Author Archive for ssansegundo

Tradicions i noves tecnologies…

Veig i llegeixo l’especial de Nadal 09 de l’Espai d’Internet de TV3 i arrel d’haver visitat algunes webs i grups de Facebook ens fa plantejar que, tot i l’aclaparadora globalització i homogeneïtzació del món, també les velles tradicions poden perviure i, fins i tot, donar-se a conèixer i difondre’s arreu, gràcies a Internet. Un bon exemple d’això és Festes.org que des de fa 10 anys manté actualitzades totes les festes i tradicions dels Països Catalans, amb la seva descripció, amb notícies, llibres, enllaços, etc. Alhora també hi ha un apartat amb presència d’altres cultures. Una altra bona iniciativa de recuperació cultural, davant el perill de substitució que suposa la introducció de noves festes (algunes d’elles més marcades per les ànsies comercials que no per la tradició i el sentiment), s’està utilitzant Internet per reactivar-les. Un exemple d’això és la graciosa iniciativa Salvem el Tió que està alliberant Tions arreu del país. I, d’altres maneres de posicionar-se són alguns grups del Facebook, cosa que resulta més aviat curiós (i, pel meu parer, molt positiu) ja que és una xarxa social, majoritàriament utilitzada per gent jove. Alguns exemples són: Tió Sí, Paré Noël No, Komandó Tió, Enyoro les Festes Majors de poble!!! I els balls amb orquestra!!!, Salvem la Castanyada, diguem no! a Halloween, Cultura Popular i Tradicional, Amics del Caganer, etc.
A part, també hi ha webs i blocs de molts entitats diverses, com : Pessebres vivents, Pastorets, Consuetudinàrium, etc.
Alhora que, també ens permet conèixer cultures i tradicions d’altres llocs, la qual cosa ens pot apropar més i entendre millor la gent nouvinguda que viu entre nosaltres. Una web que, personalment, m’agrada molt com està enfocada és Teranga que pretén apropar i ser un punt de trobada de la comunitat catalana i senegalesa.

Siguin quines siguin les vostres tradicions…. espero que tingueu unes bones festes i un bon d’any!

Llibres digitals a les biblioteques, n’aprofitem els avantatges?

Seguint el fil obert per algun@s company@s i havent llegit i vist darrerament algunes notícies sobre la introducció de l’e-book a les nostres vides, voldria seguir plantejant algunes preguntes i dubtes sobre cap a on haurien d’anar les biblioteques. Fins ara semblava que el llibre digital era quelcom molt llunyà però cada cop està més a prop, ho podem veure a les botigues on ja s’hi poden trobar e-books a preus més o menys assequibles i poc a poc van sorgint webs que venen llibres digitals (Leqtor.com, Edi.cat, Edibooks, Leer.es, Edibooks, Amabook) i diferents llocs web on es poden descarregar llibres de forma legal.

Veient un vídeo de Leqtor.com, personalment (i tot i ser una nostàlgica del llibre, ho reconec) crec que el llibre digital pot oferir a les biblioteques una bona oportunitat de fer una difusió més àmplia dels seus serveis a una sèrie d’usuaris que fins ara hi ha estat una mica allunyats. Al mateix temps que podrem trobar llibres als prestatges (no oblidem que encara hi ha molta gent allunyada de les noves tecnologies), les biblioteques podrien habilitar alguns ordinadors que emmagatzemessin llibres digitals des d’on els usuaris poguessin connectar els seus e-books i descarregar-se el/s llibre/s que volguessin, durant el mateix temps de préstec que els llibres en format paper. D’aquesta manera es podria oferir el mateix llibre a més d’un usuari i permetria que les biblioteques disposessin de més fons sense haver de patir pel limitat espai físic del què sovint es disposa.

Altres avantatges dels quals se’n podria treure profit són: suplir algunes deficiències actuals d’oferta de llibres per persones amb deficiències visuals, ja sigui en formats de llibres de lletra gran o d’audiollibres, per exemple. Actualment no hi ha massa editat, ja que, suposem que no deu sortir massa a compte a les editorials. Amb el llibre digital, un pot posar el tipus de lletra i mida de la lletra que vulgui, pot buscar paraules dins el text, passar pàgines fàcilment, etc. I l’e-book també permet l’escolta d’audiollibres (Leer escuchando, Tiflolibros, Planeta libros.

Així doncs, hem de seguir veient l’aparició com quelcom perillós per a la supervivència de les biblioteques o ho hem de veure com una oportunitat per acostar-hi nous públics i aprofitar-ne tots els seus avantatges per a millorar els nostres serveis i augmenta l’oferta de documents a oferir? Evidentment, no serà un canvi senzill i obligarà als documentalistes i bibliotecaris hauran de desenvolupar noves habilitats i a les biblioteques a repensar els seus espais i serveis, però creiem que tindrà més positiu que de negatiu.

Per acabar, us deixo uns links d’algunes experiències que ja estan en marxa a casa nostra: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Biblioteca Digital Mundial, Projecte Gutenberg.

Plorem la caiguda de préstecs de CD a les biblioteques o ens adaptarem als nous temps?

Fa temps vaig llegir un article de Gerd Leonard, a un bloc molt interessant de bibliotecaris musicals catalans que segueixo, sobre el futur de la música.
Resulta evident que el consum de música ha canviat de forma radical en els darrers temps, sobretot l’aparició d’Internet i les noves tecnologies. Les xifres diuen que cada cop menys gent compra discs però, d’altra banda, sembla que cada cop es consumeix més música, tant a la xarxa com en directe. Deixant de banda el tema de la propietat intel•lectual (per a mi, massa complicat legalment per resumir-ho ara en un post), no hi ha dubte que tant les discogràfiques, com els propis autors, com les botigues, com les biblioteques s’han de replantejar l’actual distribució musical. Pel què fa al món de les biblioteques, les darreres estadístiques han alarmat una mica els professionals degut a la baixada dels préstecs de CD, arribant a pensar alguns en la fallida del servei.

La pregunta que sorgeix és si ens hem de prendre’ns això com una derrota? O si, pel contrari, hauríem de veure-ho com una oportunitat per a introduir les noves tecnologies a les biblioteques? Evidentment, això no sembla una tasca fàcil, ja que, implica una nova concepció del bibliotecari musical (al mateix temps que també implica una nova concecpció de les biblioteques), molt més especialitzat que ara, amb una sèrie de coneixements tecnològics i habilitats nous i, sobretot, amb ganes d’adaptar-se a la nova situació i aprofitar tots els avantatges que ofereix la web 2.0 . A més, ens pot permetre arribar a més públic, difondre música que no té el recolzament de les grans companyies. Això sí, sempre dins la legalitat. D’això ja n’hi ha algunes experiències com l’experiència de la Médiathèque de Gradignan.

De totes maneres, per arribar a les prediccions catastròfiques que alguns fan, encara queda una mica, degut, sobretot a la tan esmentada esquerda digital. Si bé és cert que el públic jove cada cop està més acostumat a l’ús de les tecnologies, encara són moltes les llars sense connexió a Internet, i molta gent gran potser mai arribarà a utilitzar la xarxa per a això. I, també cal pensar en els nostàlgics de tenir a les mans un CD, com passa amb els llibres. Així que, des de les biblioteques potser també s’hauria de treballar, de forma diferenciada, per aquests tipus de públic, i aprofitar lo bo que té cada opció.

Us deixo un parell de presentacions; la de Josep Lluís Villanueva, una de les persones que més ha treballat el tema a les biblioteques catalanes, amb eines de la web 2.0 i una altra, en francès, de Nicolas Blondeau.