Monthly Archive for October, 2009

E-book (2)

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

La digitaliltzació de llibres per posar-los en accés a internet està generant conflictes entre els principals actors implicats per tal de definir les regles del joc. Google, el gengant de la xarxa, va ser el primer en moure fitxa anunciant la digitalització de milions d’obres. Per a poder dur-ho a terme va firmar un acord amb autors i editors de llibres descatalogats; també ha rebut permisos de biblioteques nacionals de tot el món per la digitalització de llibres lliures de drets d’autor.

Els sectors afectats, adonant-se del perill que hi ha de que una sola empresa privada monopolitzi la difusió del patrimoni cultural, no van trigar gaire a reaccionar per tal de reivindicar els seus drets a influir en les decissions sobre què es podria posar en lliure disposició i com. També es volia evitar que no fos només Google qui poguès participar en aquest negoci.

A més, Internet, com la vida real, té diferents regulacions segons les barreres geogràfiques i polítiques. Google ha de negociar país a país acords individuals que li permetin actuar. A cada lloc els actors tenen filosofies i ideologies diferents. Als Estats Units, Open Book Alliance, una mena de sindicat que aplega autors, editors i bibliotecaris va aconseguir que el Departament de Justícia obiguès a Google a revisar el primer acord. Aquesta setmana apareixia una entrevista a Peter Brantley, lider d’aquesta aliança, en la que explicava que no està en contra de la digitalització del llibre sinó de la monopolització del negoci. És per aquest motiu que l’Open Book Alliance ha creat la seva pròpia plataforma per a la descarrega d’e-Books en format lliure, Bookserver.

La Unió Europea està treballant actualment per regular la digitalització de llibres subjectes a la propietat intelectual però n’es difícil determinar l’autoria. Vol assegurar-se que Europa no queda enrera en aquesta creuada i que les obres siguin accessibles a les persones amb discapacitats. Justament, aquesta setmana ha organitzat una audiència pública on van anar representants de l’Associació Europea d’Editors de Diaris (ENPA), la Federació Europea d’Editors de Revistes (FAEP), la Federació d’Editors Europeus (FEP), la Biblioeca Nacional de França, o la iniciativa ARROW.

La iniciativa Arrow forma part del projecte Europeana, la gran biblioteca digital europea iniciada al 2008.

En definitiva és veu com la difusió de la informació i la cultura no és un assumpte neutre ni menor. L’accés al patrimoni bibliogràfic mundial és un ideal sovint posat d’exemple quan s’expliquen les avantatges i les possibilitats de les tecnologies de la informació i internet. Sembla que per tenir simplement la tecnologia el projecte ja estigui a l’abast. La realitat és que per realitzar aquesta utopia tecnològica s’estan lliurant debats i lluites econòmiques, polítiques i ideològiques; com a la vida mateixa. Però él projecte s’ho val.

Marketing analógico vs. Marketing digital

Lo analógico está demodé, y el marketing no quiere quedarse atrás.

El horizonte hacía donde miran las empresas está cambiando, ya no se estudia al público y su comportamiento, para acertar creando un producto “hecho a medida” de las necesidades del cliente. Se ha dado un paso más dentro de la transición de la sociedad, y más concretamente en el ámbito de los negocios.

Estamos ante una nueva forma de actuación, la interacción entre el cliente y las organizaciones es ahora bidireccional. El marketing digital conecta, como si de los dientes de una cremallera se tratara, al público y a la empresa, a través de acciones en las que ambos se involucran de forma conjunta.

La sociedad cambia por momentos, ya no pensamos igual y ya no actuamos de la misma forma. La digitalización es una pretensión y dentro de poco una realidad.

Comparto con vosotros este interesante artículo: http://www.cibersociedad.net/textos/articulo.php?art=115 (Echeverri Cañas, Lina Maria, 2007, La digitalización del marketing, Revista TEXTOS de la CiberSociedad, 10.)

Una prueba más de la sociedad en transición de Cardoso.

 

Saludos.

