Avui, per un costat he trobat la columna escrita a El Periódico, per l’Antoni Gutiérrez-Rubí, que amb el títol ‘Face to Face[book]’ fa una reflexió de la domesticació que d’internet s’està fent per part de tota la societat, des de futbolistes amb dificultats per comunicar-se oralment a tota una sèrie de polítics i personatges públics i no tan públics que també han trobat un mitjà d’expressió en les noves tecnologies. En aquest article ens diu: “A la xarxa no es necessiten líders establerts o jeràrquics. Només es busquen causes i raons per identificar-nos i sentir-nos part d’una comunitat. És el temps dels ràpids i audaços. De l’èxit a la xarxa a la presència als mitjans periodístics convencionals només van transcórrer 24 hores. Tot molt porós i obert. Un flux d’influències nou, dinàmic i sense antecedents”.
Cardoso ens diu: “Los medios actuales constituyen la principal fuente de información para la mayoría de la población, a partir de la cual forman su opinión política, ya a la vez son un instrumento de organización y participación en protestas o movimientos de participación cívica” (pag. 361)
Per un altre costat, en sorprèn fins a quin punt de domesticació hem assolit quan “Estados Unidos y Rusia entablan conversaciones para el control de armas cibernéticas” (El Pais) o de quina forma tan ràpida alguns països ja han descobert noves maneres de sentir-se amenaçats per atacs cibernètics i de pas deixar sobre la taula que per poc ja tenim nous arguments per muntar una guerra.
0 Responses to “Passem del tête à tête presencial de polítics i personatges públics, a un face to face col·lectiu”
Leave a Reply