Monthly Archive for novembre, 2009

La tele convencional a You Tube

Hola!

Tot i que ha vaig intervenir a la primera part del debat i que ha expirat la data per a fer-ho, em sembla interessant compartir amb vosaltres una notícia que acabo de llegir a El País i que demostra molt bé aquesta retroalimentació entre la televisió i Internet. Sota el títol ‘La tele convencional triunfa en Internet’, l’article mostra les conclusions d’una tesi doctoral que apunten que més de la meitat dels vídeos que prefereixen els usuaris de You Tube España procedeixen de la televisió convencional, demostrant així que les indústries culturals -en aquest cas la televisió convencional- hereten el seu pes a la xarxa.

Bon dia!

Laura Flores

Cuatro sap com fer participar

Us proposo la notícia “Cuatro lanza su nueva televisión en Internet” primer de tot perquè considero que és de les poques televisions que ha sigut capaç d’adaptar-se a les possiblitats d’Internet, i a partir de l’iniciativa “Play Cuatro”, que permet veure els seus millors programes online, gratuïtament, i quan vulguem, fa un pas més cap a la interactivitat.
Des del seu naixament fa 4 anys, Cuatro no deixa de sorprendre’m. Per mi, ha canviat amb força l’hàbit de mitjans. La seva oferta d’entreteniment és molt bona, però sense caure en el groguisme de Tele5 ni d’Antena 3. És innovadora i no s’intenta reflectir en les altres televisions. Play Cuatro, així com Tv3 a la carta, són propostes de televisió en xarxa, al meu entendre. Perquè la televisió interactiva, que vol provocar i demana la interacció del públic, sempre tan passiu, no pot quedar-se en respostes per sms o trucades. Interactuar vol dir participar, i la televisió en xarxa pot permetre-ho. Quan una persona pot escollir quin programa vol veure, quan ho vol veure, i pot participar en aquestes decisions, estem fent un pas més en la interactivitat televisiva. Quantes televisions no s’hi estan esforçant, en canvi!

http://www.elpais.com/articulo/gente/lanza/nueva/television/Internet/elpepugen/20091104elpepuage_4/Tes

IPTV Municipal: un proyecto para acortar la “brecha digital”

La iniciativa, llevada a cabo por el grupo EATCO con la colaboración de la Fundación Red Especial España (FREE) y las diputaciones de Córdoba y Granada, se puso en marcha en mayo de este año, emitiendo sus contenidos en diez municipios. La finalidad del proyecto, según declara su responsable, Carlos de Castro es: “captar al público a través del ocio, el entretenimiento y la cultura [...] gracias a la televisión, con el llamado escritorio de concepto, pensado para que lo pueda utilizar cualquier persona en el peor de los casos, esto es, aunque sea ciega, sorda,  muda, o incluso  tetrapléjica y que sólo pueda mover una ceja. Esta pantalla se basa en colores, con seis elementos pulsables por barrido, con lo que se consigue gran accesibilidad”. Además, tiene la intención de servir para la teleformación (e-aprendo), dirigida fundamentalmente a los comerciantes; ser una plataforma para el trabajo colaborativo (e-trabajo) y una plataforma para la gestión de tiendas, usando para ello un software 100% libre. Uno de sus programas piloto, Cocina virtual adaptativa, permite al usuario ir paso a paso tomando los ingredientes de las recetas del chef y parar el vídeo para preguntar las dudas que lo asalten en cualquier instante.

La idea de televisión que permitía el acceso rápido y gratuito a la información, se planteaba ya en la década de los setenta y tomó forma con la emisión del primer teletexto en la BBC, en 1973. Estos primeros contenidos mezclaban material editorial y publicitario y acercaron la televisión a personas que no podían disfrutar del “telediario” en directo o a la población sordomuda, por ejemplo. Con internet, se abrió un nuevo mundo de posibilidades, aunque en el camino han quedado intentos fallidos como QuieroTV que en su momento se enfrentó a una sociedad que aún no dominaba el uso de la red. Con la TDT, la televisión interactiva recibe un nuevo empujón, aunque el informe INSPIRA 2007 reveló que si bien, sobre todo los más jóvenes, dominaban el uso del mando y el televisor, las posibilidades interactivas de la TDT les pasaban desapercibidas porque ” les aburre o interesa poco”. Participar activamente de la televisión es algo que todavía queda lejos del espectador estándar, el mismo que se sienta cómodamente en su sofá esperando encontrar, la mayoría de las veces, un “medio caliente”. Sin embargo, puede ser una revolución para las personas “no conectadas”, lo que supone, sin duda, una evolución, ya que subrayaría la función pública de los medios de masas.

Televisión Interactiva, la gran desconocida

He escogido esta noticia porque me parece que ilustra muy bien el desconocimiento general que existe todavía, a día de hoy en nuestro país sobre la televisión interactiva. La mayoría de la gente sabe más o menos lo que es la TDT, pero no saben que, por lo general, los televisores con decodificador de TDT incorpordado no siguen el protocolo necesario para la comunicación inversa, es decir para que podamos interactuar con los canales. Muy pocos canales ofrecen este servicio en su programación, y por tanto apenas se promociona, por otra parte, el Gobierno únicamente se ha ocupado de informar sobre el apagón analógico y la necesidad de codificadores para sintonizar la TDT, pero no sobre la diferencia entre los normales y los que permiten interactividad.

