Monthly Archive for octubre, 2008

La confusió de la TDT

Avui ha començat al Palau Robert el cicle de taules rodones sobre la TDT que acollirà fins el 6 de gener l’exposició “Adéu a la Tele. De la UHF a la TDT.” amb l’objectiu d’analitzar els canvis que ha experimentat la televisió com a mitjà de comunicació.
Fa temps que aquesta qüestió de l’apagada analògica em dóna voltes pel cap, la meva percepció és que hi ha molta confusió respecte a la TDT, fa un parell de setmanes em va sorprendre el comentari d’un nen d’uns cinc anys que se’m va apropar al supermercat per dir-me que ell tenia TDT, que si jo en tenia, que era una tele molt bona, m’agradaria haver-li explicat que ara per ara poca diferència hi ha amb l’anterior, alguns canals més, però evidentment em vaig limitar a somriure.
Quan he sabut d’aquesta exposició he pensat que és molt oportuna, una mica de llum entre tanta confusió, però el títol em fa sospitar que es continuï alimentant aquesta confusió, crec que no s’hauria d’haver titulat “… De la UHF a la TDT”.
La UHF és una porció de l’espectre radioelèctric, es divideix a la vegada en dues bandes BIV i BV i aquestes es subdivideixen en canals. Les emissions de televisió analògica sempre s’han transmès (de forma analògica, valgui la redundància) ocupant canals en aquestes bandes de freqüències. Ara fa pocs anys es van començar a reservar alguns canals de la BV d’UHF per a la TDT - Televisió Digital Terrestre (transmesa de forma digital) i d’aquí a l’any vinent està prevista “l’apagada analògica”, de manera que la TDT passarà a ocupar tota la UHF, banda IV i V. D’aquí ve la meva preocupació, enlloc d’aclarir el que realment és la TDT sembla que estem passant d’un antic sistema UHF a un nou sistema TDT, això és confús perquè la TDT continua estant dins de la UHF i crec que s’hauria d’haver evitat un títol com aquest.
No dubto que les taules rodones ajudin a intercanviar parers i a preveure nous canvis, sincerament confio que la TV pugui evolucionar i que les possibilitats que dóna la transmissió digital es facin efectives en un curt termini de temps, principalment la interactivitat on hi ha dipositades moltes esperances, però també em sembla que les coses s’han d’explicar com són, és a dir, la TDT té molts avantatges tecnològics, s’aprofiten millor les freqüències per a la transmissió de programes, on abans es podia fer només una emissió ara es podran fer 4 o 5 programes, augmenta per tant la diversificació de l’oferta televisiva i per tant hi haurà segmentació del mercat i segurament incentivarà la inversió de les companyies televisives, però els canvis si venen ho faran poc a poc, ara bé, la qualitat de la TV, si la TV serà més bona com pensa aquest nen de 5 anys, no sé si serà possible, ho veurem amb el temps.

Lucy Garcia Cordero
http://tinyurl.com/6pxwdh
http://silviallombart.wordpress.com/2008/09/23/adios-a-la-tele/
http://carlesbanus.blogspot.com/2008/09/de-luhf-la-tdt.html

¿Puedo ver la TDT?

En la actualidad, más del 89,15% de la población española se encuentra en zonas con cobertura TDT (Mapa de cobertura).

Aquesta informació està extreta del lloc web www.impulsatdt.es on es comenten les bondats del sistema, però d’altra banda no es diuen les mancances. Per exemple es parla del 37% dels habitatges amb TDT, d’una audiència del 17% i d’una cobertura del 89,15% de la població. Pel que fa a la cobertura al mapa es veu claríssim com moltes zones no tenen cobertura i l’entrada de la TDT, amb l’apagada analògica, per a Catalunya serà al 2009. Un dels aspectes que no es parla és la cobertura del territori, la implantació de la TDT ha de portar com avantatge sobre el sistema analògic el fet de poder veure la tele (una emissora nacional, T5) al cotxe mentre viatges per tota la geografia espanyola i sense canviar de canal. Un altre dels aspectes que no apareix és la interactivitat entre l’usuari i l’emissora que està veient, aquesta interactivitat s’ha de realitzar mitjançant una trucada telefònica, que realitza el nostre descodificador, i que per descomptat paguem nosaltres. A Anglaterra fa temps que han vist que la gent no vol pagar telèfon per obtenir una suposada interactivitat.