Raúl Zazo

Sorpresas te da la vida…


st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.45pt; mso-footer-margin:35.45pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>


/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

“Para enviar algo importante usaría el correo ordinario” aquesta afirmació va sortir fa alguns dies de la boca del mismíssim inventor del correu electrònic, el nord-americà Raymond Samuel Tomlinson. Per a més informació, aquest home ha estat guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries 2009 en la categoria dedicada a la Investigació científica i tècnica junt amb l’inventor del telèfon mòbil, el també nord-americà Martin Cooper.

En relació amb això, en una entrevista recent ha declarat també que no té mòbil (!) i que es considera un tant ludita; per als que no us soni aquest terme us diré que el ludisme va ser un moviment obrer nascut a Anglaterra a principis del segle XIX que s’oposava a la tecnologia perquè considerava que competia amb els treballadors… Sorprenent, oi? També ha dit, que com a tots nosaltres, l’spam el molesta a diari i que la seguretat a la xarxa el preocupa bastant; d’aquí l’afirmació feta per ell que obria aquest post.

Com a curiositat Tomlinson ha explicat que no recorda la data exacta de la invenció del correu electrònic: “Me han preguntado más de una vez la fecha exacta. Todo lo que puedo decir es que fue entre junio de 1971 y enero de 1972. Supongo que no calibré la importancia de mi ocurrencia”.

Personalment m’ha trencat tots els esquemes conèixer les opinions i una mica de la vida d’aquest home, doncs me l’imaginava més com algú tremendament obsessionat amb la tecnologia… Com a guinda final us diré que en el seu temps de lleure es dedica a la criança d’ovelles.

“Internet nos cuesta 200 euros más que a los franceses”

“Internet nos cuesta 200 euros más que a los franceses. Los usuarios españoles se muestran insatisfechos con la conexión, por considerarla lenta”. Aquesta, és una noticia que apareix avui, dia 30 d´octubre, a la web http://www.laopiniondemurcia.es. En ella es manifesten les conclusions d´una enquesta duita a terme per la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) que analitza els hàbits d´ús d´internet de la societat espanyola. Les enquestes es van realitzar a 2.050 internautes espanyols de entre 18 i 64 anys, en elles es demanava pel lloc de connexió, la freqüència d´ús i pel grau de satisfacció dels usuaris. Com a resultat, s´arriba a la conclusió que internet resulta massa car, concretament, 200 euros més a l´any respecte a França. A més d´això, els usuaris espanyols consideren que la velocitat de connexió és molt baixa.

 

Per tant, el grau de satisfacció del servei d´internet dels internautes espanyols és realment baix, tres vegades més que els usuaris belgues. Els operadors més ben valorats són els regionals com R, operador gallec, Telecable, que opera a Asturies i Euskatel al País Vasc. Quant als operadors nacionals, el millor classificat és Jazztel, seguit de Tele 2, Ono, Orange, Vodafone, Ya.com i Telefonica, al darrer lloc.

 

Aquesta notícia posa de manifest com Espanya és un exemple de societat en transició, una societat que fa ús de les noves tecnologies però que encara està endarrerida respecte a altres societats europees. Concretament, en aquest exemple podem observar com Espanya estaria per darrera de França pel que fa a l´ús d´internet i al grau de satisfacció dels internautes. Cardoso explica, al seu llibre, que les societats en transició es caracteritzen per divisions més marcades entre qui usa internet i qui no. Aquest ús d´internet sol estar associat a la generació a la qual es pertany i al nivell de coneixement. Però, per altra banda, també s´ha de tenir en compte la infraestructura que permetrà un correcte ús d´internet. Precisament és aquest punt el que es tracta en aquesta notícia. En aquest cas la mala gestió dels operadors i els seus alts costos condicionen l´ús d´internet per part dels espanyols, endarrerint, així, la conversió en una societat informacional.

Avances tecnologicos= “gandulismo” de la sociedad.

http://elsacapuntasverde.blogspot.com/2007/02/avances-tecnolgicos-gandulismo-de-la.html

El artículo se basa en que estos modernos avances tecnolo’gicos que se incorporan a la sociedad, hacen al ser humano volverse vago dado que realizan todo por nosotros y se han realizado para mejorar la vida del hombre y facilitarle su vida diaria.

