diferencias y uno de los factores que intervienen en ello es principalmente debido a que los jóvenes tienden a difuminar la vida profesional y la vida privada.

Si observamos nuestro entorno, podemos constatar dicha afirmación, ¿cuántas veces dentro de la jornada laboral este grupo de jóvnes al que nos referimos aprevecha la ocación para enviar un correo electrónico y quedar con sus amigos? ¿ o bien navegan con internet con mucho más asiudad que los mayores?

Una vez más puede evidenciarse la brecha digital, un gran porcentaje de mayores cree que el uso de PDAs y teléfonos móviles contribuyen entre otros a empeorar los modales en el lugar de trabajo, si bien, tienen parte de razón, pues incomódisimo resulta, sino inadecuado el hecho de que en plena reunión suenen teléfonos móviles y en lugar de disculparse y no atender las llamadas, éstos la inician como si estuviesen totalmente solos, y así no es de extrañar, el hecho de que esta generación que suele ir de los 44 a los 60 se pregunten ¿dónde está la eduación?. Lo razonable sería usar dichas herramientas pero adecuadamente, pues no sólo daña la imagen de la persona que lo utiliza generando falta de respeto hacia los demás sino que en la mayoría de las ocasiones lo que también genera es falta de atención, distracción hacia los temas que se están tratando.

Igualmente se constata la brecha digital donde en este caso el asunto analziado por el estudio es el de las multitareas que se genera a partir de la utilización simultánea de cuatro aplicaciones diferentes (e-mail, navegadores de internet, mensajería instantánea y el paquete de microsoft office). Aquí una vez más, se demuestra que los jóvnes acumulan casi el doble de tiempo (20,5 frente a 11,9 horas )sumando el total de horas dedicadas diarimante a estas tareas.

Es la realidad, ¿existe brecha digital dentro de tu oficna?

Al César lo que es del César

Published
by
rquintanah
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

Este artículo no tiene desperdicio. Después de leer a Cardoso, de de bucear por la Web buscando noticias más o menos sobre la prensa online, de no encontrar nada que no venga filtrado por un medio u otro, me doy de bruces con Vostok, una agencia madrileña de diseño interactivo. Quien mejor para darnos una perspectiva tangencial de la prensa online.

Léanlo, por favor, y comenzarán a compartir esta perspectiva. Un medio impreso migra a Internet, y esto desde luego que no significa la erradicación de la edición impresa frente a la edición online. Más bien es todo lo contrario. Por medio de las ediciones online se perpetúan las ediciones impresas, confundiendo en la mayoría de las ocasiones al usuario, por medio de la creación de una ilusión participativa. El periódico es lo que es, un soporte en el cual profesionales de la comunicación plasman la actualidad, desde una óptica u otra, esta claro, pero actualidad al fin y al cabo, con todo el soporte y apoyo de una estructura empresarial. Esto es lo que hacen bien, y esto es lo que deberían hacer, sin caer en la primera trampa que encuentran en su camino.

Coincido con Barroso en su valoración respecto a la superposición de las nuevas tecnologías, pero no lo veo de manera tan inocente. La prensa informa, y sabe cómo hacerlo, y eso es lo que debe hacer, ya sea en Internet o en el kiosko. Insisto, por favor, léanlo.

Visiones castastrofistas sobre la prensa

Published
by
taniag
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

En el Simposio Internacional de Periodismo en Línea Paul Steiger ofreció una charla sobre el futuro de la prensa, la cual fue comentada en una noticia publicada en Periodismociudadano.com el pasado 20 de Abril.

El autor (Manuel Maqueda) destaca tres aspectos de la conferencia sobre la prensa y sus profesionales:

1. El futuro de la prensa es terrible
2. El futuro del periodismo es bueno
3. El futuro de los periodistas es agridulce

Dentro de lo que puede parecer una sólo una visión con tintes catastrofistas, hay un matiz que le acerca a los conceptos que ofrece Cardoso en su libro Los medios de comunicación en la sociedad en red (capítulo V), se trata de la evolución del periodismo y la necesaria adaptación de los periodistas que Internet supone. Para la cual, según la noticia, la edad es un aspecto decisivo y algunos periodistas, mayores de 50 años, pueden verse en dificultades a la hora de cambiar sus hábitos.

Tania Gómez

Premsa online = Premsa del futur.

Published
by
Miquel Pujols i Parramon
on April 30, 2009
in Uncategorized
. Closed

A partir de l’article “Medios Digitales: Entre lo local y lo global” que va aparèixer en un fòrum ran la crisi generada pel vessament del “Prestige” l’any 2002 es plantejava el potencial dels mitjans de premsa online en aquestes situacions d’urgència, d’incertesa i de necessitat d’informació per part de la població, que no sempre les autoritats subministren.

Apartir d’un fet local que té transcendència general es crea una situació on els mitjans digitals poden prendre una importància cabdal pel potencial directa de subministrament d’informació que d’altra forma fora potser impossible.

La credibilitat i contrast de les fonts és la part negativa dels aspectes contemplats, com també l’anominat en l’origen, que poden suposar qüestionar de forma global aquests mitjans. Cardoso contempla també la interactivitat que poden incloure aquests mitjans entre periodista i lector, que pot suposar si es canalitza degudament una font complementària i d’ampliació del contingut.

Amb tot, no es pot parlar de forma homogènia de mitjans de premsa online ja que entre ells n’hi ha dels mes rigorosos fins els més especulatius i intoxicadors; al cap de vall, com tot en la vida! Però si cal tenir present que la facilitat d’accés que suposen, la immediatesa i interacció que poden incorporar fa que els hàgim de tenir present de cara al futur de la premsa.