Author Archive for rriberad

S’ha acabat xafardejar el mòbil alié.

Sí, realment com diu Cardoso, arribem a adoptar les noves tecnologies com si fossin una extensió de nosaltres mateixos. Per això cada dia avncem i anem incorporant les novetats que apareixen al mercat i que segons els nosttres filtres personals creiem que en s ppodem ser d’utilitat per a les nostrex pròpies fites.

Es diu iTrust. Heus aquí una novetat que per a alguns pot esser molt llaminera i a d’altres més aviat els “xafarà la guitarra”…sí perquè és la resposta a l’espionatge tecnològic intrafamiliar o de parella, o sigui un contarespionatge…

 L’aplicació es diu iTrust i grava els moviments que es fan a la pantalla.

Un programa per a iPhone que permet saber si algú, per exemple, la parella, ha volgut veure els missatges o les fotos fetes amb el mòbil. L’aplicació es diu iTrust, ha estat creada per dos programadors noruecs que firmen com a Jorgnsn i es ven a l’Apple Store.

El funcionament és simple. El programa fa que l’usuari capti primer una foto de les aplicacions de la pantalla (una funció que a l’iPhone es fa pitjant a la vegada la tecla de repòs i la de menú). Si l’usuari deixa el mòbil i vol saber qui l’hi mira, la foto s’instal·larà com a fons de pantalla quan s’activi iTrust i com que és estàtica no deixarà veure què passa darrere.

La novetat és que, a més, el programa registra els moviments que s’hagin produït al telèfon i si un dit ha intentat manipular-lo.

 

Aquí us deixo l’enllaç.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=680141&idseccio_PK=1012&h=100121

Austràlia implanta un filtre d’accés a Internet.

Murdock (1992;1993) identifica 3 formes en les que els mitjans contribueixen a l’exercici de la ciutadania, que consisteixen en:

1.- L’oferta d’informació i en el dret d’aconsellar sobre els seus propis drets.

2.- Subministren accés a un dens conjunt d’informació punts de vista i debats sobre temes polítics i qüestions públiques.

3.-Faciliten els mitjans per a que els ciutadans puguin expressar crítiques i proposar solucions alternatives a les proposades.

 

Los medios pueden igualmente operar como instrumentos de extensión de la ciudadanía” (Murdock 1992; 1993)- Medios y ciudadanía en al sociedad en red. Pàg. 351. LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN EN LA SOOCIEDAD EN RED.- Gustavo Cardoso.

 

Aquesta notícia ens ofereix un exemple d’apropiació dels mitjans de la ciutadania per part de la ciutadanía per reclamar els seus drets,  i una altre d’apropiació dels mitjans per part dels Estaments de Govern, per el que consideren protegir els drets de la ciutadanía, actuant de gatekeepers.

 

Les intencions, a priori, semblen justificar l’acció, però els errors habitualment imputats a la tecnologia, solen venir de la ma del factor humà, en aquest cas del Ministeri de Comunicacions del Govern de Canberra.

 

Una associació d’internautes els va desvelar i  associacions Reporters sense fronteres ha ficat a Austràlia a la llista negre d’enemics d’Internet.

 

No sempre som els espanyols els qui l’espifiem!

Link: 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=670632&idseccio_PK=1012&h=091215

 

Les noves tecnologies:Amigues o enemigues?

Les noves tecnologies…”Posa un nou amic a la teva vida”

El problema és quan aquest amic, Internet en aquest cas, es torna enemic… Dit d’una altre manera, fins a quin punt som conscients de que la domesticació (en alguns casos mal usada, abusada…pàg. 367 Gustavo Cardoso- Medios y ciudadanía en la sociedad en red) sigui per a nosaltres mateixos o per a d’altres malintencionats, ens pot perjudicar?

Hem perdut el sentit del valor de la intimitat en detriment de la tecnologia? Es podria catalogar d’apropiació indeguda?

Com fa servir la societat les xarxes?

Quin control tenen els pares del que els seus fills pengen als blocs?

Són conscients alguns d’ells, els quals han signat formularis en contra de la publicació de fotos escolars dels seus fills per protegir el dret d’imatge, que després poden trobar fotos dels mateixos a Facebook i d’altres xarxes socials?

 

 

- http://www.iurismatica.com/blog/proteccion-de-datos-en-los-colegios/

 

- http://derechonuevastecnologias.wordpress.com/2009/09/01/publicacion- de-fotos-de-menores-en-la-web-de-un-centro-escolar/

 

AUTORITZACIÓ DRETS D’IMATGE

 

El CEIP/ IES  “…. “ disposa a Internet d’un espai Web (adreça o adreces Web) on informa i fa difusió de les seves activitats escolars lectives, complementàries i extraescolars.

