Monthly Archive for maig, 2009

LA TELFONÍA DE CUARTA GENERACIÓ O 4G vs. la gent gran

Published
by
clarallinas
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09
. 1 Comment

La diferenciació generacional en front de l’apropiació del mitjans y la seva construcció d’autonomia comunicativa es veu clarament diferenciada en funció del la franja d’edat en la que s’ha nascut. En el cas de la generació multimèdia (Colombo y Aroldi, 2003), que ha crescut amb la dualitat de pantalles, la del televisor i la de l’ordinador, a més a més dels jocs, pel·lícules de DVD, música en MP3, MP4, està habituada a fer servir la tecnologia com una allargament de les seves extremitats. Precisament, el mòbil és un cas més d’aquesta prolongació. I és aquest grup d’edat que rebrà amb alegria l’arribada de la telefonia de quarta generació el pròxim 2010. El mòbil 4G serà un enginy capaç d’enviar missatges multimèdia, escoltar música, descarregar pel·lícules adquirides en línea amb qualitat DVD en cinc minuts, veure vídeos o la televisió i realitzar videoconferències, accedir a Internet, et. Ara bé, serà capaç la generació mes vella de domesticar els mitjans amb tant tecnologia? Esperem que la gent gran sàpiga adaptar-se amb rapidesa o que la més jove tingui la sensibilitat d’ensenyar-li per a que no es quedi enrere… A cas no coneixeu ningú que s’hagi comprat un cotxe amb navegador i que sigui tant modern per ell que el net li hagi d’explicar como funciona? Esperem que tots ens adaptem a tants canvis…

4G: películas en el móvil en 5 minutos

http://www.lavozdegalicia.com/tecnologia/2009/04/19/0003_7661284.htm

Clara Llinàs

La imposició de l’era digital

Published
by
mlopezbern
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09
. 0 Comments

La TDT és la consolidació de l’era digital per suprimir les llicències per la televisió analògica; existeix sens dubte, un gran interés de realitzar una campanya de transformació de tots els sistemes al nou format.

Però per quin motiu no poden subsistir les emissions analògiques?

La informació que ens arriba de la TDT:

Té més qualitat. Això es totalment erroni perque els senyals es comprimeixen digitalment per poder transmetre amb un mínim de cost en molts canals i això deteriora considerablement la seva qualitat.

La TDT no té sorolls ni interferències però si la recepció no és d’alta qualitat, es pot perdre totalment la imatge i queda com tallada.

La interectavitat millora l’experiència i la participació de l’espectador. Però realment el que es fa és promoure el pagament per visionat i la compra on line de productes i serveis.

La TV digital ofereix més opcions temàtiques. Això és veritat però l’augment de canals segmenta l’audiècia i disvirtua les franges horàries, i això fa que la producció pròpia no sigui rentable.

Realment, la TDT serà una evolució cap una informació més oberta, més plena o per el contrari, serà una manera de control d’audiència i una massificació de la tele marketing?

Com tots els avanços, podem pensar que no sortirà bé. És el cas del mòbil que tothom deia que era nociós contra la salut per la transmissió de les ones però això encara no s’ha pogut demostrar.

El mateix pot passar amb la televisió digital, però en el fons, els diners son l’artífice que n’hi ha sota aquest ventall de possibilitats de canals temàtics. N’hi haurà una massificació de publicitat i lo pitjor de tot i com passa a Internet, una massificació d’informació sense qualitat, un telemarqueting que invairà els nostres televisors.

Una notícia amb referència a aquest tema mitjançant aquest link:

http://www.elperiodico.com/comunes/tdt/cas/4casinos.asp


Les marques sedueixen als joves a Internet!

Published
by
omunozt
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09, Mitjans, Societat en Xarxa and Tecnologia
. 0 Comments

Segons Gustavo Cardoso en el seu llibre i fent referència al capítol que ens ocupa, l’ús que es fa de les noves tecnologies està condicionat per les generacions en les que has nascut. Cardoso (2008:387) fa quatre classificacions d’aquestes generacions: la Generació no informatitzada de més de 51 anys, la generació Paloe-informacional de entre 39 i 51 anys, la 1ª generació informacional de entre 27 i 38 anys i per últim, la 2ª generació informacional. Doncs bé, és d’aquesta última generació de la que us vull parlar després d’haver llegit una noticia que exposa un estudi de l’empresa Synovate fet per a Microsoft. http://www.microsoft.com/spain/prensa/content/noticias/2009/mayo/n11.aspx

El titular de la noticia és: LAS MARCAS SEDUCEN A LOS JÓVENES EN INTERNET.

