Per a la meva darrera aportació en aquest bloc tenia clar que volia comentar alguna de les entrades d’El Blog de Enrique Dans, sobretot perquè és un blog que m’agrada llegir de tant en tant pels temes interessants que tracta. El problema ha estat, quina? Realment ha sigut un sacrifici haver-la de triar. En un primer moment he estat temptada per la del dia 17 de desembre, dedicada a La Lista de Sinde, iniciativa de Hacktivistas.net com a resposta a la iniciativa del govern de crear una comissió amb seu al Ministerio de Cultura amb autoritat per tancar llocs web sense necessitat d’una ordre judicial. Però finalment m’he decidit per Mentiras, entrada del 14 de desembre sobre la ofensiva de les entitats de gestió de drets d’autor en contra de les descàrregues i el P2P.
I és que és molt llarga la cua que penja d’aquest problema. Però el més important és que crec que no es tracta d’un problema de propietat intel·lectual com molts ens estan volent fer veure. Crec que és més un assumpte de models de negoci. Des de fa uns anys, el negoci musical (i també d’altres com l’editorial o el cinematogràfic) ha experimentat un canvi pel que fa als guanys, a la manera de guanyar-se la vida. L’aparició de nous canals i mitjans per a la descàrrega i consum dels productes ha propiciat que la indústria cultural tradicional tal i com la coneixíem fins al moment canvïi. I en la meva humil opinió, és a partir d’aqui que cal plantejar-se l’assumpte. Sense volem ferir la sensibilitat de cap creador, el fet que una obra arribi al màxim de públic hauria de ser l’objectiu i la gran satisfacció dels autors. Sí que és possible que les productores perdin diners, però llavors hauran de replantejar-se el negoci i aprofitar les noves oportunitats que ofereix la cultura internet. L’esperit hauria de ser compartir, no protegir.
Author Archive for Celia Rudilla
Cada vegada són més les empreses que engeguen iniciatives i projectes relacionats amb l’acció social, ja sigui per aportar valor afegit i competitivitat al negoci, com per motius de sensibilització amb la societat. La responsabilitat social corporativa (RSC) comprén aquelles accions de les empreses que tenen en compte els impactes que les activitats empresarials poden tenir a nivell social i mediambiental. Implica el compliment de la legislació existent d’àmbit social, laboral, ambiental, protecció dels consumidors, drets humans, salut i altres; així com també altres projectes voluntaris que millorin la qualitat de vida de grups socials concrets com de la societat en general.
No és difícil imaginar que les noves tecnologies poden convertir-se en una important eina per a la promoció d’aquest tipus d’activitats; però sembla ser que no és així. Segons JL Blasco, soci dels serveis de responsabilitat corporativa de KPMG explicava ahir a el diari El País que “la tecnologia gairebé no s’utilitza a les accions socials”. La declaració apareixia en un article sobre el paper que les TIC poden jugar en els programes de responsabilitat social empresarial, dins un extraordinari sobre responsabilidad social corporativa. Tal i com diu aquest expert, les empreses han de saber valorar la capacitat que les tecnologies tenen com a mitjà integrador i d’inclusió social, en el sentit que poden arribar a tothom i a tot arreu. S’exemplifica amb algunes iniciatives portades a terme com les d’Ericsson o IBM relacionades amb la predicció i sistemes d’alerta i atenció a les víctimes de grans catàstrofes; o Indra, amb el desenvolupament d’aplicacions d’ajuda a la comunicació per a persones discapacitades.
Algunes de les iniciatives que s’entan portant a terme en aquest àmbit són reconegudes i premiades per Cibervoluntarios, fundació que vol potenciar i fomentar l’ús de les tecnologies per al creixement personal, sobretot aen aquells col·lectius amb risc d’exclusió. Sens dubte una feina de reconeixement que incentiva les accions de les empreses.
L’article aprofondeix molt més sobre el tema i enumera molts exemples de desenvolupament de tecnologies dirigit a l’ajut de grups amb grans necessitats. Com que no l’he trobat en obert al web del diari, si us interessa feu-me un correu i us l’envio.