L´Era de la Informació i els Mitjans de Comunicació

El següent article parla de l’efecte que té Internet sobre la premsa escrita: www.theinquirer.es/2008/05/01/internet_asfixia_los_periodicos_de_papel.html

Comenta que la caiguda de les vendes dels diaris es veu afectada per les publicacions on-line. En concret, detalla una davallada del 3,6% en la tirada dels diaris entre desembre 2007 al maig del 2008, i per contra, les visites on-line als portals de les diferents capçaleres incrementa en el mateix període un 12%.

Aquestes dades les podem contrastar amb la font Resum General EGM de febrer a novembre 2007 publicat per AIMC, la qual indica l’evolució del mitjà diari a través de les dades de l’evolució de la penetració, és a dir, del consum. S’observa que durant el període 1997 – 2001 hi havia una tendència a la baixa, tot i que a partir del 2002/3 succeeix a la inversa, incrementa, arribant a nivells superiors a 40% en penetració. Aquesta dada indica que més del 40% de mitja de la població espanyola de més de 14 anys llegia el diari diàriament l’any 2007. Si fem la taxa de variació, veiem que des del 2000 fins el 2007 la penetració ha augmentat un 14%. Aquest increment es deu a l’aparició de la premsa gratuïta, diaris com el 20minutos, el Metro o el Qué. Aquest tipus de premsa es distribueix en les sortides de metro, tren, bars, empreses, etc. llocs principals de pas de la gent. Es caracteritza per ser un format més reduït amb noticies breus i amb titulars de gran visibilitat. L’aparició d’aquests diaris ha incorporat al lector jove i les capes mitges i un increment del sector femení. Segons aquest anàlisi el consum augmenta en els últims anys per l’aparició de la premsa gratuïta, atenuant la baixada de la premsa de pagament degut a la importància d’internet.

Naturalment cal destacar que la versió on-line té certs avantatges sobre la versió en paper, la versió on-line permet immediatesa, mentre que la versió en paper no arriba a les mans del lector fins la seva publicació. A més a més, permet interactivitat amb el lector, el qual pot opinar sobre la noticia i conèixer altres opinions i versions. Si mirem les dades que se’ns donen al mòdul 3, veiem la importància que comencen a tenir algunes capçaleres en la seva versió .com o .es. El diari esportiu el Marca tenia més d’un milió de visites de mitjana diàries al novembre del 2006 i una difusió mitja diària de 300 mil exemplars al 2005, pel que la versió per internet supera la versió en paper. O el Periódico de Catalunya amb una tirada diària de més de 160 mil exemplars al 2005 i més de 100 mil visites diàries de mitja al novembre del 2006.

No obstant, la premsa escrita gaudeix de les seves característiques que la fan única, li pots dedicar més temps i atenció perquè no estàs davant d’un ordenador, té l’avantatge de poder-la llegir quan vols, el lector tria el moment. Com que cada versió té les seves pròpies característiques també s’adequa més a un públic o un altre, és a dir, la premsa escrita té el seu propi públic. A més, es tracta d’un mitjà històric, establert de tota la vida, tot i que la tendència sigui un augment de la versió on-line, el paper sempre tindrà el seu lloc. Històricament quan va aparèixer la televisió la gent es pensava que la ràdio desapareixeria, i no ha estat així, s’ha fet el seu espai, amb el seu públic, pel que esperem que així succeeixi amb la premsa escrita.