La persona que escribe el arti’culo  admite ser un adicto a las nuevas tecnologi’as y menciona diferentes ejemplos acerca de lo que han provocado en la humanidad estos avances desde hace unos cuantos anos hasta hoy. Cita el ejemplo de la rueda, que fue construida con el objetivo de avanzar mas rapidamente y que supuso para el ser humano el poder  sentarse comodamente mientras viajaba.

A este le siguieron toda una sucesion de inventos que nos hacen volvernos cada vez mas sedentarios y a ello se debe que necesitemos crear centros como los gimnasios, para ejercitar nuestro cuerpo.

(No he podido poner los acentos correspondientes, debido a un fallo en el ordenador, pido disculpas).

Iria.

Eslovenia: la transició d’una societat enganxada a la xarxa

Eslovenia és un bon exemple de país amb una societat de transició que va cap a una societat en xarxa, com diu Cardoso (2008). País independent des del 1991, amb una població de gairebé 2 milions d’habitants, econòmicament saludable, presenta un panorama de mitjans amb una política de comunicació actualitzada pel nou govern elegit el 2004.

 

L’ús d’internet ha crescut ràpidament durant la darrera dècada amb dades importants: a principis del 2007, el 56% de tots els eslovens entre 10 i 74 anys n’eren usuaris habituals i el 58% de les llars hi tenien accés així com el 96% de les empreses amb +10 empleats, de manera que encara se n’incentiva més l’ús. És significatiu també que totes les institucions d’educació utilitzin Internet i que hi hagi centenars de punts d’accés públic a Internet, molts d’ells són els anomenats ‘c / escoles “, que ofereixen al públic amb accés a Internet i les oportunitats d’aprendre informació i habilitats de tecnologia de la comunicació.

Canvis en la manera de relacionar-se socialment.

Les relacions socials i la manera de relacionar-nos ha anat evolucionant al llarg de la història. Un camperol de l’Antic Règim no s’allunyava més de cinquanta quilòmetres del lloc on havia nascut en tota la seva vida, això el limitava molt en les seves relacions socials. Amb la Revolució Industrial i el desenvolupament dels mitjans de transport, va donar més mobilitat a la societat. Però tant en un cas com en l’altre, les relacions interpersonals estan condicionades a la presència física dels individus.

Actualment, amb el desenvolupament de les TIC, podem relacionar-nos, fer més contactes i compartir més informació. Així doncs, a dia d’avui, sense la necessitat de desplaçar-nos podem establir relacions socials que ens permetran compartir des de fotografies a opinions sobre qualsevol tema tant amb persones conegudes com a desconeguts amb qui podem acabar establint vincles afectius, d’oci, d’investigació… També podrem cercar contactes en funció a les nostres afinitats, estalviant d’aquesta manera temps a l’hora de buscar informació. Per exemple, avui he estat consultant blogs de cuina com aquest http://ataula.blogspot.com/ , i he pogut constatar que és una eina molt útil per a establir un canal de comunicació per a compartir tot tipus d’informació establint un diàleg entre els seus usuaris i compartint la informació amb els visitants que no hi participen. Així doncs, el blog pot ser un canal de diàleg dels experts d’una matèria i a la vegada permet visualitzar la informació. A part dels blogs que ens permeten compartir informació i opinar hi ha hagut un desenvolupament de les xarxes socials com pot ser el Facebook. Aquests espais virtuals ens permeten estar en contacte amb els amics i inclús amb amics d’amics que no coneixem personalment. En aquestes xarxes també es formen grups amb afinitats comuns, ja siguin d’oci, ideològiques…Gràcies al continu desenvolupament de les TIC i a que la societat cada cop està més preparada per fer-ne ús com diu Castells el creixement d’aquestes xarxes socials ha estat més vertiginós que exponencial. Podem veure el creixement d’usuaris d’aquesta xarxa social a http://www.facebook.com/press/info.php?statistics

Així doncs, el desenvolupament de les TIC més la formació de la societat per a treure el màxim rendiment d’aquestes innovacions han fet que les relacions socials hagin canviat fins al punt de que dos individus podran mantenir una relació interpersonal sense els condicionants que determinaven les relacions en el passat.

