Com hem vist, els mitjans de comunicació s’apropien de certs aspectes de la nostra vida social quotidiana. Con tots sabem, els mitjans no només informen sinó que també influencien, i moltes vegades s’utilitza aquesta influència per a possibles ajudes o actualitzacions de la nostra societat que es modernitza a passos gegants. En alguns casos ja sigui per apropar tot aquest nou món modern a la gent de la tercera edat o per a apropar-se als més petits com hem vist en casos anteriors. Veiem que es tracta d’una relació simbiòtica, on els mitjans són domesticats en el propi benefici de la societat mateixa.
Com bé diu Cardoso, els mitjans de comunicació “contribuyen a una prolongación de las dimensiones de la ciudadanía, actuaron y actúan, como garantía de la ciudadanía y también como instrumento práctico del ejercicio de esa ciudadanía tanto de forma individual como de forma colectiva” (Pg. 351). Podem veure que no només serveixen per informar des d’un punt extern a la societat sinó que també per a crear-la i guiar-la. Es pot considerar que som nosaltres mateixos els que domestiquem i ens apropiem dels nostres mitjans per tal d’ajudar-nos a nosaltres mateixos i de beneficiar-nos-en de la millor manera.
Crec que amb aquest exemple de “El País de los Estudiantes”, l’aventura interactiva que proposa aquest mitjà, demostra que l’educació, el gust per la lectura o l’hàbit de llegir el diari es pot incrementar o augmentar a través dels propis mitjans. Veiem que les conseqüències d’un programa com aquest són molt positives.
Monthly Archive for desembre, 2009
Creo que esta noticia resulta bastante ilustrativa con respecto de los pros y los contras que conlleva lo que Cardoso denomina apropiación y domesticación de los medios, y más concretamente en lo referente a internet.
El como la incorporación de un medio en la cotidianeidad, genera un nuevo espacio de debate y como en este nuevo espacio virtual abierto a la pública opinión se producen desmanes y tropelías como las expuestas en el artículo, que debido precisamente a que es un proceso que aún se halla en vías de gestación e introducción dentro de nuestras rutinas no se encuentra reglado y consensuado.
Aquí se ve como los temas de conflicto social ,en tertulias de internet ,se tronan en auténticas batallas verbales sin ningún tipo de moderación de las mismas por parte de las empresas contratadas para ellos debido , supuestamente , a una sucinta y malentendida libertad de expresión, tras la cual en muchos caso puede haber incluso indicio de delito. Por citar un ejemplo apología al nacionalsocialismo o al maltrato. Todo estos se debe precisamente a que en este proceso de apropiación aún no se han definido unas formas eficaces de mediación y control.
http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091216/53846102808/christopher-billich-el-telefono-movil-se-convertira-en-un-medio-masivo-japon-internet-europa-deutsch.html
El 60% de los jóvenes japoneses pasa más de una hora diaria navegando por Internet con el, según el vicepresidente de Infinita
Tot i que C. Billich, en aquest article, ja ens indica que la forma d’apropiació i domesticació d’aquest mitjà no es desenvoluparà de la mateixa manera a totes les societats degut a les diferències culturals i d’hàbits d’ ús que cada societat en fa d’ell i també per les estructures de negoci amb que conten, si que observem que el telèfon mòbil s’ha convertit en un mitjà de comunicació de masses. La publicitat en telefonia mòbil ha augmentat espectacularment si es compara amb la publicitat inserida a premsa, televisió i ràdio. Aquest fenomen és dona paral·lelament a Internet, que és un dels mitjans on la publicitat continua augmentat per la seva capacitat d’arribar a un públic més nombrós que ja ha adoptat aquesta nova tecnologia i la ha inclòs en la seva matriu de medis, adjudicant a Internet i a la telefonia mòbil un dels primers llocs en la jerarquia socialment compartida.
Al Japó l’ús d’Internet a través del mòbil forma part de la quotidianitat del 61% dels joves , que hi dediquen més d’un hora diària a navegar a través dels seus telèfons. La possibilitat de comprar un bitllet de metro o de mediar les accions inherents a la nostra vida quotidiana consolida cada vegada amb més força la convergència digital entre medis diferents que obren una nova perspectiva als usos i es perfilen com un exemple de domesticació i apropiació de les noves tecnologies pels usuaris i la societat en general.