Aquest estudi corrobora les teories de Cardoso en les que vincula estretament les generacions amb el grau de domesticació de les noves tecnologies. El que diu l’estudi és que casi un terç dels joves de tot el món amb edat compreses entre els 18 i els 24 anys parlen regularment de marques publicitàries a Internet. Això fa que les grans multinacionals, que coneixen els hàbits d’aquesta segona generació informacional, utilitzin aquestes noves tecnologies per arribar de forma precisa als seus públics. Internet és un habitat natural pels joves d’aquesta segona generació, que s’hi passen prop de 2,5h diàries de mitjana, una dada que és pràcticament impensable dins dels que estan en les altres dues classificacions informatitzades realitzades per Cardoso, els de la no informatitzada i els de la Paleo-informacional. Aquests joves cada vegada més interactuen amb les marques, senten que les seves opinions sobre les marques són importants, etc.

Aquesta classificació dels públics per part de Cardoso, és molt important per les empreses de publicitat de les diferents marques. S’ha comprovat que els joves busquen una experiència que sigui rellevant i s’ajusti a les seves necessitats i interessos personals. I és a partir dels hàbits digitals quotidians de cadascuna d’aquestes franges, que les empreses apliquen anuncis o sistemes diferents per arribar-hi, des de jocs i missatgeria instantània fins a vídeo i mòbil’.

Si no vols que els jubilats ho sàpien, publica-ho a internet

Published
by
Antoni Vizcarro i Boix
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09 and Mitjans
. 0 Comments

Article: Uns 7.500 jubilats paguen de més per usar el telèfon. El 30% dels pensionistes de la província [de Castelló] ignoren aquest abonament.
Segons la font d’aquest article, la Unió de Consumidors de Castelló, la principal causa d’aquest fet és la manca d’informació, ja que, si algú proper no els la fa arribar, les possibilitats d’aquest sector per assabentar-se’n són limitades.
Quan es parla de les diferències generacionals en la domesticació dels mitjans, no se sol fer massa referència a les generacions de més de 65 anys. El consum de mitjans és feble quant a la informació, orientant-se més cap a l’entreteniment; i l’alfabetització en les noves tecnologies és nul·la, o gairebé. Per això fa riure (per no plorar) que se cite la pàgina web de Telefònica com la principal via d’accés informatiu.
Prenent les idees citades en G. Cardoso, l’exercici de la ciutadania només és possible quan es té la capacitat de reconéixer quan una informació és necessària i es posseeix la capacitat de localitzar-la, avaluar-la i utilitzar-la. Citant Murdock (pàg. 351), no n’hi ha prou de posseir un dret, sinó que cal conéixer-lo i saber utilitzar-lo. Així, les opcions d’aquesta generació més gran es limiten, i han de confiar en la contaminació intergeneracional, quan algú més jove (generació iniciàtica, de transició o multimèdia) localitza la informació (internet o mitjans tradicionals, com aquest mateix article) i els la proporciona.
El fet denunciat en la notícia fa malpensar, a més, sobre les estratègies informatives adoptades pels agents socials: es proposen unes ajudes, però els canals d’informació dificulten enormement l’exercici ciutadà d’aquests drets. La informació es difon, però no s’adreça als beneficiaris, de manera que se n’obté un rèdit d’imatge sense facilitar-ne la realització efectiva -que té un cost econòmic-, en aquesta forma de poder (que esdevé antiquada a mesura que les generacions avancen) consistent en el control sobre l’administració de la informació.

En recerca del primer pas

Published
by
jmtorresmuno
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09 and Uncategorized
. 0 Comments

Cardoso ens parla, al capítol “Medios y ciudadanía en la sociedad en red”, de com als mitjans se’ls ha de valorar, entre d’altres coses, per la seva capacitat de generar productes culturals i usos generalitzats que siguin capaços d’aconseguir unir individus per molt que puguin estar separats per diferències de gènere, país d’origen o classe social, per exemple. En el cas de Internet, aquesta capacitat, però, es veu limitada per la possibilitat real de domesticació global per a la utilització de la xarxa que es pugui donar, ja que per molt que Internet pugui permetre, en aquest cas, aconseguir obviar les diferències entre els individus hi ha una diferència que no es pot anul·lar: la d’aquells que tenen accés a la xarxa i la d’aquells que no.