En aquesta pàgina web s’hi podem publicar imatges en les quals apareguin individualment o en grup, alumnes realitzant les esmentades activitats.

Donat que el dret a la pròpia imatge està reconegut a l’article 18.1 de la Constitució i regulat per la Llei 571982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, la direcció d’aquest centre demana el consentiment als pares/ mares o tutors per poder publicar fotografies on apareguin els seus fills i filles on aquest o aquestes siguin clarament identificables,

Na…………………………………………………. ………com pare/mare o tutor/a,

amb DNI o passaport núm.………………………………autoritzo que la imatge del meu fill/a………………………………………………………………..

pugui aparèixer en fotografies corresponent a activitats escolars lectives, complementàries o extraescolars organitzades pel centre docent i publicades a les pàgines Web del centre.

Signatura:

Pare/mare o tutor/a

……………………… ,

 

No resulta incongruent i contradictori per no dir absurd?

O potser caldria més informació al respecte? tan per part d’uns com dels altres. Tal com diu Cardoso (jo en faig la meva pròpia versió ja que és referent a un altre tema) :“Ciertas necesidades que se manifiestan estan directamente vinculadas a la edad biológica de los sujetos y relacioanadas con los objetivos caraterísticos de un determinado grupo”

 

Sembla que aquí és determinant l’escletxa generacional. És evident que de l’anomenada generació informatitzada a la 2na. generació informacional trobariem patrons ben diferents, no només de consum de mitjans sinó d’apropiació i definició de conceptes, però el fet és que hauríem forçosament d’introduïr el concepte proposat de 3ra. generació informacional, per a poder respondre amb més propietat, ja que aquesta seria la corresponent als adolescents/nens als quals ens referim.

 

La visió d’uns serà cibernegativa i la dels altres ciberpositiva…però com sempre, el temps, el coneixement i l’experiència posarà a cadascú al seu lloc i donarà la raó a qui en sàpiga fer l’ús correcte.

Phishing per desacreditar. L’altre cara de la moneda a les xarxes socials.

El nou paradigme social que representen les protestes a través de la xarxa fa que l’usuari pugui exercí el dret de la ciutadania, no només envers la política sinó també dirigida a qualsevol entitat, sigui pública, privada o com és en aquest cas una xarxa soocial.

Cardoso pàg. 352.- Los medios son responsables de la difusión de la idea de dercehos comunicativos(Scannell 1996). Todos tienen derecho a ser escuchados y hacerse oir, más allá del recurso a los derchos políticos del voto.

Peu de pàgina 4.) Teoría clásica de la ciudadanía. Libertades cívicas(derechos individuales)

Aquí veiem també com Internet dona opcions a provocar, mitjançant un delicte, una confesió del mateix, i una proposta de reflexió, per a trobar solucions al que se suposa que és un buit dins del que els usuaris consideren un dret inalienable com és la seguretat de la privacitat de les seves dades personals.

En aquest cas l’afectada és la xarxa Tuenti.

http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091211/53842856245/filtran-las-contrasenas-de-2.000-cuentas-de-tuenti-madrid-mas.html

 

“Internet és ja una necessitat bàsica, com ho és la sanitat”.

Considero adient i molt directament relacionada amb el tema que tractem la notícia apareguda a LA Contra de La Vanguardia del dissabte 12-12-09.

L’entrevista feta a Jeremy Malcolm. Ens deixa ben palès la importància del que representa i sobretot del que significarà en un futur pròxim Internet a les nostres vides. Un claríssim exemple del procés d’apropiació i domesticació de les noves tecnologies, equiparant-les a necessitats tan bàsiques com la sanitat.

 

Segons ens diu Cardoso (pàg. 366): El concepto de domesticación sugiere que la adopción de una tecnología en el día a día debe ser entendido como una forma de integración en una carrera o un estilo de vida dado y…luego sumergido en patrones sociales.

 Jeremy Malcolm, coordinador de la mayor federación de consumidores de Internet.

Null Ha participado en el Foro Internacional sobre el Acceso a la Cultura y al Conocimiento en la Era Digital.

 

“El Consejo de Europa ha reconocido internet como un servicio público. Es responsabilidad de cada gobierno asegurar el acceso de todos”.

 

¿Cuál es el futuro de la red?

Será como la televisión de pago, podrás ver y escuchar todo lo que quieras pagando para acceder a ese servicio. Con el tiempo votaremos, nos comunicaremos con los políticos, con el banco, y realizaremos gestiones vía internet. Las personas que no tengan acceso estarán desconectadas de la sociedad.

Analfabetos funcionales.

