Internet ha entrat a les nostres vides i ha modificat costums i formes de fer d’una manera que mai ens haguéssim imaginat. El percentatge d’usuaris d’internet creix a passos agegantats cada dia i ens hem acostumat a cercar i consultar tot tipus d’informació mitjançant aquest canal. Així doncs, els diaris tradicionals no els hi ha quedat més remei que oferir al públic diaris on line. Alguns diaris opten per oferir edicions limitades i d’altres publiquen a internet el mateix que han publicat en paper.
Segons l’informe publicat per Alexa.com, empresa dedicada a mesurar dades d’Internet, elmundo.es és el diari on line en espanyol més visitat a internet amb 1 milió de visites diàries d’arreu del món. El segueix clarin.com, la versió on line del diari més llegit a Argentina. Elpais.com ocupa el tercer lloc.
Si els pronòstics fa quatre o cinc anys enrera deien que els diaris caurien en l’extinció i que no superarien les noves tecnologies, la realitat és que els diaris han sabut adaptar-se al nou medi i amb la creació dels seus diaris on line han aconseguit fins i tot augmentar el número de lectors, tot i que ha baixat el número de lectors de premsa en paper.
Ara bé, malgrat aquesta brillant adaptació, els diaris continuen patint el descens de la seva part més important de finançament: la publicitat. Tot i que ho van suplir, en certa manera, amb la venda de publicitat en els diaris on line, segons un estudi de l’Associació de Diaris d’Amèrica dels Estats Units, després d’un període d’intens creixement, la publicitat en els diaris on line als Estats Units ha patit un lleuger descens perquè cada vegada hi ha més webs i més pàgines on anunciar-se. Aquesta crisis està provocant tancament de diaris i acomiadaments massius de periodistes als Estats Units. I s’està començant a notar també a Europa.
Serà doncs aquesta vegada la fi dels diaris o es sabran tornar a adaptar a les noves circumstàncies i sobreviuran tal i com ho van fer quan va aparèixer internet?
www.mediosdecomunicación.org
http://www.233grados.com/blog/2008/10/la-publicidad-en-la-web-que-los-peri%C3%B3dicos-estadounidenses-hab%C3%ADan-visto-como-su-salvaci%C3%B3n-ante-la-crisis-est%C3%A1-estanc%C3%A1n.html
http://www.ucm.es/BUCM/tesis/inf/ucm-t28480.pdf
http://www.lastinfoo.com/20080825-los-diarios-online-amenazan-los-formatos-tradicionales-y-la-manera-de-contar-noticias.html
Telefònica va presentar ahir, 15 de desembre de 2008, el novè informe sobre la Societat de la Informació a Espanya. Les xifres, a primera vista, semblen tot un èxit: a l’últim any ha augmentat en un milió el nombre de llars amb internet de les quals el 80% ho fan per banda ampla (a la UE-27 és el 77%), el 80% de la població té cobertura de mòbil 3G (la mitjana europea és del 71%), Espanya ocupa el tercer lloc de la UE-27 en banda ampla en les empreses,…
Després de llegir l’informe, com que només es parla dels aspectes positius, sembla que Espanya tingui una tecnologia punta en el camp d’internet. Però què passa amb el que no es diu? Què passa amb els preus de la banda ampla i la velocitat d’internet? Per què no es diu que Espanya té una penetració d’internet a les cases només del 45% quan la mitjana europea està en el 54%? En el rànquing europeu de número d’usuaris, Espanya està situada a la posició 18ª; queden per sota paÏsos com Rep. Txeca, Polònia o Grècia i ens superen d’altres com Lituània i Eslovènia i quedem anys llum de les primeres posicions ocupades per Holanda amb un 81% i Dinamarca amb un 76%. Per què no es parla tampoc de que Telefònica pel mateix preu ofereix 200MG de tràfic a Espanya però en canvi a Irlanda ofereix 50 vegades més?
És cert que s’han avançat i que s’està treballant però crec que encara quedem força lluny de l’afirmació del Ministre d’Indústria, Miguel Sebastián: “Haremos de España un país de referencia en el ámbito de las tecnologías, los contenidos y las redes”.
Els joves consumeixen massa televisió, internet i videojocs. Els adolescents pateixen d’analfabetisme audiovisual. No saben diferenciar entre el que és legal del que és pirata. Aquestes són algunes de les conclusions a les que han arribat un grup d’organitzacions relacionades amb el món audiovisual i diversos col·lectius socials i que els han fet editar un manifest que reclama una nova assignatura per a nens i adolescents: Cultura Audiovisual.
En el terreny audiovisual, tant les cadenes de televisió com els governs, juguen un paper molt important. Per una banda, la televisió assumeix la funció de formació social i educacional. Per altra, el govern hauria de controlar que això es compleixi mitjançant mecanismes de regulació, avaluació i, si cal, de sanció. En alguns països es dóna carta blanca a les televisions. Llibertat d’expressió i d’informació? És possible. Però no hem d’oblidar que, i sobretot avui en dia, els nens i joves passen moltes hores davant de la la televisió i Internet, i moltes vegades sense la supervisió de cap adult. Per tant, si els pares no controlen el que visionen el seu fill, correspon al govern i a les cadenes de televisió exercir aquest control? És possible. Per això, ja en el 2004 a Espanya el govern i les televisions amb cobertura estatal van signar l’Acord per al Foment de la Regulació sobre continguts televisius i infància”. El govern es comprometia a garantir els drets fonamentals dels menors i a fomentar el control dels pares i les cadenes televisives prometien evitar determinats continguts televisius no aptes per a infants i/o adolescents menors de 18 anys en determinats horaris.
Ningú pot negar la influència de la televisió a les seves audiències. Només cal recordar l’èxit aconseguit a les campanyes contra el tabac o sobre els avantatges d’utilitzar el cinturó de seguretat. Si això li sumem les conclusions de metges, terapeutes, mestres i professionals dedicats a nens i joves que afirmen que els menors actualment estan negativament influenciats per les imatges de violència i sexe emeses per la televisió, penso que és acertat que, juntament amb altres mesures, s’inclogui al programa escolar de l’ESO i del Batxillerat una assignatura que ajudi als menors a entendre, interpretar i assimilar les imatges de televisió.
http://www.elpais.com/articulo/internet/television/videojuegos/Internet/asignatura/elpeputec/20081114elpepunet_5/Tes