Adaptar-se en format digital o perdre

El sector del videojoc ha sabut aprofitar l’era dels mitjans, concretament Internet.

En els últims anys, tant la distribució física com l’on-line dels videojocs han augmentat. La distribució on-line permet nous models de negoci, com per exemple la subscripció o les descàrregues a mòvils o serveis de joc en línea. Aquest últim és el que ha crescut notablement, ja que de la mateixa manera com les xarxes socials estan prenent protagonisme a nivell mundial, el joc també és una forma de relacionar-se.

Però tot i el bon moment que està vivint el sector del videojoc, no pot gaudir plenament de totes les oportunitats que ofereix l’oferta on-line donat que, actualment, no a tot arreu de l’àmbit espanyol es possible tenir una connexió amb ample de banda.

D’altra banda, aquesta limitació afavoreix o permet que els vídeos a diferència dels continguts musicals, es puguin distribuir pels canals tradicionals de distribució. Per tant, tres mesos després de les estrenes, acostumen a vendre’s en suport físic i també en digital, ja sigui en venta directa, vídeo sota demanda o pagament per visió.

En canvi, el sector de la música és el que en surt més malparat. Mentre que en el 2003 el negoci tradicional de la música a Espanya va ingressar 531 milions d’euros, en el 2007 només en va aconseguir 276. Es tracta d’una caiguda que rasca el 50%, la qual no pot compensar econòmicament per cap altre tipus d’acció. Per les seves característiques es fàcil descarregar-se música des de diversos programes gratuïts i la distribució física ja no resulta tant rentable.

Però el lent creixement de l’oci i entreteniment digital també troba una explicació en el factor de l’edat. Entre els 35 i els 65 anys és disposa d’un major poder adquisitiu i capacitat de decisió i tampoc no s’està tan connectat com els menors de 24 anys. Per tant segons Asimelec (patronal de l’electrònica i les comunicacions), per a l’èxit del negoci basat en continguts digitals seria necessari l’augment de l’accés a Internet d’aquest grup d’usuaris.

Personalment crec que aquesta no seria una única solució, no creieu?

http://www.elpais.com/articulo/internet/sector/tradicional/ocio/adapta/Internet/elpeputec/20081031elpepunet_6/Tes

¿APAGÓN ANALÓGICO EN LAS AULAS?

En este blog mucho se ha comentado de las profundas transformaciones que Internet ha motivado en nuestra sociedad actual. Hemos hablado de las redes sociales, del inminente apagón analógico de la televisión… y en mi aportación, me gustaría que reflexionásemos sobre la enseñanza. ¿Se apagará también la analógica, para que se imponga la digital?

Os recomiendo la lectura del artículo “El profesor analógico vs el alumno digital”, que hace una crítica de la falta de recursos en las aulas físicas. Por muy avanzados que nos parezca que estamos tecnológicamente, no se refleja así en la enseñanza “analógica”. Quizás sea entonces el momento de contemplar una nueva etapa en la que el alumno, ya sin barreras de ninguna clase, pueda formarse/informarse sobre lo que desee cómodamente desde su casa o desde cualquier lugar del planeta.

En el siguiente link http://ceefip.com/vendipre.htm se recogen las ventajas de la enseñanza digital sobre la presencial y su autor Gabriel Boragina augura: La enseñanza presencial está destinada a extinguirse”.

En el transcurso de las aportaciones de este blog se han planteado numerosas transformaciones en los medios de comunicación y la forma de informarnos y comunicarnos. La manera cómo elegimos informarnos y formarnos como ciudadanos también irá cambiando, e igual que vemos cómo cobran cada vez más importancia los medios digitales, veremos como el mundo de las editoriales y los libros de texto en un futuro, todavía algo lejano pero que llegará…serán digitales.

De momento estamos en una fase intermedia en el aprendizaje, denominada la “Blended Learning” (Virtual+Presencial). Interesantes reflexiones en: www.dgde.ua.es/congresotic/public_doc/pdf/31972.pdf

Me despido proponiéndoos la lectura de la presentación: Ciudadanos digitales frente instituciones analógicas realizada por Ismael Peña-López de la UOC. Vivimos unos momentos únicos, en los que pronto la realidad superará la ciencia ficción.

¿Qué opináis?

