Monthly Archive for maig, 2009

Un problema que neix d’una suposada necessitat

El telèfon mòbil és un giny electrònic que per les generacions més joves (generació multimèdia de Cardoso) és un imprescindible per a comunicar-se amb els amics i pels pares (tant de generació iniciàtica com de transició) és un bon mecanisme de control patern i de seguretat davant els imprevistos.

Per això cada cop més veiem nens més petits amb telèfon mòbil. Uns el reclamen i els altres el veuen bé si se’n fa un bon ús. Cardoso ja comenta que les generacions pre-multimèdia, veuen en la tecnologia maneres de suplir necessitats existents (el control a qualsevol minut del dia i la sensació de seguretat), mentre que els joves hi trobaran la manera d’usar-lo de mil maneres diferents, mutant la tecnologia al seu antuvi.

Però no tot són sempre flors  i violes, com reflecteix la notícia apareguda a la Vanguàrdia el passat dia 28. A França volen vetar els aparells mòbils a les escoles, ja que se’n preveuen efectes nocius per a la salut i volen aplicar allò tan clàssic de “val més prevenir que curar”. El problema són les radiacions que cada cop són més omnipresents en totes les formes imaginables (wifi, 3G, telèfon, satèlits, microones…)

No seria d’extranyar que d’aqui uns anys els ordinadors que ara volen posar a cada alumne en les aules, tornin a ser notícia, sigui per danys a la vista, per les radiacions electromagnètiques o lesions de canell.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090528/53712567747/francia-planea-vetar-los-moviles-a-los-escolares-de-primaria-estado.html

La generación multimedia y su nueva comunicación simultánea

 

La agencia de investigación de mercado ChildWise advierte que un alto porcentaje de jóvenes entre 5 y 16 años comparten su vida diaria con pantallas digitales. Esta generación multimedia, crecida con Internet, gasta una media de 6 horas al día enfrente de las pantallas: televisión, ordenador, consolas, móviles. Significando una transformación en la forma de comunicarse y en la construcción de su identidad.

 

Los padres que no habían permitido a sus hijos tener televisión en sus habitaciones, en esta nueva sociedad de la información tienen que aceptar los ordenadores para que los trabajos escolares puedan realizarse. Sin embargo, según el estudio de mercado de ChildWise, eso hace que los niños a partir de siete años construyan centros multimedia en los dormitorios: computadoras, móviles, reproductores MP3. Aparatos que les despiertan a la mañana y les duermen a la noche: tecnologías totalmente inherentes en sus vidas que conviven simultáneamente creando sus identidades y sus formas de comunicación.

 

Son la generación que ha abandonado la escritura y el papel, domesticando unos medios que les permiten una comunicación simultánea: navegan por la red, chatean, se bajan música, se envían SMS. Lo que denomina Cardoso como multitasking, o la capacidad de realizar diferentes tareas al mismo tiempo gracias a las nuevas tecnologías. Sin embargo, esta  transformación de la comunicación hace que los comportamientos también cambien. Colombo y Aroldi nos explican que existe una percepción emocional diferente hacia los medios dependiendo de la generación a la que se pertenece y por ello, las actitudes son también diversas. Así, esta nueva comunicación multimedia hace que se construyan barreras entre diferentes generaciones, padres e hijos. Éstos al tener una diferencia generacional hacia la domesticación de los medios son muchas veces incapaces de entenderse, no tienen el mismo concepto de comunicación.  

 

 

Fuentes

 

http://www.guardian.co.uk/media/2009/jan/19/internet-generation-parents

 

Cardoso, G. (2008). Los medios de comunicación en la sociedad en red. Barcelona. Editorial UOC.

Diferència generacional en l’ús de les TIC

El fet de pertànyer a una determinada generació va estretament lligada a la seva domesticació dels mitjans. De fet, ja és habitual sentir a parlar de les noves generacions com a “nadius digitals”. De fet, els nens ja creixen dominant les noves tecnologies sense cap problema i seran ells, sens dubte, qui revolucionaran la xarxa d’aquí uns anys.

