Monthly Archive for November, 2009

La TDT interactiva…previo pago

Según Sergio Talaweritz, consejero delegado de Gigaset (filial de Siemens que fabrica receptores TDT y teléfonos inalámbricos), para España y Portugal, en una entrevista publicada en www.mycomputer.com ,  la televisión en un futuro próximo cada vez más será un terminal de acceso a servicios y aplicaciones, y no sólo de acceso a canales de TV”. También comenta que “con la implantación de la TDT de pago van a volver a salir al mercado equipos MHP (Multimedia Home Platform) y en el futuro gracias a las conexiones al ADSL la interactividad tendrá horizontes mucho más altos que los que ha tenido hasta ahora, que estaban muy limitados por la capacidad del ancho de banda disponible”. 

Cardoso dice en el capítulo IV “Una constelación de redes…” de su libro “Los medios de comunicación en la sociedad en red: “La televisión digital (…) sigue un patrón de mayor interacción con el espectador (…) está asociada a la televisión de pago”. Tanto en España como en Portugal estamos viviendo un proceso, bastante lento, de sustitución de la TV analógica por la digital. La implantación de la televisión digital de pago está en pañales (con sólo un canal, GolTv). Y no digamos la inclusión de contenidos interactivos. Hasta ahora, la interactividad en televisión ha sido la gran asignatura pendiente, ya que nunca ha gozado de una aceptación general. Nos queda por ver si, en un plazo de tiempo tan breve como los cinco meses que quedan para el apagón analógico, comienzan a generalizarse los receptores de Tdt de pago que incluyen un decodificador para contenidos interactivos. Cosa difícil, teniendo en cuenta que sólo 250.000 de los 14 millones de receptores TDT que ya funcionan en España cuentan con esta ventaja.

CARDOSO, Gustavo: Los medios de comunicación en la sociedad en red. Filtros, escaparates y noticias. UOC Ediciones, 2008.

http://muycomputer.com/Actualidad/Especiales/Crecera-la-TV-en-Internet-y-TDT/_wE9ERk2XxDAQk5mm6GFtPGqyuNoasqZML8CPBEfzfItoeU8bSnUWYNOzq30ThuKe

http://www.tdtinfo.net/tag/servicios-interactivos/

La televisión Interactiva és la plataforma que donarà beneficis al B2C

La televisió interactiva està evolucionant, ja que no només serà una eina on es comparteixi internet i televisió alhora si la tecnologia ho permet, sinó que també servirà a les grans o mitjanes empreses per a comunicar-se amb els consumidors, professionals,… Ja que no només serà una eina per a informar-se sinó també per a relizar transaccions, entretenir-se,… aportant beneficis a la nova forma de pagament, el B2C o de negoci a negoci.

La problemàtica rau en que encara la tecnologia no s’ha adaptat a la evolució, els continguts de la televisió no estan sent prou atractius com per ser interactius, i no hi ha una gran penetració d’internet a molts segments de la població (sobretot en els adults).

http://www.idg.es/IWORLD/articulo.asp?id=114132

http://www.idg.es/dealerworld/Television-interactiva_-la-posible-sustituta-del-o/seccion-/articulo-117640

Definició de B2C:

http://es.wikipedia.org/wiki/B2C

Modelos de negocio y la tv interactiva

<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin-top:0in; margin-right:0in; margin-bottom:10.0pt; margin-left:0in; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:Calibri; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:EN-GB;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:1.0in 1.0in 1.0in 1.0in; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Table Normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0in 5.4pt 0in 5.4pt;
mso-para-margin:0in;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Mi noticia es bastante reciente y trata sobre el primer foro sobre aplicaciones informáticas que tuvo lugar en Zaragoza la semana pasada. Fue un acto organizado por diferentes empresas en el cual se debatió sobre el presente y el futuro de las aplicaciones interactivas en televisión, los retos que se presentan y los modelos de negocio que se abren.

Si en algo se pusieron de acuerdo fue en que la televisión interactiva debe ser fácil de usar, de lo contrario se trataría de un proyecto sin futuro y además, los servicios y aplicaciones deben ser útiles y eficaces.

Me llama la atención que las empresas toman parte en esto y son conscientes de su importancia, apoyan el desarrollo tecnológico y se interesan por los nuevos modelos de negocio que se pueden abrir.

