Monthly Archive for abril, 2009

Los expertos debaten los pros y contras del periodismo digital.

 

L’article que he escollit relata una jornada de debats entre experts sobre els pros i els contres periodisme digital.

 

Durant la jornada el director general de continguts de Prisacom, en Mario Tascón, destacava la capacitat del públic per a interactuar amb el mitjà digital, altrament anomenada com “El poder dels lectors”, i segons la qual el lector és qui decideix quan accedeix a la informació. En el llibre d’en Cardoso aquest aspecte queda demostrat per l’autor Maffesoli qui afirma que el públic és un conjunt d’individus actius, crítics i autònoms, en el context de la critica que fa de la posició de l’autor Bourdieu respecte a la passivitat del públic.

 

En relació amb la rentabilitat del periodisme online, en Jean François Fogel, assessor del diari francès Le Monde, fa una breu descripció del model de negoci del diari esmentat, el qual consisteix en una zona per la qual cal estar subscrit i una altra d’accés lliure, la qual s’utilitza per a captar abonats. Aquest últim model correspon a la perspectiva evolucionaria recollida per en Cardoso, segons la qual els mitjans de comunicació convencionals segueixen sent les plataformes base mentes Internet serveix per a captar audiències.

 

En aquest article el representant del diari Le Monde destaca també com a inconvenient de la premsa online l’absència d’informació teòrica al respecte i per tant l’absència referències per al periodista alhora de buscar conseqüències del treball que realitza. Aquest és un altre aspecte que recull la perspectiva evolucionaria segons la qual la tecnologia facilita procediments però també pot canviar pràctiques i això pot comportar canvis inesperats a mig plaç.

 

Al llarg del debat es va introduir el tema de la credibilitat dels mitjans de comunicació, una de les característiques base de la comunicació social, recollida dins el capítol V del llibre d’en Cardoso . El tema en qüestió va suscitar diferents opinions degut a aspectes important de la informació com la formació dels redactors, i l’anonimat dels intermediadors en foros i blogs.

 

 

També es van debatir aspectes com el temps i l’espai en l’àmbit de la premsa. I segons Cardoso, Internet permet d’actualitzar ràpidament els continguts de la informació i de procedir a una entrega més ràpida i per tant de ser consumida en qualsevol llosc i en qualsevol moment. Aquest aspecte va ésser criticat per alguns durant la jornada que relata el present article però també hi va ser considerada pel director de El Mundo un avantatge davant de “la frustració d’haver d’imprimir una informació perquè s’hagi de tancar.”

 

Així crec que en aquest article s’han remarcat molts aspectes relatius amb els avantages i inconvenients descrits per en Gustavo Cardoso al llarg del capítol V del llibre “Los medios de comunicción en la sociedad en red”.

 

http://www.elmundo.es/elmundo/2005/05/17/comunicacion/1116339869.html

 

La credibilitat dels mitjans online

Sempre havia pensat que els mitjans online adolien de falta de credibilitat i que això els incapacitava per erradicar als mitjans tradicionals, tot i que, segons Gustavo Cardoso, una tecnologia no suplanta mai una altra sino que es converteix en una alternativa.

Però aquesta notícia tira per terra les meves creences: la premsa online és més creïble que una notícia de televisió, segons un recent estudi de TNS. Així que la premsa online afegeix la credibilitat als avantatges de rapidesa i interactivitat, entre altres que cita Cardoso. Crec que era una de les barreres que li faltava véncer per imposar-se als mitjans tradicionals i la seva acceptació, que millora dia a dia, demostra que es va consolidant a pasos gegants.

Escolta milers d’emissores de ràdio en internet

Amb aquest títol l’article presenta un paral·lelisme entre el que Cardoso valora com una de les avantatges de les noves tecnologies per a la ràdio, a part de la qualitat i forma de l’emissió, fent una gran incidència en la gran difusió que suposa en la seva emissió, permetent que una mateix programa pugui ser sentit en qualsevol part del món.

També fa un detall dels diferents programes que permeten connectar amb infinitats de canals de la mateixa manera a la que Cardoso ens fa menció.

Periodisme? Periodisme.

Durant una entrevista amb Charlie Rose, periodista nord-americà, Eric Schmidt , president de Google, va afirmar, referint-se a Internet i en clau positiva, que:

el contingut generat pels ciutadans definirà el futur de la humanitat.

