Societat Xarxa - Sociedad Red - Network Society

Dins del bloc de la Generalitat de Catalunya http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?p=13 , trobem un producte força atraient relacionat amb el tema de la propietat intel·lectual i els drets d’autor. Safe Creative, és un registre per autogestionar-se els drets de les obres. És en definitiva una web que actua de registre neutral d’una obra que testimonia qui és l’autor i que se’n pot fer i que no.

Davant l’allau d’informació que trobem a internet és important obtenir garanties de qui és l’autor d’un text. I sobretot saber sobre la titularitat dels seus drets i quins usos l’usuari en pot fer sobre aquest text.

Cometaré una article molt interessant que va publicar la Universitat d’Oslo sobre “és la globalització pel bé de tots? a càrrec de Gunnar Garbo. Aquest article el podeu trobar en la següent adreça:

http://repodoc.uji.es/jspui/bitstream/10234/5176/1/globalitzacio.pdf

La Globalització s’entèn com el resultat de la innovació humana i el progés tecnològic i es defineix com un procés del creixent integració de les economies de tot el món. Aquest fenomen genera  diferentes opinions entre diferents autors i entre diferents sectors de la societat.  També entre diferents països ja que cadascun dels grups i dels individus tenen segons la societat on viuen prioritats diferents. Mentre alguns consideren que és un procés beneficiós d’altres el veuen amb hostilitat.

D’aquest article podem extreure arguments a favor i en contra.

Els Arguments a favor poden ser:

1.- Major circulació internacional de béns, serveis, capitals, coneixements i idees. Aquest circulació dona la possibilitat de poder desplaçar-se d’una part geogràfica a una altra afavorint així una circulació global

2.-Accès més fàcil als mercats i liberalització d’aquests: els països i les empreses es poden beneficiar d’importacions més barates i mercats d’explotació més amplis.

3.- Accés més fàcil a les noves tencologies que entre altres coses, ha permés la lliure difusió de la informació i de la comunicació.

I d’arguments en contra podem dir:

1.- Inseguretat laboral i altres xifres de desaocupació: alguns països més industrialitzats sofreixen un increment de la precarietat laboral i de la protecció social, especialment en els menys qualificats laboralment

2.- Augment de les diesigualtats socials: tant entre diferents regions, nacions, pobles i ciutats del món com dins d’aquestes mateixes zones, països i ciutats.

3.-Polarització de la riquesa: la diferència entre els ingressos del països rics i els països pobres ha crescut en les darreres dècades arribant a una polarització on els rics són cada vegada més rics i el pobres cada vegada més pobres

Altres arguments poden ser també el risc de deteriorament dels recursos ambiental i naturals i el increment de l’emigració ala països rics per escarpar de la pobresa dels països d’origen

En definitiva i com a conclusió veiem que la globalització ofereix grans oportunitats d’assolir un desenvolupament veritablement mundial però es ben cert que no està avançant de manera uniforme. En els països que han aconseguit integrar-se, el creixement econòmic és més ràpid i la pobresa disminueix però en d’altres només s’ha aconseguit fer més gran la diferència entre riquesa i la pobresa dels territoris i de la gent que hi viu.

Tal i com diu el president del centre per al desenvolupament de la OCDE, “la globalització pot beneficiar a tothom sempre que sigui controlada adequadament”, però jo crec que aquest control mai hi serà.

Com hem parlat de Xarxes m’agradaria comentar següent llibre de:

Millan Tejedor sobre “Guias fáciles de la  TIC del P2P” . Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicació, 2006.

Les xarxer P2P són una sèrie de nodes que actuen simultàniament com a clients i com a servidors dels altres nodes de la xarxa. Aquest model contrasta amb el model “client-servidor”, on sempre hi ha un ordinador més potent (servidor) que és el que dóna les ordres al altres terminals i on no hi ha intercanvi de rols(aquest model és el que s’utilitza en la majoria d’aplicacions d’internet).

En una xarxa P2P s’aprofita, s’administra i s’optimitza l´ús de l’ample de banda acumulat dels altres usuaris, obtenint com a resultat molt més rediment en les connexions i transferències que amb alguns mètodes centralizas covencionals.

Destacar algunes de les característiques d’aquestes xarxes que milloren l’arquitectura tradicional “Client-servidor”: millora de l’escabalitat(s’afegeixen més clients),major tolerància d’errors, descentralització, propietat compartida de recursos, més anonimat i molt mes seguretat de les comunicacions.

El que si podem dir és que amb la utilització d’aquestes xarxes s’ha produït un canvi tecnològic important. Algunes de les aplicacions més populars que ens facilita aquest tipus de xarxa són la compartició d’arxius, la distribució de continguts, la sincronització de dades, la missatgeria instantània, serveis de telefonia i videoconferència etc…

Hi han exemples sobre els canvis que s’han produït per l’aplicació de la tecnologia P2P en àmbits diferents de la nostra societat. Per exemple en l’àmbit empresarial el p2p ha comportat una simplificació i una optimització de les capacitats de processament, emmagatzematge de dades i ample de banda, amb le consqüent estalvi de temps i diners.  També en l’àmbit educatiu les quals han permès una innovació i un canvi de rosl en la manera d’ensenyar, ja que ara els alumnes poden interactuar entre ells mitjançant la informàtica, poden formar-se a distància i autoformar-se.

Aquí es veu clar el que diu el professor Castells “no hi ha revolucions tecnològiques sense transformació cultural”