 

En la notícia “Les noves tecnologies, una oportunitat per al català”, es mostra com els llibres digitals han revolucionat les aules de les escoles catalanes. En ella, es divideix la societat en dos grans bàndols: els nadius digitals (aquells que van néixer quan les noves tecnologies ja formaven part de l’entorn) i els immigrants. La presència dels llibres digitals ha posat de manifest aquesta gran diferència en la domesticació de les TIC: els docent han de fer un esforç extra per reciclar-se mentre que els alumnes aprenen a fer-los anar de la mateixa manera que han après a llegir. Al llibre “Los medios de comunicación en la sociedad en red” veiem com les generacions més adultes confien més en els mitjans tradicionals però en l’àmbit de l’educació ja no hi ha lloc per aquest tipus d’opinions. Grans i petits hauran d’aprendre a utilitzar i confiar en les noves tecnologies ja que son el present i el futur dels mitjans de comunicació.

 

Tal i com afirma Cardoso “la infància i l’adolescència són períodes essencials per a la creació d’un perfil dels mitjans…” i així es demostra amb la presència de les noves tecnologies a les escoles: ningú tindrà més interioritzat el nou perfil de mitjans que les noves tecnologies han proporcionat a la societat que els nens.

 

“Les noves tecnologies, una oportunitat per al català” :

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/42127-les-noves-tecnologies-una-oportunitat-per-al-catala.html

 

Helena Díaz

Ancianos en acción

Segons Cardoso podem diferenciar diverses generacions en funció de la relació que estableixen amb els mitjans. Pel que fa Internet la generació no informatitzada són les persones de més de 51 anys que han nascut sense PC i el punt d’accés que tenen amb el mitjà acostuma a ser des de casa per ser un espai experimentació lliure d’apreciacions.

És potser aquesta comoditat i tranquil·litat que dóna la llar la que va permetre i animar a la senyora Maria Amelia a crear el seu blog. La Maria Amelia ens ha deixat als 97 anys, després de guanyar el premi Bob (premi internacional al millor blog en llengua castellana). Gràcies a la seva perseverància per introduir-se en el nou mitjà va ser convidada a La Moncloa pel president Jose Luís Rodríguez Zapatero. El seu blog ha acumulat un milió i mig de visites des dels cinc continents hi ha creat un grup al facebook (Ancianos en acción).

Tot i que els estudis indiquin que les persones amb edats avançades tenen una relació amb internet més aviat escassa, trobo fantàstiques i molt admirables les excepcions com aquest cas.

http://www.cadenaser.com/tecnologia/articulo/blogosfera-queda-abuela/serpro/20090521csrcsrtec_2/Tes

Los medios de comunicación en la sociedad en red, GUSTAVO CARDOSO

Marta Martino Vilaclara

Domesticació tecnològica, arreu

Tal i com Cardoso afirma, “la infància i l’adolescència són períodes essencials per a la creació d’un perfil dels mitjans en una audiència, a través de la definició d’espectatives, gustos, preferències, familiaritat de gèneres i textos, patrons d’interpretació…”. Centrant-nos en la notícia publicada a El País, on s’afirma que joves iberoamericans, a partir d’11 anys prefereixen Internet (42%) enfront la televisió (39%), i que donen també una següent importància a la telefonia mòbil i als videojocs, reafirmem el que veiem en la taula “7.1. Actividad considerada más importante por generación, 1ª elección (%)”.

Així doncs, hem de ser conscients de l’influència de les noves tecnologies en les noves generacions que arriben i que són el futur del planeta, ja que en elles hi rau gran part de la responsabilitat de definició de patrons i hàbits futurs. Cardoso parla també del terme ‘domesticació’, d’adopció d’aquestes tecnologies com a part integrada en la nostra vida, dia a dia.