Esta desinformación hace que la gente aguarde con un poco de recelo a la nueva televisión, que sólo está recibiendo una mejor acogida entre los más jóvenes. Otros factores, como el que a partir de ahora algunos canales de TDT puedan pasar a ser de pago, confunden todavía más a los usuarios, que desconfían de esta nueva tecnología porque piensan que puede ser costosa.

Esperemos que pronto aumente la oferta de la televisión interactiva, y sobretodo la información a disposición de los consumidores.

La televisió interactiva facilitarà gestions amb el DNI

Internet permet una comunicació de masses i una comunicació interpersonal, afloren molts projectes col·lectius o individuals de presentació d’opinions, noticies i la informació més diversa.

Per aquest motiu també els diaris, la ràdio i la televisió han trobat en Internet noves formes d’arribar al seu públic, o per a altres públics nous (Cardoso)

Una de les característiques més importants i diferenciadora d’Internet és la seva interactivitat i  personalització,  pot ser per això el mitjà de masses per excel·lència, la televisió, ara comença a copiar alguns dels models, programes o aplicacions que ja es fan per Internet: cursos,  canals temàtics i a la carta, votacions i opinions, gestions …

En aquesta notícia, “La televisión interactiva facilitará  las gestiones mediante el DNI electrónico”,

www.hoytecnologia.com/noticias/television-interactiva-facilitara-gestiones/90766, es presenta un programa pilot, a Segovia, en el que mitjançant un descodificador especial i el chip dels nous DNI, es podran fer diferents tipus de gestions que fins ara es feien personalment o per Internet.

Crec que és una nova aplicació, a traves de la televisió i el comandament, dirigida a un tipus de públic que no té la possibilitat de fer-ho per Internet o no ha utilitzat mai un ordinador. Si actualment podem veure programes de televisió, sentir la ràdio o llegir un diari a través d’un sol aparell, l’ordinador, pot ser arribi un dia en el que la televisió desaparegui, encara que, de moment nomes intenta crear noves aplicacions per tenir més punts en comú amb el nou mitjà Internet.

La TV, pendent de les xarxes socials

Si ens remuntem deu anys enrere, la TV interactiva era concebuda bàsicament com una televisió a la carta pel que fa al nombre de canals, amb accés a internet des de la pantalla i tot gràcies a un descodificador. Una utopia fa 20 anys, un futur proper fa una dècada i el mínim exigible en l’actualitat.

Amb el canvi de segle i en plena revolució tecnològica, eren molts els qui preveien una batalla dura entre pantalles: o la tele s’engolia a la pantalla de l’ordinador o el PC acabaria substituint a la TV. Veuríem la TV des de l’escriptori o ens connectaríem a la xarxa des del sofà? Ara per ara, sembla que cap de les dues opcions, del tot possibles, són suficientment operatives com per esdevindre hegemòniques. A conviure, doncs.

De fet, ningú pronosticava una convivència tan tranquil•la com la que tenen totes dues pantalles. Convivència, aprofitament, i retroalimentació. Per exemple, gràcies a les xarxes socials, revolucionàries en sí mateixes, fins i tot les cadenes tradicionals, les que tots rebem a casa en la nostra cada vegada més gran i fina pantalla de TV, fan una aproximació a la interacció, donant per primera vegada veu als seus espectadors.

Los Widgets TV de Yahoo! llegan a España.

http://www.noticiasdot.com/wp2/2009/05/07/los-widgets-tv-de-yahoo-llegan-a-espana/
Aquesta notícia publicada al diari de la generació digital  Noticiasdot.com mostra com les plataformes van avançant per apropar Internet a la televisió. La televisió no deixa de ser un dels mitjans més presents i d’ús generaltzat a la societat, l’avenç tecnològic ha de permetre que aquests aparells tradicionals  es vagin desenvolupant i ofereixin més serveis integrats, interconnectats alhora que ens proporcionen més continguts. La incorporació de la televisió interactiva online ha de permetre que el meta-sistema d’informació continui generan continguts accessibles  des de diferents canals i per altra banda, desenvolupar contextos d’experiències que possibiliti ampliar la comunicació interpersonal i de massa. Així doncs, aquest model digital uneix els dos espais comunicatius social: l’espai de la informació i l’espai de la socialització/oci. Els widgets de la TV és una continuïtat de les eines i serveis que té un volum considerable d’usuaris a internet la qualcosa pot suposar que molts dels usuaris tinguin la necessitat i es faciliti poder accedir a aquests espais des de d’un altre mitjà, per això no és casualitat que entre els primers widgets descarregables i d’ús a la TV trobem plataformes com eBay, CBS, Flickr, Twitter…

La televisió digital i internet també es pot repensar com una manera de començar a alfabetitzar tecnològicament la societat per incloure mica en mica a tots els ciutadans a la web social  i del coneixement

Pagar-per-interactuar?

