L´Era de la Informació i els Mitjans de Comunicació

Si per domesticació entenem el procès pel qual una tecnologia s’incorpora a la vida quotidiana i va transformant els nostres hàbits i espais (Silvertone,2005), està clar que la televisió és un bon exemple. És de sobres conegut el cas de la tele i com es va apoderar del lloc privilegiat de la llar de foc tradicional, sempre col·locat al bell mig de la sala o menjador per què tota la familia pugui guadir-ne.

Però hi ha més tecnologies i mitjans que s’han “domesticat”. Històricament, hi ha molts. Internet potser és l’últim exemple, tot i que encara es troba en la fase d’apropiació per part de la societat. No així el mòbil, totalment “imprescindible” avui en dia. ¿Què feiem quan no existia? ¿No quedàvem amb els amics igual? ¿Tan difícil era contactar amb la gent? No, està clar que no. Però la necessitat ‘creada’ per la publicitat s’ha convertit en una necessitat ‘real’, per dir-ho d’alguna manera. Ens em apropiat del mòvil. En termes de Silverton, l’objecte ha deixat de ser un bé de consum  per a formar part del seu propietari, i així formar part de la seva vida.

Totalment integrats els mòbils, ara ja van per la tercera generació de mòbils (3G), a mida que van fent millores i assimilant més funcions, en una recerca constant d’ una major domesticació i apropiació buscant la comoditat. D’aquí, per exemple, del ‘boom’ dels telèfons tàctils, molt més senzills o intuitius (segons diuen, perque tot és acostumar-s’hi).

Podeu llegir un article sobre aquesta ‘moda’ dels tàctils aparegut a l’edició digital de 5 DÍAS.

El mòbil ha passat a ser un gran al·liat, tot són avenços i possibilitats, quan abans tot èren dubtes sobre els seus efectes perniciosos a nivell social i, fins i tot, de salut.