Mireia Basté
“EEUU determina que jueces y fiscales no pueden ser amigos en Facebook”. Aquest és el titular d’una noticia que he llegit avui al “Periódico”. El subtitular diu “Un comité ético considera imposible probar hasta dónde llega la amistad virtual”. Trobo que és molt interessant el que es planteja en aquesta noticia. Fins a quin punt són reals les amistats virtuals? Esta clar que internet ha influit en la manera de relacionar-se de les persones, sobretot dels més joves, és lògic per tant que el mateix concepte d’amistat estigui canviant paral·lelament . Per tant ens trobem en un moment de canvi en el que encara és difícil determinar quines són les característiques que defineixen les noves amistats virtuals i quins són els seus límits. Com diu Cardoso : “la domesticació, en el sentit ampli, és la incorporació de les noves tecnologies en la vida de cadascun de nosaltres, en la vida diària (utilitzar-les, abusar-ne de elles, utilitzar-les malament, ignorar-les) és un procés que tots vivim permanentment.” L’ús d’nternet i de les xarxes socials com a mitjà per comunicar-nos tant a nivell personal com laboral forma ja part de la nostra vida diària, “xatejar” és un acte de comunicació (sobretot per les noves generacions) gairabé tant normal o natural com parlar directament amb un amic. Per acabar tornaré a citar a Cardoso: “la domesticació d’una teconologia es dona quan deixem de veure-la com tal i passa a ser una extensió de nosaltres mateixos.”. Internet no és només un mitjà de comunicació, la seva domesticació i apropiació ha possibilitat l’accés a una forma alternativa de relaciona-nos amb el món, amb unes regles del joc diferents.
Link:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=669556&idseccio_PK=1012&h=
Nadie sabe con certeza cuales son los ingredientes para que un libro triumfe y, mucho menos, para que un libro recién salido al mercado llegue a ese sector tan “técnologico” como el adolescente o juvenil.
No obstante, y lejos de haber dado con la receta perfecta, lo que si parecen haber detectado las editoriales es el poder de convocatoria de las redes sociales. Es en las webs, blogs y redes sociales, como Facebook, Tuenti o Twitter, donde los jóvenes se recomiendan un libro, lo encumbran con sus comentarios, donde se forman los grupos de fans y se genera y se ceba el fenómeno.
Según la responsable de marketing de Alfaguara Infantil, Rita López “Es fundamental, la base. Puedes tener todo el dinero del mundo, pagar la campaña más cara para televisión y librerías y, aun así, no llegar a los lectores. Para hacerlo tienes que ir adonde están, y ahora mismo están todos en Internet”.
Los últimos datos extraídos del informe La Generación Interactiva en España, de la Fundación Telefónica demuestran que casi el 70% de los adolescentes españoles prefiere navegar a ver la televisión y un 88% son usuarios habituales de Internet.
La pionera en utilizar la Red como medio de promoción para sus libros juveniles fue la editorial SM cuando hace alrededor de dos años, 20 días antes de publicar de Dos velas para el diablo, su autora, Laura Gallego, abrió un blog en el que la protagonista de la novela contaba los acontecimientos anteriores a la historia que se desarrolla en el libro.
Alfaguara ha comprobado el poder de la Red a través de Crepúsculo, tres meses después de que saliera el primer título, que da nombre a la saga, ya había más de 100 páginas en castellano dedicadas al libro y creadas por lectores. Su perfil en Facebook, que tiene 400.000 amigos.
Además, 70.000 usuarios se han registrado en Crepúsculo-es. cabe destacar que esta página no la gestiona la editorial de la saga sino un chico de 21 años llamado Javier Ruescas. En su página, se recomiendan novelas y se centralizan las quedadas para acudir a las presentaciones de libros e, incluso, para rodar falsos tráileres de las películas basadas en la saga.
Además de en el altísimo número de lectores, el poder de estas páginas está en su influencia. Los jóvenes no leen los libros recomendados por sus padres, sus profesores. Los jóvenes leen lo que sus amigos les aconsejan y aunque el boca a oreja sigue siendo un método en uso, cada día gana más importancia el pantalla a pantalla, una fórmula que multiplica por mil la velocidad de propagación de cualquier información.
Así, Internet se ha revelado como una herramienta casi fundamental tanto para las editoriales como para los escritores que han visto la necesidad de adaptarse a las necesidades de este nuevo público mediante la domesticación de este nuevo medio.
En mig del debat sobre la iniciativa d’alguns mitjans per començar a cobrar pels continguts de les pàgines web, “The wall street Journal” encarrega una enquesta realitzada a persones de més de 15 anys en 17 països de la unió europea i EEUU per percebre la opinió popular sobre el tema. Els resultats revelen per una banda que aproximadament la meitat dels enquestats considera que la influència de la ret i el seu us habitual és positiva mentre que un terç restant, l’avalua com a neutral. Per altra banda, tan sols un 13% dels usuaris de Internet, estan disposats a pagar pels continguts que hi apareixen.
A través d’aquests resultats podem veure que la societat percep l’ús d’Internet com una cosa positiva, que ha introduït en les seves vides quotidianes i que pretén usar de manera habitual i gratuïta. Segons Cardoso l’apropiació i domesticació de mitjans consisteix en la incorporació d’aquests en la vida quotidiana i crec que en aquesta enquesta queda prou demostrat com ho ha aconseguit Internet.
