Sí, realment com diu Cardoso, arribem a adoptar les noves tecnologies com si fossin una extensió de nosaltres mateixos. Per això cada dia avncem i anem incorporant les novetats que apareixen al mercat i que segons els nosttres filtres personals creiem que en s ppodem ser d’utilitat per a les nostrex pròpies fites.
Es diu iTrust. Heus aquí una novetat que per a alguns pot esser molt llaminera i a d’altres més aviat els “xafarà la guitarra”…sí perquè és la resposta a l’espionatge tecnològic intrafamiliar o de parella, o sigui un contarespionatge…
L’aplicació es diu iTrust i grava els moviments que es fan a la pantalla.
Un programa per a iPhone que permet saber si algú, per exemple, la parella, ha volgut veure els missatges o les fotos fetes amb el mòbil. L’aplicació es diu iTrust, ha estat creada per dos programadors noruecs que firmen com a Jorgnsn i es ven a l’Apple Store.
El funcionament és simple. El programa fa que l’usuari capti primer una foto de les aplicacions de la pantalla (una funció que a l’iPhone es fa pitjant a la vegada la tecla de repòs i la de menú). Si l’usuari deixa el mòbil i vol saber qui l’hi mira, la foto s’instal·larà com a fons de pantalla quan s’activi iTrust i com que és estàtica no deixarà veure què passa darrere.
La novetat és que, a més, el programa registra els moviments que s’hagin produït al telèfon i si un dit ha intentat manipular-lo.
Aquí us deixo l’enllaç.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=680141&idseccio_PK=1012&h=100121
La siguiente noticia nos habla de la necesidad de desarrollo de una Interactividad 2.0 en televisión, vital para que Internet no se coma a la televisión en la batalla por la interacción con el espectador.
Lo que verdaderamente persigue la televisión interactiva es que el espectador asuma un papel activo y sea capaz de elegir aquello que más le interesa, explotando al máximo los servicios que brinda esta nueva forma de ver la televisión. No obstante, actualmente la televisión interactiva está siendo explotada únicamente desde un nivel de interactividad intermedio, donde el espectador puede elegir una programación determinada y comprarla “a la carta”. Ello representa un gran avance respecto a la televisión tradicional y magnifica el papel democrático de la televisión, pero todavía representa poco respecto al potencial interactivo de la televisión.
La televisión interactiva permite, mediante un canal de retorno, que las decisiones de los espectadores varíen el transcurso de una retrasmisión, haciéndoles partícipes del contenido de las mismas. Si con la TDT somos capaces de llegar a este punto de interactividad, se habrá conseguido ya mucho. No obstante, la Red ya ha alcanzado estas cotas de interactividad, sobrepasándolas en muchos aspectos. Es por ello que la televisión afronta de ahora en adelante la dura batalla de conseguir contenidos con un gran valor añadido (televisión inteligente) que aporten valor diferencial respecto a lo que se puede encontrar en la Red.