El País publicava el dia 14 d’octubre que Finlàndia declararà un dret la connexió d’un megabit pels seus ciutadans. Si bé l’anunci pot no sorprendre els experts -Castells i Himmanen ja fa anys que es varen fixar en el país nòrdic com exemple de societat en xarxa avançada- deixa clara la distància que separa algunes societats en termes de desenvolupament tecnològic i social. És a dir, mentre Finlàndia aposta per considerar l’accés a la xarxa un dret emparat per la legalitat, després que més d’un 80% dels seus ciutadans se’n declarin usuaris, Espanya, on no s’ha plantejat encara cap iniciativa similar, tot just acaba de sobrepassar el llindar del 50% de llars connectades i espera poder arribar tan sols al 62% el 2013.
Tot plegat, malgrat la tendència al creixement, sembla confirmar, com apunta Cardoso, que vivim en una societat en transició. Encara queda molt lluny el model de societat que descriu Castells, on l’accés a les TIC, el desplegament de l’estat del benestar, l’economia informacional i les noves formes de participació i implicació ciutadana representen els pilars bàsics de desenvolupament.
Tanmateix, l’aprovació del recent pla de digitalització de les escoles i altres iniciatives com l’oferta de punts d’accés Wifi per part d’algunes administracions fan pensar en la voluntat de superar aquest estat de transició i assolir els nivells de desenvolupament d’altres països, com els citats per Cardoso.
Amb tot, les diferències històriques, culturals i econòmiques entre regions semblen marcar clarament el ritme dels canvis previstos.
Aleix Cabarrocas
Quan parles de “Encara queda molt lluny el model de societat que descriu Castells, on l’accés a les TIC, el desplegament de l’estat del benestar, l’economia informacional i les noves formes de participació i implicació ciutadana representen els pilars bàsics de desenvolupament” és l’estat del benestar de Singapur o Americà?
És el finlandès.