Trata también sobre los problemas de la televisión digital, ya que gran parte de la población no está interesada en ella porque no saben las ventajas que les ofrece.

http://www.baquia.com/noticia/relacionada/11437/1/modelos-de-negocio-y-la-television-interactiva/

L’avaluació en el sector públic

Amb l’estat de les autonomies es van crear noves administracions que tenien la gran oportunitat d’organitzar-se amb un esperit més obert al ciutadà, més democràtic, més eficient. Per desgràcia l’administració autonòmica catalana va desaprofitar aquesta ocasió i va crear una administració pública calcada de le funcionarial espanyola, decimonònica i carregada amb tots els seus defectes. Des de fa uns quants anys i com a resultat de les directrius europees de modernització de la gestió pública, s’ha generalitzat la implantació de models d’excel·lència als diferents organismes. Moltes entitats públiques van organitzar llargues sessions en les quals es van examinar detalladament els processos de treball i es van analitzar objectius, missions i visions, les oportunitats, amenaces, punts forts i febles, etc. de l’organisme en qüestió, etc. Tots ens varem iniciar en un nou llenguatge i uns nous conceptes que pretenien introduir dins la gestió pública una renovació en l’anàlisi dels procediments de treball, racionalitzar-los, adreçar-los a la satisfacció de l’usuari amb condicions d’eficiència i eficàcia, fomentar la comunicació, el treball en equip, treballar per objectius i avaluar els resultats. Les paraules clau eren ”qualitat” i “excel·lència”.  

Aquests plans de millora van sobtar als treballadors més veterans i els van crear un rebuig, una desconfiança cap a una terminologia que es veia de caire empresarial. Passats els anys, si bé en alguns sectors es detecten importants avenços - deguts sobretot al voluntarisme d’alguns individus - els resultats generals han estat força decebedors i crec que no justifiquen els esforços i el temps esmerçat. L’administració pública catalana segueix patint d’uns defectes d’origen que s’han enquistat i que fan que els treballadors reaccionin molt tèbiament davant dels plans de millora: la manca de transparència degut molt sovint a la politització dels càrrecs fins nivells molt baixos i la desconfiança en uns gestors que actuen sense passar ells per cap avaluació.

Potser es pot dir que el grau d’implantació de sistemes d’excel·lència i avaluació és encara molt feble i que cal deixar actuar els organismes creats per a aquesta fi (Vegeu la web de l’Agencia Estatal d’Evaluación de les polítiques públiques: http://www.aeval.es/es/index.html ) però no crec que les diferents polítiques aplicades puguin actuar sobre l’arrel dels problemes sinó que em temo que només faran una rentada de cara a l’administració pública.

Reis

La TDT

Todo el mundo sabe ya lo que es la TDT, o lo que es lo mismo, la Televisión Digital Terrestre. Y aunque no se sepa exactamente como funciona, saben que para ver la televisión necesitará, o ya necesita, la TDT.

 

A nivel nacional, provincial, municipal… todos se han preocupado de difundir la información sobre la “necesidad” de tenerla para poder ver la televisión.

 

En un caso cercano como es el de Caravaca de la Cruz, el 30 de junio se produjo el apagón analógico, como si se tratara del fin del mundo. Ese día coincidió con otro acontecimiento, la subida de la tarifa eléctrica a los consumidores de baja potencia, pero de esto, pocos nos enteramos. Claro, no salió en todos los medios.

 

El Ministerio de Industria, en colaboración con el Gobierno regional y los diferentes consistorios lleva a cabo una campaña informativa y      

el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma destinó al Consistorio caravaqueño una subvención por valor de 120.000 euros dentro del II Plan de Desarrollo de la Sociedad de la Información 2008-2010.

 

El Ayuntamiento de Caravaca realizó una Memoria de actuaciones donde se refleja los pasos que han seguido.

 

La campaña de información fue destinada a las comunidades de propietarios de todos los edificios de Caravaca, a las tiendas de electrodomésticos y a los habitantes.

Se realizaron 7.000 folletos, talleres, charlas, anuncios en la radio con concurso, charlas (repartiendo imanes y camisetas entre los ciudadanos que asistieron a los talleres y charlas)

El ayuntamiento también regaló 120 decodificadores de TDT por sorteo entre los habitantes del municipio.

 

Ha sido todo un éxito, antes del plazo, el Ayuntamiento anunciaba que “La Televisión Digital Terrestre (TDT) ya se puede recibir en el 98% de los hogares del término municipal de Caravaca de la Cruz

 

En mi casa nos negamos a adaptar la televisión y hemos estado 4 meses sin ella y tan ricamente. Cogíamos películas de dvd de la biblioteca, hasta que se nos ha estropeado el DVD y hemos tenido que comprar otro. Y claro, ahora solo hacen DVDs y Televisores con TDT.