La cadena estatal Telecinco va ser una de les pioneres en oferir serveis interactius als seus espectadors. Als noranta, un simpàtic ninotet anomenat “Hugo” es movia a les pantalles dels telespectadors que seguien el “Telecupón” mitjançant la seqüència de tecles del telèfon que marcava el concursant. Avui en dia el consumidor demana cada cop un major grau d’interactivitat i un major poder de decisió en els continguts que visiona a través de la televisió. Telecinco (com altres cadenes) en l’intent captar noves audiències ha apostat per llençar des de la seva pròpia plana web continguts exclusius pel seu consum a través d’internet o mòbil, és el cas de la sèrie interactiva “Sexo en Chueca”, que ofereix “càstings online”o de “Becarios”. Aquests continguts com els que s’ofereixen a través de l’aparell receptor tradicional sempre han estat gratuïts. Ara bé, sembla ser que aquesta cadena ha vist en internet una nova font d’ingresos, ja que des d’inicis d’aquest mes de novembre començarà a cobrar per descarregar la seva sèrie estrella “sin tetas no hay paraiso” online. El sistema de pagament és, si més no, curiós, ja que el pagament no es fa en línia, sinó mitjançant un SMS, és a dir que per gaudir de la sèrie no només has de tenir un ordinador connectat a internet (pagant la respectiva quota) sinó que a més a més has de tenir mòbil. Suposo que el com llegim a Cardoso que “el 2% dels ingresos totals publicitaris dels canals en obert siguin a través de SMS” ha impulsat a utilitzar el mateix mètode als serveis online. Sembla doncs, que la tendència indica que a poc a poc el requisit per interactuar al medi televisiu sigui el pagament, avui en dia ja ho veiem als reality shows com “Operación triunfo” on els espectadors expulsen concursants a través de SMS o a aquest nou sistema de pay-per-view. Un cop la televisió analogica sigui història qui garantirà la gratuïtat de continguts? No acabarem enviant un SMS per tal de tenir accès al nostre programa favorit?

“La interactivitat com a font d’ingressos alternativa en el nou entorn televisiu”

Possiblement s’hagi comentat aquesta notícia amb algunes de les anteriors entrades, ja que no he pogut fer el comentari al blog abans i a aquestes alçades és complicat trobar quelcom diferent. Tot i això ho he intentat:

http://www.terra.es/tecnologia/articulo/html/tec21128.htm

Proposo aquesta notícia no perquè en ella es plantegin les diferències entre televisió interectiva i televisió en xarxa, sinó precisament per la confusió que es reflexa en la utilització dels seus termes. L’article parla de l’ús de la interactivitat (tenint en compte com a tal els SMS-TV, el call TV o les pròpies promocions fetes per les cadenes) com una font d’ingressos alternativa a la publicitat, pressupostos estatals o quotes de pagament amb les que fins ara es financiaven les plataformes televisives en totes les seves vessants. Ara bé, tal i com comenta Gustavo Cardoso en el seu llibre, l’article no planteja la interactivitat com una convergència de tecnologies sinó que defineix una sèrie de pràctiques de comunicació espectador-televisió que promouen certa interactivitat (relativament baixa pel que el mateix terme implica) per tal de dinamitzar aquesta relació esmentada. Així doncs, en aquest cas no parlaríem d’un exemple de televisió intercativa, sinó d’una aplicació de la televisió en xarxa amb altres tecnologies per tal de promoure un vincle.

Tot i això al final de l’article s’esmenta la voluntat de l’audiència per tenir cada cop més opcions i participació en els propis continguts. Si és cert que la pròpia indústria continua avançant en aquest sentit, poster sí que d’aquí uns anys prodrem parlar de televisió interactiva pròpiament dita, com una experiència mediàtica en si (lògica ambiental) i no pas com una mera participació puntual i sovint poc rellevant.

Acord entre Orange i Twitter

http://www.siliconnews.es/es/news/2009/11/18/orange-integra-twitter-en-sus-servicios-moviles-internet

En la noticia adjunta trobem recollides les característiques referents a la televisió interactiva aplicada en xarxa descrites per en Cardoso. És a dir que mitjançant aquesta noticia veiem que el mercat de la oferta de mitjans de telecomunicacions te en compte els factors de necessitat dels usuaris d’interaccionar sobre els continguts dels mitjans en temps real. Per allò i degut a la manca de penetració de la Tv digital fins ara, la interactivitat s’està organitzant entorn a diferent tecnologies relatives a Internet, ja sigui mòbil, fixa o telefonia. Així és com, segons la aproximació ambiental, “la interactivitat és una experiència mediática oferta tecnològicament”.

En aquesta noticia també observem que la interactivitat d’Internet permet la comunicació de un per a molts i de molts per a un  cosa que permet abarcar diferents i múltiples targets cosa que a nivell de mercat interessa les empreses de tecnologia de la comunicació.