El fenomen d’apropiació i domesticació de mitjans ha estat reincident al llarg dels anys pel paper de la política en aquest procés. És sabut que els mitjans, classificables en públics i privats, emeten certes informacions per interessos econòmics i polítics.
Els privats són propietats d’empreses i entitats publicitàries, amb el qual han d’adequar els seus continguts als interessos que mouen aquestes entitats i a l’espectador per la rendibilitat publicitària que suposa.
Els mitjans públics pertanyen a l’esfera política, que va canviant de mans segons els girs electorals. És per això que no ens sorprèn veure notícies del caire de la següent: “Acusen a l’anterior govern popular de pagar 6 milions a mitjans sense contracte”.
Aquesta acusació manifesta la denúncia de tractes en negre que indiquen relacions de favor dels mitjans en relació al partit polític governant. Així, la política exerceix influència sobre els mitjans tan de forma directa com indirecta mitjançant el pagament “d’extres” segurament pel propi benefici. I així és com es fa palesa la domesticació que té lloc dels mitjans quan hi ha diners en joc.
0 Responses to “Pagaments ” en negre””
Leave a Reply