Ramon Naya

Gestió de coneixement eficaç = Major productivitat

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

La passada setmana vaig assistir a una conferència sobre els serveis 2.0 per a biblioteques especialitzades i la ponent va comentar de manera destacada el cas de l’empresa Infosys, com un exemple en la gestió eficaç del coneixement a través de tecnologies de la informació basades en el web social. El cas em va semblar prou interessant i adient com per compartir-lo amb vosaltres.

Infosys Technologies Ltd. és una empresa de tecnologia que ofereix solucions de software i consultoria a grans empreses, sobretot de l’àmbit financer. L’any 2000 va posar en marxa una iniciativa per tal d’organitzar el seu coneixement intern i extern de manera que produís una reducció significativa dels seus costos de producció i els temps de dedicació als projectes en curs.

L’objectiu de la companyia era reduïr el temps dedicat a la cerca d’informació per als nous projectes, poder aprofitar la informació recopilada en projectes ja finalitzats, i potenciar la disponibilitat de l’últim coneixement. Per a tot això va crear tres aplicacions diferents dedicades a la gestió del coneixement: K-Shop, Process Asset Database i People Knowledge Map.

Amb aquestes eines, els treballadors d’Infosys poden enviar qualsevol tipus de document o recurs, intern o extern, a un repositori per tal de posar-los a l’abast de la resta de companys. Dit d’una manera més pràctica, l’empresa pretén reduïr el temps en l’elaboració de nous projectes, de manera que quan un dels seus empleats ha d’iniciar un nou projecte per a un client, pugui disposar d’informació sobre projectes molt similars fets amb anterioritat per tal de poder aprofitar al màxim aquest coneixement. La part més interessant del projecte consisteix a la manera d’incentivar la plantilla, i de proveïr de valor afegit tot aquest coneixement. Es va idear un sistema de rating de manera que cada vegada que un treballador utilitza un recurs d’informació deixa constància del valor d’aquella informació i dels beneficis del recurs en si. A través d’un sistema de punts, s’indica quina és per a un mateix la importància de la informació continguda en aquell recurs, perquè i per a què ens ha servit i quins beneficis hem extret. Aquest share es tradueix en una sèrie de punts per a l’autor del recurs que es veuran traduïts en un benefici econòmic, i que incrementarà cada vegada que el recurs sigui utilitzat.

Infosys ha destinat gran quantitat de recursos a aquest projecte ja que considera que els permet donar una resposta més ràpida a les demandes dels clients i que s’evita la repetició de tasques. Segons la pròpia empresa, durant el primer any de funcionament del programa es va incrementar la seva productivitat al voltant del 3%, i va reduir els nivells d’errors en més d’un 40%.

L’arribada de l’e-book desencadena una nova guerra de formats

L’e-book ja és aquí, i qualsevol que hagi visitat una botiga d’electrònica o informàtica ho haurà pogut comprovar amb els seus propis ulls. Fa uns dies la nostra companya Montse, en el seu post publicat a aquest mateix blog amb el títol “Nadal de lectures electròniques” ens comentava els grans avantatges que aquesta nova eina tecnològica ens reportarà en un temps breu, donat que la seva aparició massiva ja és imminent… o encara no?

Ningú no pot negar ja avui l’enorme potencial que ofereix aquest nou aparell, encara que molts romàntics —els mateixos probablement que enarboraven una actitud obertament contrària a la irrupció de la fotografia digital o la telefonia mòbil—, es neguin en rodó a acceptar que un dia deixaran de banda el paper per la lectura en una pantalla que, a efectes pràctics, és tan còmoda o fins i tot més cque el suport de cel·lulosa tradicional. Afegit a això, la postura obertament bel·ligerant de molts editors —i ara parlem del nostre país— els quals no acaben de veure clars els beneficis d’aquesta nova modalitat de distribució de continguts, està dificultant l’entrada d’aquesta nova tecnologia, tot i que afortunadament està molt lluny d’evitar-la. Com acostuma a passar, ens trobem davant d’una actitud d’amenaça davant del canvi, en comptes del repte que hauria de ser. El fet de que entitats com CEDRO o la SGAE romanguin encara reacis a la difusió dels continguts dels autors espanyols que estan sota la seva protecció —tot i que el paper d’aquestes entitats ha quedat en tel·la de judici darrerament—no evitarà allò inevitable, i el llibre electrònic acabarà sent, com ja ho és als Estats Units, una revolució tecnològica que ens afectarà a tots.