En aquesta línia hi ha una notícia que fa referència a un informe de la CEPAL (Comissió Econòmica Per a l’Amèrica Llatina) que delata com hi ha una gran bretxa en l’accés a Internet entre les famílies acomodades i les famílies pobres, així com entre les persones que viuen a les ciutats i les que ho fan a zones rurals. Aquesta notícia serveix d’exemple de com Internet només arribarà a potenciar la unió dels individus, obviant les seves diferències, quan desapareguin els grans obstacles socials inicials amb els que alguns d’ells s’enfronten. Perquè no només es tracta de pobres i rics, de ciutats o de pobles, sinó que hi ha tot un seguit de col·lectius, com gent gran o persones amb certes discapacitats, que encara troben grans dificultats per a poder accedir a Internet.

I el pas de solucionar tot això és el primer, crec, que s’ha de donar.

Escuela 2.0

Published
by
jr
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09, Mitjans and Tecnologia
. 0 Comments

En el periódico digital granadahoy.com aparece una noticia hoy sobre el programa del Gobierno en equipar con las últimas tecnologías a los centros educativos del estado. La noticia “Alumnos digitales, profesores analógicos” hace hincapié en la gran diferencia de apropiación de las nuevas tecnologías entre las dos generaciones, alumnos y profesores.

Mientras los alumnos dominan el mundo digital, los profesores apenas empiezan a domesticar las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Es un gran esfuerzo para los profesores porque pertenecen a una generación con una biografía de medios muy distante a la de sus alumnos.

Como concluye la noticia el cambio para el profesorado no es solo de aprender a usar las TIC sino es “un cambio en la concepción metodológica de la educación”.

Seguim creixent amb Internet

Published
by
cprincepf
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09 and Mitjans
. 0 Comments

http://blogs.periodistadigital.com/24por7.php/2009/05/06/cataluna-aumenta-el-consumo-de-internet-

La utilització d’Internet es va expandint gradualment entre els diferents grups d’edat, encara que els usos que fan de la xarxa els joves i els adults difereixen notablement. Per als primers, Internet representa un espai sense fronteres i il·limitat on informar-se, divertir-se, comunicar-se i per suposat consumir; per als segons, Internet és sobre tot una eina per a la comunicació i la informació.

 

D’aquesta manera la resta de mitjans de comunicació va perdent presència si bé la generació entre 40 i 80 anys i segueix fent un gran ús d’altres mitjans. Segons podem llegir en l’article, no només el fet generacional influeix en el canvi d’hàbits del consum de mitjans. Estem en un moment de recessió econòmica (per dir-ho d’alguna manera) i aquesta situació influeix en l’elecció de mitjans, però no només pel fet que hi hagi més atur com s’explica en la notícia sinó que s’intenta reduir el consum per poder fer front a altres despeses.

 

Segurament la generació adulta està deixant de consumir mitjans escrits optant per consumir més televisió, el mitjà més utilitzat per totes les generacions abans de l’aparició d’Internet, així doncs una nova oportunitat per al creixement de la televisió en la situació actual que vivim, però sense oblidar que aquesta generació ja està molt adapta a l’ús d’Internet i per tant seguirà essent el mitjà capdavanter.

 

Les noves generacions naixen amb Internet i per tant cada cop ocuparà més terreny en l’ús de mitjans. Podríem considerar la generació del 93 com els que han quedat plenament absorbits per l’ús de les noves tecnologies, una situació que cada vegada creixerà amb més força en quan vagin desapareixent les generacions anteriors. S’haurà de veure si com en altres sectors es produeixen cicles repetitius o diferents modes en l’hàbit de consum segons les diferents èpoques.

La premsa digital i el factor generacional

Published
by
Víctor Castells Avinyó
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09 and Societat en Xarxa
. 0 Comments

Segons un estudi recent, als EUA el 44% de la població entre 18 i 34 anys fa servir internet per a informar-se, però només un 19% d’ells llegeix la premsa tradicional. I a Espanya, més d’un terç dels lectors de premsa llegeixen diaris digitals. Molts d’aquests nous lectors de premsa digital pertanyen a les generacions que Cardoso denomina Primera Generació Informacional (27-38 anys) i Generació Paleo-informacional (39-51 anys). Són les que donen més valor a Internet pel que fa a dimensió d’actualitat informativa.