Sara Jiménez

Estudiante Publicidad y RRPP

Televisió sulfúrica

Hola companys!Vull compartir amb vosaltres un fragment del llibre Àcid sulfúric, d’Amélie Nothomb. Es tracta d’una novel·la basada en un reality show on els ‘concursants’ són presoners que no han escollit formar part del joc. Cada dia s’executen dos dels presoners, sense cap opció de salvació per a cap dels presoners.
En aquest petit fragment hi ha tota una reflexió al voltant de qui són els responsables de que les graelles de programació de les cadenes que lluiten per les grans audiències s’omplin de programes que en algun tret o altre ens recorden  Concentració. Disfruteu de la lectura.

El presoners eren els únics éssers humans que no havien vist ni un sol segon de Concentració. Era el seu únic privilegi.
- Em pregunto quines seqüències deuen interessar més al públic -va dir la MDA 802 durant el sopar.
- Estic segur que deuen ser les escenes d’execucions -va dir un home.
- Temo que sí -va encadenar la Pannonique.
- I també la violència -va dir una dona-. La baqueta, els xiscles, els deu fer servir per desfogar-se.
- I tant -va dir la MDA 802-. I les seqüències ‘emoció’: deuen llepar-se’n els dits.
- Segons vostè -va preguntar l’EPJ 327-, ¿qui són els majors culpables?
- Els kapos -va respondre un home.
- No: els organitzadors -va intervenir algú que no parlava mai.
- Els polítics, que no prohibeixen aquesta monstruositat -va dir la MDA 802.
- ¿I vostè Pannonique, què en pensa? -la va interrogar l’EPJ 327.

Es va fer un silenci, com cada vegada que l’atenció se centrava en ella.
-Penso que els majors culpables són els espectadors -va respondre.
- ¿No és una mica injust? -va preguntar l’home-. La gent torna d’un dia de feina, estan extenuats, moixos, esgotats.
- Hi ha altres canals -va dir la Pannonique.
- Sap perfectament que per a molta gent la programació televisiva sovint és l’únic tema de conversa. Per això tothom mira les mateixes coses: per no sentir-se desplaçat i tenir alguna cosa a compartir.
- Doncs que mirin tots una altra cosa -va dir la noia.
- Seria el millor, evidentment.
- Ho diu com si fos una utopia -va continuar la Pannonique -. L’únic que han de fer és canviar de canal, que tampoc és tant difícil.
-No hi estic d’acord -va declarar la MDA 802-. Evidentment, el públic s’equivoca. Però d’aquí a dir que són els majors culpables! Són un desastre passiu. Els organitzadors i els polítics són uns criminals mil vegades més grans.
-Els espectadors autoritzen, i per tant, creen la perversitat de tots els altres -va dir la Pannonique-. Els polítics són l’emanació del públic. Pel que fa als organitzadors, són taurons que es limiten a esmunyir-se per les escletxes, és a dir, pertot arreu on hi hagi un mercat rendible. Els espectadors són culpables de formar un mercat rendible

AMÉLIE NOTHOMB, Àcid sulfúric. Anagrama-Empúries. Barcelona 2007. pàg 77-78.

La televisión se muda a YouTube (1ª INTERV. PAC BLOC)

¡Episodios completos disponibles! Es el anuncio de la todopoderosa cadena CBS en YouTube. La televisión se muda al vídeo en internet para aprovechar la distribución a través de todas las plataformas. Las televisiones quieren evitar el hundimiento de la industria discográfica y se abrazan a la Red ahora que la tecnología y la publicidad están listas.

YouTube anuncia que se acabaron los vídeos de tres minutos.

La televisión en internet ya es igual a la televisión en abierto: publicidad antes (preroll), durante (midroll) y después (postroll) de cada episodio. Si no quieres anuncios, o a pagar o al P2P.

Es la ley del mercado: los contenidos van donde está el dinero. Y la CBS se ha dado cuenta de que el dinero comienza a estar en internet y que la mejor opción para no volver a sufrir los problemas que ya ha sufrido la música es distribuir contenidos a través de las nuevas plataformas a cambio de publicidad.