No obstant això, el negoci lucratiu que acompanya al neonat e-book és massa atractiu per als grans fabricants, que com ja és habitual davant d’una novetat tecnològica, s’esveren en crear dispositius i patentar tecnologies per evitar repartir un pastís de beneficis que s’aventura molt suculent. L’exclusivitat, però, és arriscada, i encara està per veure com reaccionarà el mercat internacional (i el nostre) davant del Kindle d’Amazon, un e-book exclusiu d’aquest distribuidor gegant que compta amb l’enorme avantatge de disposar dels drets de reproducció de mil·lers d’obres amb drets d’autor. Inconvenient? Com sempre, el format, de reproducció exclusiva en l’aparell distribuït per ells. Sobre el tema, un article interessant aparegut fa uns dies a El País sobre com està l’estat de la qüestió… cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

De formats n’hi ha molts, tot s’ha de dir, i caldrà veure també si l’e-pub, format respatllat per Google obert a multitud de fabricants (els apunts d’aquesta mateixa assignatura els tenim disponibles en aquest format), o el  propi d’Apple que ens comentava la Montse en el seu post, podran fer front al difós Kindle en territori nord-americà o potser serà algun altre el que s’acabarà emportant el gat a l’aigua.

He de confessar que jo mateixa no he pogut resistirme a aquest nou caprici, i després de moltes voltes als formats i a les marques, em vaig llançar a adquirir fa només un mes un e-book. Tot i que la tecnologia encara és incipient i els continguts disponibles molt restringits, puc assegurar que aquest aparell ha respòs sobradament a les meves expectatives, i que les possibilitats que m’ofereix compensen de moment les carències que sé que en breu seran millorades pel mercat, a banda de l’encara preu elevat que suposa la seva adquisició. No és aventurat preveure com d’aqui a poc temps veurem l’e-book completament instal·lat en les nostres vides: en l’àmbit acadèmic ja s’anuncia com la gran innovació en escoles, instituts i àmbit universitari, i a nivell lúdic, malgrat les pugnes pels drets d’autor, serà indefectiblement el substitut del llibre tradicional. Caldrà veure, però, què passarà també amb una política de preus dels continguts de moment poc clara i que s’endevina certament abusiva (el preu d’un llibre electrònic justifica el seu cost i els drets d’autor?, visiteu l’apartat d’Amazon dedicat a aquesta tecnologia o els preus de publicacions seriades a la web d’ARCE…).

 

Procés participatiu per fer la biblioteca del S. XXI

Fa unes setmanes la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació va publicar l’informe definitiu del projecte “Imagina la biblioteca pública del S. XXI” que es pot trobar a aquesta adreça: http://www.imaginalabiblioteca.cat/

Aquest projecte es va iniciar fa més d’un any per tal de recollir les aportacions de persones relacionades amb el món de la biblioteca, tant professionals com usuaris, i així millorar el funcionament del Sistema de Lectura Pública. Es van penjar a la web enquestes estructurades en 7 blocs temàtics on poder valorar idees i activitats.

Abans de l’informe definitiu es van publicar les dades obtingudes per tal que tothom poguera extreure les seves pròpies conclusions. Però amb l’informe definitiu, que té en consideració els resultats i la seua interpretació dins del context, es van traduir les dades  i idees en compromisos d’actuació per a la Generalitat de Catalunya. En el cas de que les competències siguen d’altres administracions es van plantejar com a suggeriments d’actuació.

En el cas del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació els resultats de les enquestes han impulsat 55 projectes o accions: 44 per a curt termini, 9 per a mitjà termini i 2 per a llarg termini.

Aquesta iniciativa és un bon exemple de com implicar els professionals i la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques mitjançant les possibilitats de comunicació que ofereixen les noves tecnologies. Cal l’esforç i participació de tots, administracions i ciutadans, per fer d’aquest sistema de consulta la via per elaborar polítiques públiques que siguen de veritable interés per tothom.