Això ens transporta a un dels conceptes que ha revolucionat més la premsa a Internet: el periodisme ciutadà. El periodisme ciutadà és un fenomen que ha portat, porta i portarà una democratització importantíssima de la informació, ja que si cada ciutadà és un periodista en potència sembla difícil que quedin molts racons al planeta on pugui succeir alguna cosa sense que hi hagi testimonis. Però això, que pot servir per desemmascarar el poder o per alfabetitzar la població, per exemple, també pot resultar un problema, ja que la tasca periodística no pot ser realitzada alegrement per qualsevol individu, ja que la metodologia i els criteris de jerarquització coherent de la informació no és una cosa que estigui fàcilment a l’abast de tothom. És per això que, possiblement, com afirma Cardoso, al periodisme no li bastarà

con tener solamente buenos profesionales con acceso privilegiado a los círculos de poder, sea el político o el económico, será igualmente necesario monitorizar otras fuentes de información pues esa será la mejor forma de ayudar a los ciudadanos, ayudarlos a saber lo que creer y lo que no creer.

Per tant, l’afirmació del president de Google pot anar en una línia correcta, sens dubte, però caldrà que aquest contingut generat pels ciutadans sigui produït o organitzat de tal forma que no acabi sent nociu, paradoxalment, per als propis ciutadans. Per això considero que la funció futura dels periodistes, i dels demés professionals de la comunicació, resultarà fonamental per a la bona materialització d’aquesta nova capacitat informativa que presenta Internet.

Visiones castastrofistas sobre la prensa

En el Simposio Internacional de Periodismo en Línea Paul Steiger ofreció una charla sobre el futuro de la prensa, la cual fue comentada en una noticia publicada en Periodismociudadano.com el pasado 20 de Abril.

El autor (Manuel Maqueda) destaca tres aspectos de la conferencia sobre la prensa y sus profesionales:

1. El futuro de la prensa es terrible
2. El futuro del periodismo es bueno
3. El futuro de los periodistas es agridulce

Dentro de lo que puede parecer una sólo una visión con tintes catastrofistas, hay un matiz que le acerca a los conceptos que ofrece Cardoso en su libro Los medios de comunicación en la sociedad en red (capítulo V), se trata de la evolución del periodismo y la necesaria adaptación de los periodistas que Internet supone. Para la cual, según la noticia, la edad es un aspecto decisivo y algunos periodistas, mayores de 50 años, pueden verse en dificultades a la hora de cambiar sus hábitos.

Tania Gómez

Premsa online = Premsa del futur.

A partir de l’article “Medios Digitales: Entre lo local y lo global” que va aparèixer en un fòrum ran la crisi generada pel vessament del “Prestige” l’any 2002 es plantejava el potencial dels mitjans de premsa online en aquestes situacions d’urgència, d’incertesa i de necessitat d’informació per part de la població, que no sempre les autoritats subministren.

Apartir d’un fet local que té transcendència general es crea una situació on els mitjans digitals poden prendre una importància cabdal pel potencial directa de subministrament d’informació que d’altra forma fora potser impossible.

La credibilitat i contrast de les fonts és la part negativa dels aspectes contemplats, com també l’anominat en l’origen, que poden suposar qüestionar de forma global aquests mitjans. Cardoso contempla també la interactivitat que poden incloure aquests mitjans entre periodista i lector, que pot suposar si es canalitza degudament una font complementària i d’ampliació del contingut.

Amb tot, no es pot parlar de forma homogènia de mitjans de premsa online ja que entre ells n’hi ha dels mes rigorosos fins els més especulatius i intoxicadors; al cap de vall, com tot en la vida! Però si cal tenir present que la facilitat d’accés que suposen, la immediatesa i interacció que poden incorporar fa que els hàgim de tenir present de cara al futur de la premsa.

 

¿Internet cambiará el modelo de la prensa escrita?

Tras leer el artículo de ABC ‘Cebrián asegura que «el periódico es un producto del pasado»‘ publicado el pasado martes, confirmamos que los medios escritos (periódicos), se encuentran en crisis. En primer lugar el gran problema es económico; tres factores pueden estar relacionados: los medios no han sabido “crecer”, bajada del rendimiento de la publicidad, y la crisis económica mundial.