Aquest avenç de la premsa digital contrasta amb altres notícies com la que diu que hi ha reunions secretes a EUA per reinventar el model de premsa o la que destaca que l’AEDE –l’Associació Espanyola d’Editors– ha organitzat un seminari per a analitzar com rendibilitzar les edicions digitals dels diaris des dels punts de vista de negoci, tècnic i publicitari. Per una banda assistim a una pèrdua incessant de lectors de diaris tradicionals a favor dels gratuïts i de la premsa digital. Les empreses periodístiques, que en el seu moment es van implantar a la xarxa per captar lectors, tenen ara dificultats per rendibilitzar els continguts que pengen –de moment de forma gratuïta– a Internet. Els buscadors i agregadors, en canvi, estan fent un bon negoci amb la utilització dels continguts que la premsa digital publica a Internet. Fer pagar els lectors per l’accés als continguts fins ara no ha funcionat.

Per una altra banda, la lectura de notícies a Internet no és linial i fortament estructurada com en la premsa tradicional. Per tant cal que els mitjans deixin d’obsessionar-se en lligar marca, continguts i suport centrant-se en estratègies per ser visibles a la xarxa perquè els internautes els trobin. Sabran els lectors de la generació no informatitzada adaptar-se a aquesta lectura relacional de la informació?

Enllaços d’interès

1  http://www.soitu.es/soitu/2009/05/29/sociedadcableada/1243591926_551979.html?id=7eb00774811fc8f52ad71a5fc8088307&tm=1243792367

2  http://www.soitu.es/soitu/2009/05/29/actualidad/1243570065_328492.html

3  http://periodistas21.blogspot.com/2004/09/los-editores-de-prensa-analizan-la-red.html

4  http://periodistas21.blogspot.com/2005/05/desligar-los-contenidos-del-contenedor.html

El medio de comunicación de los niños del siglo XXI

Published
by
diborrac
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09 and Societat en Xarxa
. 0 Comments

http://www.20minutos.es/noticia/471347/0/ninos/movil/dias/

Quería compartir con vosotros, esta noticia que comenta que “El 70% de los niños de 11 años tiene móvil y lo usa todos los días”.

Cardoso cita en su libro a Colombo y Aroldi (pág. 365), que mantiene que la infancia y la adolescencia son períodos esenciales para la creación de un perfil de los medios en una audiencia, a través de la definición de las expectativas, gustos, preferencias, familiaridad de géneros… o sea, todas aquellas dimensiones que nos caracterizan como audiencia.

Si la noticia que aporto yo y la teoría de Colombo y Aroldi tienen rigor científico, que no lo dudo, el futuro no va a ser sólo de Internet, sino también del teléfono móvil. El móvil es un medio de comunicación interpersonal que teníamos infravalorado hasta que llegaron las elecciones generales de 2004 -tras el atentado del 11-M- pero ahora ya nadie puede negar su potencialidad, menos aún después de leer esta noticia.

Si hoy los niños ya son usuarios, cuando sean adolescentes comenzarán a ser el público objetivo de muchas campañas de información -si es que hoy no lo son ya…-

La peculiaridad de este medio, que permite al ciudadano ser agente comunicador o agente receptor, contribuye a esa mediocracia de la que habla Cardoso en el capítulo, de una manera espectacular. Aunque no sé si entonces estoy muy de acuerdo con este término.

El móvil ya no es sólo para gente joven y de mediana edad. Los niños ya lo usan. ¿Dónde están los límites en este medio? Ah… ¿Y para cuando la popularización del celular en la tercera edad?

Envellir amb Internet

Published
by
mradua
on maig 31, 2009
in 2n semestre curs 08-09 and Societat en Xarxa
. 0 Comments

Si les generacions que més ràpidament han introduït Internet dins la seva vida quotidiana són la 1ª i 2ª generació informacional, és a dir les persones que actualment es troben entre els 16 i 40 anys aproximadament, els més grans són els que estan experimentant un major progrés en l’ús d’Internet. Aquests utilitzen el mitjà com a resposta a noves necessitats més que per substituir una resposta ja obtinguda a través dels mitjans tradicionals (Cardoso). Internet, no obstant, més dirigit a les generacions més joves, s’ha de plantejar canvis per tal de millorar la seva accessibilitat als més grans al igual que ho haurà de fer pels que ara són joves però que aniran envellint amb el nou mitjà, els quals ja no sabran trobar substitut pels serveis i usos que aquest li proporciona.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/21/navegante/1240297625.html