L´Era de la Informació i els Mitjans de Comunicació

“Telefónica explora las posibilidades del libro electrónico”: aquesta notícia apareix publicada a “www.librosytecnologia.com”, cedida per l’agència EFE, al 28 d’octubre del 2009. Crec que és un clar exemple d’Espanya com a societat en transició, seguint la tesis de Gustavo Cardoso. La notícia explica la voluntat de Telefónica de participar en el món de l’e-book. Es vol aliar amb editorials i fabricants de dispositius establint plataformes de distribució on-line i tarifes planes. El 28 d’octubre l’empresa telefònica va realitzar la primera jornada obre el tema que va titular “La puerta on-line a la cultura impresa”. Però la seva intenció no és sols la de crear una porta sinó de crear una xarxa de continguts digitals que connecti universitats, editorials o centres d’investigació. És una manera de reduïr els costs d’impressió, d’evitar el paper, i en el cas de documents antics d’allargar-ne la vida.

En primer lloc, cal dir que Espanya s’esta iniciant en tot el tema de la digitalització de llibres, arxius, documents, etc, tot i que països com Japó o Estats Units ja hi estan prou avançats. A més, estan apareguent entitats com la “Biblioteca digital mundial presentada per la UNESCO” o la “Llibreria digital” presentada per Google. Ja en 2006, Google iniciava un projecte pioner amb la Universitat Complutense de Madrid per a la digitlització de llibres antics, mentre que Estats Units, i concretament Canadà, ja portaven un rodatge considerable. Entre tant, van sorgint iniciatives aïllades a nivell local. Per exemple, a Mallorca, el Govern subvenciona amb 400.000 euros la possibilitat de que 2.200 elements patrimonials puguin ser consultats on-line a partir de novembre, així com algunes entitats que treballen amb documents històrics han digitalitzat part del seu arxiu com la Societat arqueològica lul·liana. De totes maneres, són casos aïllats i encara no existeix una xarxa entre totes aquestes digitalitzacions, de forma que per emprar el que ara esta digitalitzat n’has d’estar assabentat de cada cas concret i saber exactament on anar-ho a buscar. A Espanya, es viu un procés de digitalització, però encara no es troba molt extés, encara no és una realitat mentre que a països com Estats Units o Japó si que ho és. En aquest cas, s’exemplifica com Espanya es troba en transició i encara no ha adquirit solidesa en aquest camp de la digitalització de llibres, documents i arxius històrics. 

Es pot relacionar amb la hipòtesi de Cardoso si valorem de quina manera s’ha extès a Espanya l’ús d’Internet, societat en transició, en comparació amb societats que ja han assolit el model informacional com Estats Units o altres països nòrdics. Recordem que Cardoso relacionava estretament aquesta apropiació social d’Internet amb el nivell educacional i la pertinença generacional. D’aquesta manera es comprovaba com països com Espanya, amb uns percentatges de conclusió dels estudis baixos, obtenia una apropiació d’Internet més baixa que països ja inmersos en el model informacional, així com les generacions més velles també reflectien un menor ús d’Internet en comparació amb països que han assolit el model informacional. Com ha d’estar consolidada la digitalització de documents on-line si la major part de la societat espanyola encara esta descobrint les possibilitats on-line? Amb tot, es desprén la sensació de que la digitalització de documents, llibres i arxius a Espanya va en consonància amb l’apropiació que la societat espanyola esta realitzat d’internet com a mitjà plurifuncional d’interacció a tots els nivells.

Mar Massutí