Aquesta apropiació i domesticació (segons la definició de Cardoso al seu llibre) es pot donar per part de, per exemple:
Cinema
Kevin Spacey està en boca del món sencer gràcies a la producció d’una pel·lícula que contarà la història de Facebook, basada en la novel·la The accidental billionaires, de Ben Mezrich. L’actor és usuari tant de Facebook (té 68.000 amics) com de Twitter, on té 1,5 milions de seguidors. En Ficod 09 va opinar que la web 2.0 ha tingut un efecte gegant en el món, que permet l’accés més ràpid a la informació i que ha transformat tota la indústria cultural, incloent el cinema. Va donar exemples de fets que estan revolucionant el consum de pel·lícules, com l’estratègia de Apple amb iTunes i els reproductors iPod. “Ara és la realitat i ho veiem dia a dia: descarregar una pel·lícula en iPhone i discutir-la en Facebook”, va assenyalar.
Mitjans audiovisuals i empreses
Tenim de tot: des del cas de la BBC o The New York Times, que aposten per les xarxes socials a Internet, fins a altres que directament han prohibit l’ús als seus empleats (en hores de feina, és clar): Los Angeles Times se suma al Washington Post i a NPR (la prestigiosa ràdio pública nord-americana), el Wall Street Journal també havia pres cartes en l’assumpte, així com l’agencia Associated Press i el diari brasiler Folha de S.Paulo.
Entre moltes altres idees d’emprenedors digitals de convertir aplicacions en noves oportunitats de negoci està per exemple HelloTxt. És l’agregador de xarxes socials i llocs de microblogging de Buongiorno, companyia de desenvolupament de productes i serveis per a l’entreteniment digital. El servei, al que pot accedir-se tant des de l’ordinador com des del telèfon mòbil, permet a l’usuari actualitzar al mateix temps el seu estat en més de mig centenar de llocs, com Flickr, MySpace, Twitter, Peoplesound, Facebook o LinkedIn. I no només això: també és possible seguir i respondre a les actualitzacions dels nostres contactes en els tres últims sites. http://hellotxt.com/
Durant l‘Esdeveniment Blog Espanya, Karma Peiró, responsable de Participació en 3cat24.cat, va dir que els mitjans informatius sempre “van darrere dels usuaris en això”, mentre que el consultor Marc Cortés va assegurar que no s’ha de parlar d’un fenomen d’Internet sinó d’un “canvi d’actitud de la societat”, que vol tenir tot de manera immediata. Des de la perspectiva d’una empresa periodística i la seva relació amb la “web en temps real”, Peiró va explicar que una companyia d’aquest tipus sempre es mou més lent i després també hi ha certa cautela a l’hora de publicar, coses ambdues que fan que “mai arribis al real time“.
Per a solucionar aquest inconvenient, Peiró va recomanar valdre’s de Twitter i de Facebook, “que ens van a obligar a tenir criteris nous per a respondre a això i ens poden ser de molta utilitat en aquest sentit”. No obstant això, el desafiament és fidelitzar a usuaris d’aquestes plataformes socials, ja que els mitjans ja estan presents allí i posen els seus titulars, però ara estan intentant passar a la següent fase, que és establir una conversa interessant amb aquests usuaris.
També durant l’EBE a Sevilla, la directora general de la xarxa social espanyola Tuenti, Koro Castellano ha parlat sobre el tema de les xarxes socials: el present d’Internet està ahí i a més la principal línia de negocis de Tuenti en 2010 serà el desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils. Tuenti compta actualment amb 6,8 milions d’usuaris, té 1.100 milions de visites al dia i els seus actius usuaris, amb una edat mitja de 25 anys, la utilitzen uns 80 minuts de mitjana diària, intercanvien 30 milions de missatges privats al dia i pugen 3.000.000 milions de vídeos i 2,7 milions de fotos.”Tuenti significa Tu Entidad, no fa al·lusió a l’edat dels usuaris”, Castellano ha explicat que està convençuda que els usuaris seguiran utilitzant la plataforma més enllà de la seva joventut, ja que allí tenen “tota la seva vida real”.
http://www.enriquedans.com/2009/10/llega-la-real-time-web.html
I parlant d’edats, queda bastant clar que ens afecta a tots, independentment de l’edat i la professió.
Tenim per exemple el cas d’empreses com La Redoutte, de venda de moda per catàleg des de fa més de 15 anys i present en més de 17 països, i tradicionalment més lligada a les mestresses de casa, a uns clients d’edat més madura. No només ja és basa quasi únicament en la seua tenda on-line, sinó que amb l’eslògan “Et donem la paraula en Facebook, Twitter, Youtube, etc., uneix-te a nosaltres!” també en vol formar part d’aquestes.
http://www.laredoute.es/ES/es/Home/Index.aspx
I per als nens de la casa (i els pares): el portal infantil de Rtve.es acaba d’incorporar una xarxa social segura per a nens. El nou desenvolupament, batejat Comunidad Clan, permet als seus petits usuaris relacionar-se entre ells, a més de que es familiaritzin amb les noves eines que ofereix Internet i es diverteixin aprenent. La idea és que sempre ho facin sota la supervisió paterna. “Hem de ser capaces d’ensenyar als nostres fills a navegar de forma segura, igual que comencen a llegir amb els pares, també haurien de començar a navegar amb nosaltres”, ha dit Rosalía Lloret, directora de Mitjans Interactius de RTVE.
Classe política
Les xarxes socials han produït un canvi en la manera de relacionar-se dels polítics. Alguns s’han saltat l’etapa dels blogs i han passat directament a Facebook, que ha augmentat el seu ús un 314% a tots els països europeus. El fenomen Barack Obama (My.barackobama.com) és el més clar exemple:
Manuel Castells: “Jo vaig fer un estudi a fons sobre la seva campanya que demostra que Obama va poder guanyar contra el establishment polític americà, amb base en l’ús intel·ligent d’Internet.” “Des de la campanya de Obama tots els polítics volen llançar-se a la política a través d’Internet.” “Obama no es pot entendre sense Internet. No va ser només per Internet, però sense Internet Obama no hagués estat triat.”
Manuel Campo Vidal: “Obama és a les xarxes socials el que Kennedy va ser a la televisió”. Ha sabut “aprofitar un mitjà emergent”. El revolucionari ús que Obama va fer d’Internet durant les passades eleccions nord-americanes representa la “majoria d’edat” per a aquest mitjà i les seves puixants xarxes socials, com Facebook. http://www.lavanguardia.es/internet-y tecnologia/noticias/20091126/53831090782/campo-vidal-obama-es-a-las-redes-sociales-lo-que-kennedy-fue-a-la-television-internet-tmb-comunicaci.html
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Obama/entiende/Red/elpepusoc/20091124elpepisoc_9/Tes
0 Responses to “Fenòmens d’apropiació i domesticació dels mitjans tecnològics”
Leave a Reply