El otro gran problema es que Internet ha cambiado las reglas del juego, como metasistema de información que es, cambiando el panorama en el que han actuado los medios como la prensa en los últimos doscientos años, aportando nuevos valores, como la interactividad con el lector, es decir, que los periodistas puedan interactuar con los lectores (Castanheira, 2004).

El negocio de los medios pasa por una adaptación, un cambio de los medios offline, y una maduración de los medios online.

Internet pierde 1700 emisoras de radio online por el pago de derechos de autor

En el año 2006 existían 12,5 millones de personas que escuchaban la radio en internet .

La evolución de internet a facilitado el acceso a otra dimensión de muchos de los medios de comunicación de masas , tanto en radio como en prensa escrita la evolución ha sido notable , pero si en un principio se temía que la red apagaría los medios offline , el tiempo ha demostrado que no ha sido así y que ambos se han complementado . Es cierto que han tenido que hacerse adaptaciones y mejoras en todos los campos pero finalmente ha sido posible la convivencia .

La aparición del pago por los derechos de autor en EEUU ha supuesto un problema para los medios con menor difusión en la red , ya que muchos han tenido que dejar de emitir su programación, por falta de internautas , pero finalmente y como siempre ocurre, sobreviven los fuertes y después de la regulación , los MCM se han visto reforzados en la red y especialmente la radio que con una inversión minima se pueden obtener grandes rendimientos , en EEUU el pasado año 2006 durante el més de septiembre se emitieron  59.352.922 horas y la audiencia global fue de 12.481.768 oyentes en todo el mundo.

Estas cifras no las maneja ningún medio de comunicación offline hoy en día , solo pueden llegar a estas audiencias los medios online . Por lo tanto queda claro que la difusión de los medios que trabajan en Internet tienen una difusión global , no hay fronteras ni limitaciones .  Los MCM online son la imágen perfecta de la globalización en la información.

http://www.noticiasdot.com/publicaciones/2002/1102/151102/noticias151102

“The impact of Digitalization- a generation apart”

La pregunta; acabarà Internet amb els mitjans de comunicació clàssics? és un debat ara per ara sense resposta. Com podem llegir en aquest article, la progressió d’Internet és tan impactant que ja comença a desbancar als mitjans de comunicació tradicionals. No voldria menysprear aquest nou mitjà, però tal i com diu Gustavo Cardoso, en les darreres dècades s’ha demostrat que les noves tecnologies no eradiquen les anteriors.

Amb Internet perdem la comunicació vertical i unidireccional per una d’interactiva i participativa que permet que els consumidors s’involucrin més en el procés comunicatiu, i possibilita que els periodistes puguin dissenyar el format més idoni per a les seves publicacions.

Però, contradictòriament a les dades que llegim a l’article, trobem que el 97’4% de la població segueix mirant el telenotícies. Potser l’espectacularització de la televisió de la que en parla Giuseppe Mazzei, per exemple, sigui una de les poques mancances d’Internet que permetran la supervivència dels mitjans de comunicació clàssics.

http://www.ifuturo.org/es/blog/mostrar_post.asp?post=416

“La prensa on-line, más creíble que las noticias de la televisión, según TNS”

Tot i que cada cop hi hagi més prensa online, tal i com diu G. Cardoso, el periodisme continua sent una professió que està present en les nostres societats, i la major part de les noticies que ens informen venen de redaccions periodístiques.

Cada cop visitem més prensa online, però això no vol dir que ens fiem totalment d’ella. Encara té molta més fiabilitat per nosaltres la prensa escrita que la prensa online. És important discriminar la informació que consultem a Internet ja que hi ha diverses opinions i informacions targiversades sota diferents punts de vista, és a dir, informacions subjectives.

El periodisme online és solament una forma més de periodisme, Internet ofereix 4 tipus diferents d’ús, administrades en funció del contingut, el grau de comunicació i de la participació dels usuaris. Per tant, tot i el gran augment de consum de prensa online dels últims anys, segueixen existint més formes de periodisme escrit i aquest segueix sent, per nosaltres, més fiable.

Referències:

CARDOSO, G. Los medios de comunicación en la sociedad en red: Filtros, escaparates y noticias. 1ed. Editorial UOC

Descargado el 9 de abril desde

http://209.85.229.132/search?q=cache:0AY-83JCb10J:www.marketingmk.com/ver_detalleArt.asp%3FidArt%3D55116%26action%3Dver+prensa+online+2009&cd=27&hl=es&ct=clnk&gl=es