Tecnologies i responsabilitat social

Cada vegada són més les empreses que engeguen iniciatives i projectes relacionats amb l’acció social, ja sigui per aportar valor afegit i competitivitat al negoci, com per motius de sensibilització amb la societat. La responsabilitat social corporativa (RSC) comprén aquelles accions de les empreses que tenen en compte els impactes que les activitats empresarials poden tenir a nivell social i mediambiental. Implica el compliment de la legislació existent d’àmbit social, laboral, ambiental, protecció dels consumidors, drets humans, salut i altres; així com també altres projectes voluntaris que millorin la qualitat de vida de grups socials concrets com de la societat en general.

No és difícil imaginar que les noves tecnologies poden convertir-se en una important eina per a la promoció d’aquest tipus d’activitats; però sembla ser que no és així. Segons JL Blasco, soci dels serveis de responsabilitat corporativa de KPMG explicava ahir a el diari El País que “la tecnologia gairebé no s’utilitza a les accions socials”. La declaració apareixia en un article sobre el paper que les TIC poden jugar en els programes de responsabilitat social empresarial, dins un extraordinari sobre responsabilidad social corporativa. Tal i com diu aquest expert, les empreses han de saber valorar la capacitat que les tecnologies tenen com a mitjà integrador i d’inclusió social, en el sentit que poden arribar a tothom i a tot arreu. S’exemplifica amb algunes iniciatives portades a terme com les d’Ericsson o IBM relacionades amb la predicció i sistemes d’alerta i atenció a les víctimes de grans catàstrofes; o Indra, amb el desenvolupament d’aplicacions d’ajuda a la comunicació per a persones discapacitades.

Algunes de les iniciatives que s’entan portant a terme en aquest àmbit són reconegudes i premiades per Cibervoluntarios, fundació que vol potenciar i fomentar l’ús de les tecnologies per al creixement personal, sobretot aen aquells col·lectius amb risc d’exclusió. Sens dubte una feina de reconeixement que incentiva les accions de les empreses.

L’article aprofondeix molt més sobre el tema i enumera molts exemples de desenvolupament de tecnologies dirigit a l’ajut de grups amb grans necessitats. Com que no l’he trobat en obert al web del diari, si us interessa feu-me un correu i us l’envio.

Neix Spain channel

Fa pocs mesos ens informaven del naixement d’un nou canal, Spain channel. Es tracta d’un canal de televisió interactiva per Internet, amb una qualitat d’imatge d’alta definició, dedicat bàsicament a promocionar Espanya. El que es pretén és, aprofitant el poder de les xarxes socials, crear un espai de marquèting conversacional.

Així és com Internet ens demostra que la televisió és una de les seves múltiples facetes. I també veiem com, gràcies a la col·laboració de “la xarxa”, es pot crear un canal de televisió que no es preocupa d’oferir a tota l’audiència allò que demana, sinó que només es dedica a promocionar les excel·lències espanyoles i a unir llaços socials, culturals i econòmics amb altres països i continents. També s’espera que el canal sigui realment interactiu, que els espectadors puguin participar de les activitats. I això crec que és el que enriqueix i fa realment útil la interactivitat.

Les TIC en la revolució energètica

Actualment, en el marc de la Nova Economia s’està començant a parlar de Revolució Energètica. Aquesta revolució es caracteritza per fer ús de les TIC per a fer que les empreses siguin més productives augmentant la seva eficiència i reduint el seu consum energètic. El consum es gestionarà d’una manera més racional, fent d’aquesta manera que millori el rendiment de l’empresa. Aquest tema cada cop està agafant cada cop més pes en el món de la innovació empresarial. Un exemple d’aquesta rellevància el trobem  el passat dia 19, que va tenir lloc al Cibernàrium de Barcelona unes Jornades de divulgació tecnològica on es va quedar palès l’important paper de les TIC en la revolució energètica.

http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/es/que-es-barcelona-activa/los-equipamientos/ciberarium/index.jsp

La reducció del consum energètic s’aconseguirà a través d’una millor gestió basada en l’ús de les TIC. Això permetrà reduir els costos de producció ja que es farà un ús més adient dels recursos energètics i a la vegada repercutirà a fer un planeta més sostenible.

L’empresa xarxa es convertirà en l’empresa de la nova economia i es fonamentarà en la introducció del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús de les TIC farà que l’empresa millori els seus productes fent-los més atractius de cara als clients i a la vegada millorarà el procés productiu per tal de fer-la més eficient. Com ja hem dit, part d’aquesta eficiència serà per la reducció del consum energètic.