El gobierno deberá ayudar a los que no pueden pagar la conexión de la misma manera que ayuda a los que no tienen vivienda, comida o agua. Internet es ya una necesidad básica, como lo es la sanidad.

 

Deixo el link:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html

 

 

Mobilització d’internautes a tot Espanya contra la llei antidescàrregues.

La resposta no s’ha fet esperar. Al Periódico. cat d’avui 4 de Desembre  del 2009, ha publicat el següent article:

Massiva mobilització d’internautes a tot Espanya contra la llei antidescàrregues.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=667627&idseccio_PK=&h=091204

La presència i la influència dels mitjans i de les xarxes socials, ja és un fet. Facebook al capdavant.

Els polítics no poden ser aliens al poder cibernáutic i han d’adaptar les propostes polítiques a la masiva opinió de la societat que participa i vol ser escoltada.

Així doncs i tal com esmenta Cardoso es fa valer l’apropiació dels mitjans com una extensió de nosaltres mateixos, de la voluntat ciutadana, en un mitjà que ja forma part de la nostra vida irrevocablement. 85.000 adhesions en 2 dies són prou evidents. Com ho és el fet de que la globalització traspassa fronteres i aquesta comunitat, que és una de les més solidàries ja compte amb la col·laboració d’altres països que s’han fet ressó de l’avantprojecte de llei espanyola al respecta, com d’altres d’Europeus i de llatinoamericans.

Abans hi havia la màxima que el que no surt a la TV no existeix, la domesticació del mitjà Internet, ha ampliat aquesta frase: “El que no es publica a Internet no existeix”

TECNOLOGIA EPG PROGENITORA DEL “NOW AND NEXT”

Xafardejant pel Google, el motor de cerca actual Internet més gran i usat, ja esmentat al llibre de Cardoso, pàg. 328, quadre 6.4, sobre cobertura de la World Wide Web, he trobat aquesta noticia:

EPG, pistas para no perderse en un mar de canales.

*el pais.es Tecnología, article publicat el 20 de Setembre 2006:

 Una guía electrónica de programas (GEP o EPG) es una de las múltiples prestaciones que ofrece la televisión digital, y en ella encontramos, organizados de manera rápida y sencilla, todos los canales que nos ofrece un distribuidor de televisión. La EPG representa la evolución a la era digital del tradicional servicio de programación que nos ofrece el teletexto. Así el usuario puede hacer una elección de lo que desea ver por televisión sin necesidad de recurrir al habitual zapping…

I ho he relacionat amb aquesta altre :

Els directes del tv3.cat, més participatius i espectaculars

*ccrtvinteractiva,  publicat el 08/10/2009:

Aquesta no serà la darrera millora en la plana de directes. Properament estrenarem una graella que permetrà saber a primer cop d’ull no només què s’està emetent en aquell moment a les diferents cadenes, sinó també què es podrà veure properament. És, per entendre’ns, el que en l’argot televisiu s’anomena un “now and next“.

Teletext/EPG/”Now and next“…mismos perros con distintos collares?…No crec que haguem evolucionat massa no?

 Links notícies:

 http://www.techfoundries.com/centrales/prensa/tf/el_pais_0906.pdf

 http://www.interactiva.cat/interactiva.php?itemid=25122

 http://es.wikipedia.org/wiki/Gu%C3%ADa_Electr%C3%B3nica_de_Programas

 

Pot la iTV guanyar terreny a Internet?

Segons diu Cardoso a la pàgina 207 de “Los medios de Comunicación de la sociedad en red”: Diferències sobre la TV en xarxa i la interactiva pel que fa a convergències o divergències tecnològiques…principalment la frase:”Las estrategias de negocio de los canales de TV han sido durante muchos años construidas en torno a dos ideas: 1) que la interactividad se desarrolla a partir de un sistema de convergencia digital; y 2)que las audiencias televisivas estarían dispuestas a invertir tiempo y parte del presupuesto familiar en un nivel más elevado de participación.

Si la apropiación social de los medios esta evolucionando en el sentido de una televisión en red y no de una iTv digital, es posible que los canales de TV y las empresas de tecnología software y hardware se vean obligadas a reformular sus estrategias.

 

* La plataforma d’aplicacions per a la  televisió por la xarxa, és doncs un pas que cal fer per part de les cadenes per intentar mantenir la cota de fidelització dels telespectadors, perquè han de pujar al carro de la innovació o l’audiència se’n ressentirà.

Però per a mi tenen dos grans inconvenients que seran determinants a l’hora de fer que triomfin o siguin una més de les tantes novetats que apareixen però després no prosperen com era d’esperar.

1.- Motivacions econòmiques, el preu dels suports físics. 

Algú ha fet una valoració del que costarà un televisor amb aquestes prestacions?