El trato es bueno: CBS aspira a recibir el 80% de la facturación publicitaria de sus contenidos en YouTube, que se queda el 20% por poner la plataforma y asumir los costes de distribución. Un pedazo más que el acuerdo 70/30 que la alternativa de distribución propia Hulu ofrece a las televisiones. La diferencia es enorme. En España, por ejemplo, ADNStream ofrece la mitad de la facturación a los proveedores de contenido. La CBS gestionará la publicidad, con lo que retiene el control de la comercialización y los contenidos.

YouTube paga más y ofrece su apabullante dominio del vídeo en internet. Según las últimas estadísticas, YouTube concentra el 44% de todos los vídeos vistos en internet en Estados Unidos, más de cinco mil millones de vídeos vistos en julio frente a 119 millones en Hulu o los 445 millones de Fox. Un abismo.

A YouTube le cuesta hacer dinero. Se calcula que sólo consigue rentabilizar un 3% de sus vídeos a pesar de su invitación a las productoras para que reclamaran sus derechos y compartan en el negocio en internet.

CBS da el paso. Tiene la experiencia de haber llegado a facturar 20 dólares por cada mil visiones (CPM) de sus vídeos en internet, más de lo que consigue en el prime time. Y espera que el mercado de vídeo crezca hasta los 1.350 millones de dólares que se calculan para 2008, cuando más del 80% de los internautas ya ven vídeo en la Red.

YouTube quiere alcanzar los 200 millones de dólares de facturación este año y 350 en 2009. Y para eso necesita contenido de calidad y consumo masivo más allá de los muchos usuarios y productores pequeños e independientes que utilizan el sitio como su principal plataforma de distribución.

La televisión ya está en la web. La distribución viral, para todo el mundo a la vez (se acabó el calendario de estrenos según pantallas y países) y la sindicación son su futuro. La CBS da el paso.

RFI: nova estratègia d’un agent de comunicació global

A continuació us adjunto una notícia apareguda al portal Comunicacio21.com.

Ràdio França Internacional potenciarà les emissions en castellà a Sud-amèrica

La direcció de Ràdio França Internacional (RFI) s’està plantejant potenciar els seus serveis en castellà, segons informa l’agència EFE. No obstant es planteja tancar, degut a la baixa audiència, els serveis amb els altres sis idiomes: alemany, albanès, polonès, serbocroat, turc i laosià. Els sindicats vinculats a l’emissora han desconfiat durant molt de temps d’un possible final de les emissions en castellà, però finalment sembla que el destí serà ben diferent. “El castellà ha estat inclòs entre els serveis que han de ser reforçats, per tant, continuarà”, segons ha informat una font de l’emissora a l’agència. RFI està molt interessada per les seves emissions a Llatinoamèrica, on la ràdio compta amb sis freqüències modulades, a més de molts acords amb ràdios locals.

La direcció considera que la llengua castellana és important i que hi ha un gran potencial de cara el seu desenvolupament. “A partir d’ara hem d’estudiar les maneres de millorar les nostres audiències”, ha assegurat el director del servei hispà, que disposa d’una plantilla de 24 periodistes i una quinzena de col•laboradors. RFI té una audiència aproximada de 3 milions d’oients setmanals a tot Sud-amèrica. [Comunicacio21.com]

La societat estatal francesa Radio France Internationale (RFI) tradicionalment ha ofert els seus serveis d’informació en un ventall d’idiomes molt ampli. El motiu d’aquest estratègia rau en la política de control de mitjans, i per tant de la informació, en les àrees d’influència de França durant la Guerra Freda. Dècades després, es fa necessari optimitzar els recursos jugant amb dues variables: d’una banda, oferint serveis d’informació en diverses llengües, més enllà del francès, per tal d’aconseguir arribar a un públic considerable en termes quantitatius i poder posicionar-se com agent comunicatiu global; i de l’altra, rendibilitzant el servei tot limitant la seva oferta als idiomes més parlats en el món. Així doncs, la companyia segueix les passes de la BBC Radio World Service (és a dir, el Servei de Radiodifusió de la BBC arreu del món), que en els últims anys ha cessat les seves emissions en diverses llengües d’Estats de l’Est d’Europa.

Aquest canvi d’estratègia empresarial pretén resituar la RFI (i en conseqüència, el punt de vista francès) en una posició de domini a nivell mundial. Tot indica que segueix el camí iniciat els darrers anys per France24, el canal de televisió d’informació 24/7 de capital mixte públic i privat, però sempre francès. Aquest, va començar emetent els seus continguts en francès i anglès; posteriorment va iniciar la seva versió en àrab; i segons el pla d’expansió de la companyia,  les seves emissions s’ampliaran amb una versió en castellà.