Així doncs, podem veure una nova aplicació de les TIC a les empreses, ja que no només seran útils per a gestionar-les i organitzar-les, també ens serviran per a gestionar el consum energètic obtenint una doble millora: econòmica i ecològica.

Televisió interactiva en xarxa: els casos de Nestlé i Titanlux

Més enllà dels canals de televisió generalistes que tots coneixem, hi ha moltes altres possibilitats que s’estan veient potenciades gràcies a les connexions de banda ampla i als nous hàbits de consum i canvi social que Internet ha propiciat.

 

La televisió ha sofert un gran canvi des de la seva arribada a les llars. La digitalització total, que a Espanya es completarà l’any 2010, omple de més i millors canals, a més de nous serveis interactius, que permeten realitzar tasques tan diverses com reservar una habitació d’hotel o contactar amb l’administració pública mitjançant el comandament de la televisió. En un futur a curt i mig termini, aquest format, a més, ampliarà les seves possibilitats permetent que el portal, amb un esquema molt similar al d’una pàgina web, deixi de ser una eina unidireccional i adapti el seu navegador per a que els ciutadans puguin enviar dades.

 

Aquesta idea d’interactivitat també comença a aplicar-se en xarxa. Les noves tecnologies no només permeten que els usuaris es converteixin en generadors de continguts, també les marques poden crear les seves pròpies plataformes. Aquestes, que fins el moment només generaven continguts, comencen a aplicar totes aquestes possibilitats i ofereixen nous canals de televisió que permeten esprémer al màxim el concepte “interactivitat”. Alguns dels últims casos que s’han donat a conèixer en aquest segon semestre de l’any han estat Nestlé TV i Titanlux TV.

 

Nestlé TV va establir el seu primer canal de televisió a la carta, format per 6 canals de televisió amb continguts per a tots els gustos. Sense cap mena de dubte, aquesta plataforma es presenta com una poderosa eina de marketing relacional. La participació de l’usuari és una peça clau del projecte. Els internautes poden votar els seus vídeos preferits, comentar-los i, fins i tot, crear i penjar les seves pròpies creacions.

Un projecte similar és el que va donar a conèixer Titanlux TV, un portal des del que l’usuari accedeix a 5 canals diferenciats amb informació pràctica en format audiovisual sobre diferents temes relacionats amb la pintura decorativa, l’interiorisme i el disseny. El seu objectiu és arribar al públic potencial oferint consells, idees i trucs de l’àmbit de la decoració. Per tal d’ampliar el nivell d’interacció, a més, Titanlux TV ha buscat la participació dels usuaris tant des del seu site, com mitjançant xarxes socials com Twitter, Facebook, Flickr o Youtube.

És realment interessant veure com Internet i televisió, que fins el moment semblaven tan allunyades, comparteixen cada vegada més característiques i eines en comú, minimitzant les seves diferències, qui sap si per arribar a un format interactiu únicen un curt període de temps .

Núria Ferré

Unió Europea i ciberadministració

Voldria recomanar-vos l’article de Yolanda Martín González. “La Unión Europea y su política para la promoción de la ciberadministración en la sociedad de la información” publicat a “Anales de documentación” (2009), núm. 12, p. 159-179.

L’article entra de ple en la temàtica de la nostra assignatura en analitzar la política de la UE en la promoció de l’administració electrònica (una política pública d’informació): ofereix una visió general del procés d’implantació i desenvolupament de l’administració electrònica a la UE. Prenent com a referent la política eurocomunitària per a la Societat de la Informació, analitza els diversos plans d’acció articulats a l’entorn de la eEurope així com els programes que recolzen el desenvolupament d’aquests plans.

També s’hi descriuen els principals serveis europeus d’administració electrònica que ofereixen prestacions transfrontereres i interactives a ciutadans i empreses i que són fruit de la col·laboració entre les diferents administracions nacionals i l’europea: serveis europeus d’administració digital com Tu Europa, Eures, Ploteus, Solvit o Tu voz en Europa constitueixen una mostra tangible dels nivells de desenvolupament assolits per la UE en matèria de ciberadministració. Les empreses i els ciutadans tenen l’oportunitat de rebre informació i realitzar certes transaccions administratives a través de serveis transfronterers i interactius. Aquestes possibilitats aprofundeixen en el desenvolupament econòmic i social de la UE però també en el seu esperit democràtic en permetre una certa interacció entre l’administrat i les instàncies públiques nacionals i europees.

Ha estat una lectura interessant que us recomano!