En conseqüència, aquesta informació s’hauria d’aplicar, d’alguna manera, a totes les mateixes generacions, és a dir, de tot el planeta, per tal de poder portar la innovació arreu i arribar a una democratització global. És per aquesta raó, que és tan important la promoció de l’ús de les tecnologies als països subdesenvolupats, per a que puguin accedir a la informació i adquirir experiència des de joves, fets que ajudarien en gran part al seu desenvolupament. Tasques com la de Jim Gettys -Un portátil para cada cada niño- o apostes com la de les Nacions Unides amb la Universitat del Pueblo, són petits passos endavant per a aquestes persones.

Twitter es problema y solución para el deporte

No cabe duda que internet ha modificado de un modo notable nuestros patrones de consumo de medios y nuestras formas de interrelación. De hecho, la transmutación de las nuevas formas de comunicación llega hasta iconos mundiales como pueden ser los jugadores de las NBA o el propio Lance Armstrong.

Y es que hace muy pocos años, no teníamos posibilidad de acceso a las celebridades y, ahora, de golpe nos damos cuenta que tenemos una vía directa a éstas. Como podemos comprobar en la noticia analizada, el uso del twiteer ha despertado una notable controversia en el seno de la NBA, donde jugadores como Shaquille O’Neal, Charlie Villanueva o Kobe Bryant han llegado a conectarse a esta red social durante el descanso de los partidos.

Y he aquí donde podemos encontrar las diferencias entre las diferentes generaciones, manifestadas por Cardoso. Que Skyles o Popovich se quejen y critiquen el uso del twitter durante los partidos puede obedecer a su papel de entrenadores (ambos son tremendamente duros, por cierto). Ahora bien, también podemos hacer una lectura diferente: ambos pertenecen a una generación no informatizada o paleoinformacional, con lo que su proceso de domesticación es más artificial que la de los miembros de la 1ª o 2ª generación informacional (es decir, los jugadores).

De hecho, vemos como entrenadores como Popovich o Alvin Gentry reconocen su falta de dominio de las nuevas tecnologías de la información, siendo sus hijos quienes les enseñan a utilizarlas (Tal como apunta Cardoso, se modifican un tanto los roles tradicionales: los hijos enseñan a los padres). Así, podríamos plantearnos si la controversia obedece a un tema disciplinario o a un conflicto generacional. Si tanto les pregunta la concentración … ¿Acaso los jugadores no responden en el descanso a las preguntas de las radios o las televisiones?

En resumen, al margen de otros condicionantes, apreciamos que las dificultades que se plantean en una sociedad en transición afectan en todos los estratos de dicha sociedad. Y es que resulta obvio decir que internet está modificando nuestras formas de relación, de interacción y acceso a la información; unas nuevas formas ante las que las generaciones más veteranas encuentran mayores dificultades de adaptación debido a un proceso de domesticación de la información más artificial.

Televisión + Internet = Entretenimiento

Cardoso en su libro habla de dos generaciones diferentes en cuanto al uso de un medio tan común como es la televisión. La generación de transición y la generación iniciática. La generación iniciática, que corresponde a gente mayor, se caracteriza por usar la televisión como función de evasión y para acceder a la información primaria. En cambio la generación de transición, que correspondiente a la gente joven, la usa como una forma de relajarse y entretenerse; se caracteriza por buscar historias más reales en la televisión y por usarla en estrecha relación con Internet. Debido a eso, esta generación busca programas como los reality show que muestran la vida de personas.

 

Dado que la generación de transición está muy vincula a los reality y a Internet, los reality de la televisión se adaptan a esas características para facilitar el acceso de esta gente a sus programas. Muestra de ello es la nueva modalidad de entrada al casting de Operación Triunfo, reality show emitido en Telecinco, que da la posibilidad a los aspirantes a entrar en el casting en la modalidad online. De esta manera se demuestra la estrecha relación que actualmente adquiere la televisión con Internet. Esta es la clave de la nueva función de entretenimiento de la televisión en las generaciones más jóvenes, combinación de televisión más Internet en un equilibrio que brinda al espectador el entretenimiento demando adaptado a sus necesidades.