Així doncs, el cas de RFI és un exemple més de com els agents comunicatius s’asseguren un lloc en el panorama internacional per fer sentir la seva veu, sigui en una llengua o una altra, però en qualsevol cas tenint com a prioritat el rendibilitzar els costos de les emissions.

AVANZAMOS

Hola a todos,

Me acaba de comunicar un colega en IE (Instituto de Empresa) que por fin, desde ayer y después de mucho pensarlo  por parte del consejo rector de la escuela de negocios,  pone en en marcha la web ie, en abierto. Qué quiere decir esto? Algo para mí muy importante, IE es una es de las escuelas de negocios más importantes del mundo, y hasta ahora los casos, documentación, etc, estaba reservada exclusivamente a su comunidad,  y desde ayer podemos disfrutar de toda esa valiosa documentación, vídeos, casos prácticos, etc. un ejemplo a seguir por otras instituciones académicas,  no podemos predicar   el acceso libre de contenidos, programas, etc, y después cerrar ese contenido a los demás, es un poco hipócrita, bueno es una reflexión personal. Sin duda la web 2.0 avanza en ese sentido en la aportación libre de conocimiento,  ese conocimiento compartirlo con TODOS. Me gustaría que una institución como la UOC, aprendiera de esta acción, tengo también entendido que el IESE, también  esta preparando un acceso libre a su SUPERBIBLIOTECA una de las mejores del mundo. Tenemos que reinvidicar el acceso libre a contenidos,  por favor basta ya de hipocresia barata. También es verdad que el disponer de un crack como Enrique dans en su plantilla , no podía ser menos. Hoy soy un poco más feliz. Es un placer su usabilidad, navegación, etc, GRACIAS IE, Y EN ESPECIAL A TI ENRIQUE DANS.

link superrecomendable    http://openmultimedia.ie.edu/index_e.html

INTERNET, TIERRA DE OPORTUNIDADES EN TIEMPOS REVUELTOS

http://www.expansion.com/2008/10/17/empresas/medios/1224240570.html

En l’estudi de la primera PAC varem veure com Internet s’està fent un lloc en el món de les inversions publicitàries a un ritme estrepitós. Tot i que ens trobem en un moment de recessió econòmica que no convida a l’optimisme, aquesta situació no fa més que accelerar el procés de creixement d’aquest mitjà.

L’article que us adjunto, extret de la web del diari econòmic Expansión, ens descriu un fet generalitzat que ja ens ha avançat la nostra companya Elena Bertomeu amb el encertat exemple de Google.

Als EU, els portals d’informació econòmica han incrementat la seva audiència anual en els portals econòmics un 30%!!! Mentre que el tràfic a Internet a Europa ha crescut a nivells de entre el 6% i el 11% els darrers tres mesos!!!

Dit això podem afirmar que la crisis econòmica no solsament no afecta a Internet sinó que reforça el potencial de creixement d’un mitjà que tindrà molt a dir en un futur no molt llunyà.

Internet, el medio

preferido para seguir la

crisis financiera

Publicado el 17-10-2008 , por Jaime Benguría

Expansión.com superó el millón de usuarios en septiembre, un 90% más que en 2007

Los sitios web especializados en información financiera y empresarial están sintiendo también las consecuencias de la crisis, pero muy positivamente, al aumentar vertiginosamente su tráfico de internautas como consecuencia de la preocupación de los inversores.

Internet se está convirtiendo en el medio favorito de la gente para informarse sobre la cada vez más preocupante crisis financiera, que está poniendo en peligro, si aún no lo ha hecho, las inversiones de estos internautas.

Según un estudio del grupo de medición de audiencias ComScore Media Metrics, recogido hoy por ‘Financial Times’, las páginas webs de información económica de los EEUU han visto crecer su audiencia anual un 30%, y un 9% más el pasado septiembre.

Los portales de información económica de los EEUU han visto crecer su audiencia anual un 30%.

Según Nielsen Online, este boom de las audiencias seguirá en octubre, quien prevé un crecimiento del 55% de Yahoo! Finance en EEUU, el mayor portal financiero del país, tan sólo un mes después del colapso de Lehman Brothers.