El que ens hem de plantejar ara, és si aquesta apropiació és sempre positiva. Un cop els mitjans formen part de la nostra vida quotidiana, és difícil treure’ls. Llavors, se’n aprofiten i fan de nosaltres el que volen… ara cobren? Ara apugen les tarifes dels mòbils? Ara ens exigeixen TDT? Pot ser és massa tard… per la gent, aquests mitjans ja son imprescindibles i ara ells tenen la paella pel mànec.
Ja he vist que entre els meus companys ja han estat alguns que han comentat la gran domesticació de mitjans que ha caracteritzat la campanya de Obama. A mi hem semblava interessant comentar una de les estratègies concretes utilitzades, molt innovadora, i que demostra el potencial de Internet per fer de la política un procés compartit entre la població i els polítics.
Obama va posar en marxa un espai a la seva web a disposició de la població perquè enviessin les preguntes que tinguessin. Així, de l’anàlisi d’aquestes preguntes, es procedia a elaborar un discurs explicant aquelles llacunes que s’havien trobat més habituals. D’aquesta forma s’aconsegueix que els votants s’involucrin activament en el procés polític, permet tenir una idea d’aquells temes que cal aclarir, o aquells temes que susciten un major interès, i adaptar el discurs polític a la demanda. Està clar que la bidireccionalitat es parcial ja que el partit no es compromet a respondre a totes les preguntes, ni es manté un diàleg real ja que els internautes hauran d’esperar per tenir les seves respostes. Però tenint en compta que la quantitat de temps que caldria per aconseguir aquesta bidireccionalitat completa i simultània es molt gran, aquesta mesura s’ha d’apreciar com una bona oportunitat, que marca una referència per a la resta de partits.
Aquesta és una notícia que recull una entrevista feta al grup artístic PSJM, un equip que treballa a Berlín i que de cada vegada més té més projecció internacional, amb motiu de la presentació del llibre Neutralizados en el Centro Atlántico de Arte Moderno.
Com la mateixa entrevista explica, internet es converteix en part indispensable de les vides de tots els ciutadans en els temps que corren. Actualment, internet es converteix en part de la nostra quotidianitat. De la mateixa manera que prenem un café al matí, també llegim el diari o llegim els nostres e-mails. És a dir, internet serveix per a moltes tasques que necessitem fer diàriament, així per exemple, ens permet comunicar-nos amb els nostres amics, cercar un mapa per a trobar una direcció o informar-nos d´algun esdeveniment artístic. Així mateix, com es reflecteix en aquesta notícia, s´utilitza la domesticació d´internet per a fer de l´art un fet més quotidià. Els artistes veuen internet com una possibilitat de democratitzar l´art, d´aquesta manera es podrà treure l´art de la seva condició minoritària i classista. En aquest cas, internet és un mitjà per a domesticar un element que en moltes ocasions ha estat lligat a les classes més elevades de la societat. La presència de l´art a internet garanteix l´arribada a tots als públics de manera massiva. L´art deixa de ser elitista per a ser més popular. Gràcies a les possibilitats que ofereix permet la difusió immediata i mobilització de la societat.
Un exemple clar de la democratització de l´art que permet internet és el llibre que es presenta, un llibre fet amb Bubok una forma digital ràpida d´editar en paper sense acumular exemplars sense fer una gran inversió inicial. Donat que el llibre s´encarrega on line i es produeix en paper a baix preu. D´aquesta manera, quan es compra un exemplar, s´edita i es comanda.
Així doncs, aquesta notícia mostra que no sols els mitjans s´estan domesticant sinó que l´ús d´internet permet la domesticació i democratització de l´art. Internet forma part dels nostres hàbits i permet que, en aquest cas, l´art formi part dels nostres interessos habituals.
La següent notícia, que es pot llegir a El País, ens assenyala un dels aspectes que ha significat l’apropiació i la domesticació d’Interet com a intercanvi d’arxius i de plataforma per compartir música, pel·lícules, imatges, etc. Segons apunta la notícia “En Internet cambian los hábitos muy deprisa. La multitud de ofertas y la gratuidad de una gran parte de las mismas hacen que los usuarios se vuelvan muy eficientes, como está ocurriendo en el consumo de cine y música por la Red. Las descargas dejan paso progresivamente al streaming, una tecnología que permite ver vídeos y escuchar canciones en webs especializadas sin necesidad de descargar y almacenar los archivos.”
Qui s’entreté a baixar arxius, quan els pot veure i escoltar, disfrutar online i sense esperes? Un altre cop allò que ofereix Internet ha estat modificat i amplicat de resultes de les necessitats i demandes dels usuaris, que s’han apropiat ja de les oportunitats d’aquesta tecnologia, i han vist els avantatges d’aquesta relacionada amb la música, el vídeo, etc…
El millor de la tele per milions d’usuaris, les sèries que triomfen com “Perdidos” o “House” ara es poden veure online, amb pocs limits, força qualitat i sense esperes. Un altre ús d’Internet. Un “dispensador” de continguts audiovisuals online.
Salut,
Sílvia Martí