 

Consulta la noticia:

http://www.20minutos.es/noticia/453072/0/ot/casting/musica/

Grans i petits en xarxa

En una societat com en la què vivim actualment tenir facilitat per domesticar els mitjans està estretament lligat amb ser jove; sobretot si parlem de persones que no passen dels 20 anys, nois i noies que ja han crescut en una societat en la que Internet forma part del seu dia a dia. Ara bé, tal com explica Cardoso a “Los medios de comunicación en la sociedad en red” les generacions més adultes, sobretot aquells que passen dels 60 anys prefereixen els mitjans tradicionals, sembla que els hi confereixen més confiança a la premsa escrita, la ràdio i la televisió que a tot allò relacionat amb Internet i les xarxes socials. A la notícia que hem trobat hem pogut llegir que més de 1.100 persones grans de Castella La Manxa s’han animat a participar en cursos d’informàtica i iniciació a Internet, una iniciativa de la Conselleria de Salut i Benestar que l’ha anomenat “Los mayoren forman parte de la red”. Doncs bé, sembla que cada dia els ajuntaments intenten apropar a través de cursos i seminaris els nous mitjans a totes aquelles generacions que, per motius d’edat, han quedat apartades d’aquest coneixement del qual els joves en treuen molt profit. Sembla que generacions més grans començaran a endinsar-se i formar part de la xarxa, fet que ajudarà a que Internet no tingui una sola edat d’ús i que, tal com explica Cardoso, els mitjans no estiguin tan separats generacionalment. Tots, grans i petits, volem formar part de la xarxa.

Vanessa Andreu Fernández

Notícia estreta de: http://www.lacerca.com/noticias/castilla_la_manchapersonas_mayores_cursos_internet-39568-1.html

Educant els avis

L’àvia bloggera és una àvia que va ser-ho per casualitat. Nascuda en la generació no informatitzada, és un exemple clar del que Cardoso anomena la funció intrergerenacional que les generacions més joves i més velles dónen a Internet. El blog va ser regal del nét, probablement membre de la 2ª generación informacional. En aquest sentit, la idea de Cardoso de la inversió de papers és clara. El nét exerceix de mestre sobre l’àvia, intercanviant el rol que tradicionalment l’experiència li donava a ella. Això només és possible partint de la base que qui ensenya és aquell que té la informació. Les generacions més joves són les que han nascut rodejats del món virtual, els que dominen els seus mecanismes, els que el transformen i en treuen el màxim partit. Això els converteix en els posseedors de les eines per manejar-se en el món actual i en els únics capaços d’alfabetitzar els no informatitzats. És un canvi d’ordre social que adjudica un paper nou a aquells que fins ara estaven en edat d’apendre, perquè no és el mateix néixer amb un ratolí sota el braç que haver de llegir les instruccions per poder usar-lo.

La gent jove utilitza internet per relacionar-se

 

Com bé comenta Cardoso al seu llibre, en aquest article http://www.terra.es/tecnologia/articulo/html/tec19401.htm trobem un clar exemple de domesticació d’intenet entre els més joves, es a dir, veiem com “la incorporación de las nuevas tecnologías en la vida década uno, en la vida diaria (usarlas, abusar de ellas, usarlas mal, ignorarlas) es un proceso que todos vivimos permanentemente”.

Segons aquest estudi veiem com la generació més jove, (entre els 14 i 22 anys) utilitzen les xarxes socials com a mitjà de sociabilització i utilitzen internet com un element més de la seva vida quotidiana, dedicant-li una mitja  per sobre de les cinc hores setmanals . Així dons estem davant d’una generació web, o també l’anomenada per Cardoso com la 2º generació Informacional, una generació jove nascuda i caracteritzada per la convivència d’ Internet.

M’agradaria fer una menció especial a la tendència observada a l’article, la qual sota qualsevol predicció, aquests joves continuen preferint les discoteques, els bars (el mon real) per lligar tot i que reconeixen aquestes xarxes com útils per conèixer gent.

Neus Reiné

Fonts:

- G. Cardoso, Los medios de comunicación en la sociedad en red