Si ho comparem amb els preus que avui en dia podem adquirir per exemple un netbook, petit, còmode, que te’l pots endur allà on vulguis…no carretejaràs el TV de vacances, e de cap de setmana o…

2.-Motivacions personals, la privacitat i intimitat.

On està situat habitualment el televisor? Al saló, al lloc de trobada de tota la família o de tots el que conviuen en una llar no?

I qui ens diu que tots voldran accedir als mateixos continguts a la vegada, o si uns voldran que els altres sàpiguen què miren, què fan, quins són els seus interessos….

És clar la resposta més fàcil és dir que poden haver-hi més televisors a la casa, però caldrà que tinguin les mateixes característiques o prestacions i siguin igualment llaminers…tothom prefereix veure el seu programa o sèrie preferida al televisor principal, que sol ser el que té el millor equipament, so, imatge, la pantalla més gran, etc…

Un tercer punt en contra seria la dificultat en les accions interactives degudes a la funcionalitat.

Quan interactuem amb l’ordinador disposem d’una eina molt pràctica i àgil, el teclat, a la qual estem molt avesats, i que permet accions molt ràpides i sense ni tan sols estar pendent d’ell(com passa amb els sms dels mòbils amb els que sobretot els més joves hi tenen gran habilitat). Què hauríem de fer per a disposar de les mateixes condicions per interactuar amb el televisor? Necessitaríem potser un perifèric, un teclat, per fer-nos la tasca més còmode, perquè la veritat és que els comandaments són força lents…

Tal vegada ajudaria que sortís al mercat un comandament digital, per agilitzar-ho.

 

Didícilment Internet perdrà el seu estatus, perquè no oblidem que com qualsevola altra tecnologia també pot evolucionar, el futur està per arribar…

tmira Solutions-Empresa de serveis interactius.

Cercant informació he trobat aquesta web d’una empresa, tmira, que ofereix plataformes amb múltiples ventalls de possibilitats de tasques interactives.

http://www.tmira.com/

Inicialment sembla està dirigida á fer més fàcil i sobretot més àgil la tecnologia  al’abast per aprofitar de manera automàtica tots els continguts i serveis d’Internet per a un canal de Televisió interactiva.

Les aplicacions desenvolupades per la companyia es poden classificar en:

·     T-administració: cita prèvia, farmàcia de guàrdia, consulta d’ajudes i  terminis. enquestes…

·     T-comerç: compra d’entrades, llibres, localitzador de punts de venda, classificats…

·     T-programació: EPGs interactives, informacions complementàries al programa,…

·     T-ensenyança: ensenyança d’idiomes, cursos a distància…

·     T-entreteniment: jocs, concursos, sms…

·     T-publicitat: banners, anuncis interactius…

·     T-informació: notícies, el temps, estat del trànsit,…

Interactivitat en xarxes privades de TV: hotels, aeroports, empreses, universitats..

Podeu veure-ho a aquesta web   

http://www.tmira.com/es/productos/tmservices

 

Cardoso ens explica a lapàgina 199, que l’activitat d’Internet està associat als llocs adscrits al treball intel·lectual(sigui a casa o al treball),mentre que la TV està asociada als espais d’oci a casa. Segons A.Grasso(2004) les possibilitats d’integració no rauen només en la innovació tecnològica o en la de continguts, sinó també en la necessitat de buscar una nova audiència, en la que el telespectador en un ampli espectre d’opcions tingui a més a més: temps, domini de llengües i diners per gastar…mals moments els actuals!

Per a Grasso s’ha de sobrepassar  també el mental gap i no només el digital gap.

L’integració a la xarxa obre noves possibilitats

Arrel de la presentació de “El Cosmonauta” a la qual va col·laborar la UOC, vaig informar-me sobre el Crowfounding (Captació de productors) per a la financiació de projectes.

Crowdfunding, inspired by crowdsourcing, describes the collective cooperation, attention and trust by people who network and pool their money together, usually via the Internet, in order to support efforts initiated by other people or organizations.

També es va parlar de Creative Commons, per a la realització de Projectes en col·laboració. Tot això està directament relacionat amb els temes que estem tractant per la seva capacitat d’interactuar a través de la xarxa, per l’ús de l’open source, per a poder copiar, editar i compartir amb l’única condició d’haver de citar la procedència de les fonts originals i permetre està clar que també el producte derivat pugui ser posat a disposició de tercers.

Aquesta idea va ser facilitada per la inserció a la vida cotidiana cada vegada més freqüent de les xarxes socials com Facebook, Myspace, Twitter, Tuenti, i altres possibilitats de compartir com Vimeo, Youtube…

Deixo l’enllaç per a qui pugui estar-hi interessat.

http://es.creativecommons.org/