El telèfon mòbil és un giny electrònic que per les generacions més joves (generació multimèdia de Cardoso) és un imprescindible per a comunicar-se amb els amics i pels pares (tant de generació iniciàtica com de transició) és un bon mecanisme de control patern i de seguretat davant els imprevistos.
Per això cada cop més veiem nens més petits amb telèfon mòbil. Uns el reclamen i els altres el veuen bé si se’n fa un bon ús. Cardoso ja comenta que les generacions pre-multimèdia, veuen en la tecnologia maneres de suplir necessitats existents (el control a qualsevol minut del dia i la sensació de seguretat), mentre que els joves hi trobaran la manera d’usar-lo de mil maneres diferents, mutant la tecnologia al seu antuvi.
Però no tot són sempre flors i violes, com reflecteix la notícia apareguda a la Vanguàrdia el passat dia 28. A França volen vetar els aparells mòbils a les escoles, ja que se’n preveuen efectes nocius per a la salut i volen aplicar allò tan clàssic de “val més prevenir que curar”. El problema són les radiacions que cada cop són més omnipresents en totes les formes imaginables (wifi, 3G, telèfon, satèlits, microones…)
No seria d’extranyar que d’aqui uns anys els ordinadors que ara volen posar a cada alumne en les aules, tornin a ser notícia, sigui per danys a la vista, per les radiacions electromagnètiques o lesions de canell.
0 Responses to “Un problema que neix d’una suposada necessitat”
Leave a Reply