Los que más han crecido hasta ahora, sin embargo, han sido, en primer lugar, CNNmoney.com. El portal financiero de CNN ha visto crecer su audiencia un 56% durante los meses de agosto y septiembre, según ComScore, y un 77% las siete últimas semanas según Nielsen.

Por su parte, WSJ.com, la versión online del económico neoyorquino ‘The Wall Street Journal’, ha alcanzado más de 24 millones de visitas en septiembre, un 137% más que hace un año.

Euro IX, el organismo que controla el tráfico en Internet de Europa, predice un crecimiento este mes del 6%.

Pearson, editora de Financial Times, FT.com y Mergermarket, ha asegurado esta semana que el número de usuarios únicos ha crecido en el portal online del diario financiero un 250% con respecto al mismo periodo del año anterior.

Según el diario británico, Euro IX, el organismo que controla el tráfico en Internet de Europa, éste ha crecido un 11% en agosto y septiembre, y predice otro 6% para este mes.

También en España
España no es ajena a este crecimiento. Así, Expansión.com, la web del diario económico líder en el país Expansión, alcanzó el mes pasado 1.119.358 usuarios únicos, lo que supone un incremento del 90% sobre el mismo mes de 2007, según datos auditados por OJD. El tráfico desde la segunda quincena de septiembre, coincidiendo con el colapso de Lehman Brothers, ha crecido un 60% sobre la quincena anterior.

MPG Community

Professionals de la comunicació, la publicitat i el màrqueting estan d’acord en què estem vivint moments de canvis en molts aspectes. Economia, hàbits de consum, marques, els mitjans..
En aquest sentit una de les més important agències de mitjans del país, Media Planning, va presentar la setmana passada un nova comunitat online al sector. Convençuts de què els canvis que esmentàvem donaran oportunitats a aquells que innovin. L’agència del grup Havas media fa un pas endavant amb aquesta nova iniciativa.
El sector de la publicitat ha confirmat l’ èxit de les xarxes socials a Internet com a reclam a què les companyies anunciants hi creguin i hi inverteixin amb els seus anuncis. El recent boom experimentat per portals com Facebook és el que ha animat als professionals del sector, amb la nova comunitat virtual desenvolupada per MPG, MPG Community. Aquesta iniciativa, integra ja uns dos mil usuaris registrats.
MPG Community es presenta com una eina de treball en la què es troben creatius, publicistes, executius i responsables d’ agencies i professors universitaris. Tots ells experts en diferents matèries com el consumidor 2.0, el màrqueting de proximitat, etc.
Segons va afirmar en José María Sanabia, director general de MPG, durant la presentació de la comunitat, l’objectiu és el ser un punt de trobada en el què s’ofereixin respostes a preguntes que es plantegen en relació al procés de digitalizació que estem vivint, als canvis d’ hàbits de consum i a les noves tecnologies.
Els continguts estaran recolzats per diferents punts de trobada off line. On a través d’actes exclusius, els experts que integren la comunitat analitzaran els temes d’actualitat més rellevants del dia a dia.
La plataforma online, es pot trobar al site www.leadingnewthinking.com, i inclourà les següents seccions:
Els fòrums: Espai destinat al debat en el què experts del sector compartiran les seves opinions amb els usuaris de MPG Community.
Noticies diàries: Secció que serà molt útil per estar al dia del què està passant al sector de la comunicació i dels mitjans.
Vídeos: Apartat on els usuaris podran baixar -se vídeos amb casos d’ èxit i innovacions.
Estudis: Un espai en el què s’ actualitzaran els principals indicadors de publicitat, a partir dels quals es presentaran anàlisis setmanals i mensuals amb més profunditat..
Sala virtual: Espai que serà el centre de reunions online per interactuar amb professionals a través de conferències online i trobades digitals. Hi haurà entrevistes amb personatges referents en innovació, talent i lideratge.
Amb tot això MPG presenta la seva aposta per reunir a tots els elements d’aquest sector en una mateix punt de trobada. Una aposta capdavantera i innovadora que queda reservada als professionals del mateix sector. Ja que per poder accedir-hi s’haurà d’acreditar dades sectorials.
Una eina que pot ser molt útil en aquest sector. Que destaca per ser dinàmic i on la convergència de tots els professionals pot optimitzar el funcionament del mercat a l’hora d’adaptar-se als nous canvis que vénen.