Author Archive for acabarrocas

Associacionisme 2.0 o domesticació cívica de mitjans

El Citilab de Cornellà, Centre experimental de convergència entre la nova generació d’Internet i la nova generació de projectes de la Societat del Coneixement, anuncia el segon curs d’Associacionisme 2.0.

Es tracta d’un curs on s’ensenyarà a les associacions cíviques l’ús i el coneixement de les tecnologies col·laboratives, amb l’objectiu que siguin capaces de dissenyar, desenvolupar i gestionar xarxes socials eficients pels seus objectius concrets. En definitiva, i això és el que més ens interessa, el curs potencia la reorganització social digital de col·lectius, associacions, empreses i petites entitats: una apropiació de mitjans per finalitats cíviques.

Algunes de les matèries que s’hi impartiran -sempre amb la xarxa social com a objecte- són: disseny, gestió, moderació, investigació, anàlisis, desenvolupament i assessoria. Es tracta, sense cap dubte, d’una forma de domesticació de mitjans -concretament les xarxes socials-, per integrar-les en la lògica de funcionament diària, d’organitzacions, que no volen quedar obsoletes en l’era de la informació.

Seguir un concert en directe des del mòbil

El País publicava fa pocs dies que la cantant Rihanna farà un concert el proper dia 16 de novembre a Londres, que es podrà seguir en directe des del mòbil, en una iniciativa patrocinada per NOKIA, arrán de la presentació del nou model X6. Més enllà de l’anècdota, la notícia ens és especialment rellevant, perquè posa de manifest la cerca constant de nous models de televisió, basats en l’ús de les noves tecnologies -encara que sigui una iniciativa comercial puntual, en aquest cas-. L’exemple és clar: televisió en directe a la pantalla del mòbil, amb la possibilitat, a més, d’interactuar-hi paral·lelament a partir de les estrelles del Social Media: Twitter i Facebook. Allò que em sembla més interessant de tot plegat, però, és el fet que l’emissió no sigui feta per un broadcaster tradicional, sinó per una iniciativa d’una companyia de telèfons. Fet que demostra, una vegada més, el canvi del rols tradicionals en el panorama audiovisual. És a dir, podem sospitar que en un futur proper, els generadors de continguts televisius no seran únicament les cadenes que coneixem, sinó que, gràcies a aquest tipus de tecnologies, el ventall de possibilitats de negoci i d’oferta audiovisual serà molt més ampli. No hauríem de passar per alt, tampoc, el fet que la visió de televisió a través del mòbil atomitza, encara més, el consum dels espectadors. Es tracta, doncs, d’una metamorfosi de l’audiència, potenciada per la irrupció de noves realitats tecnològiques? Els factors de canvi que apunta Cardoso són variats i complexos, però les conseqüències, com veiem, ja són prou evidents.

Aleix Cabarrocas

Finlàndia queda molt lluny

El País publicava el dia 14 d’octubre que Finlàndia declararà un dret la connexió d’un megabit pels seus ciutadans. Si bé l’anunci pot no sorprendre els experts -Castells i Himmanen ja fa anys que es varen fixar en el país nòrdic com exemple de societat en xarxa avançada- deixa clara la distància que separa algunes societats en termes de desenvolupament tecnològic i social. És a dir, mentre Finlàndia aposta per considerar l’accés a la xarxa un dret emparat per la legalitat, després que més d’un 80% dels seus ciutadans se’n declarin usuaris, Espanya, on no s’ha plantejat encara cap iniciativa similar, tot just acaba de sobrepassar el llindar del 50% de llars connectades i espera poder arribar tan sols al 62% el 2013.

Tot plegat, malgrat la tendència al creixement, sembla confirmar, com apunta Cardoso, que vivim en una societat en transició. Encara queda molt lluny el model de societat que descriu Castells, on l’accés a les TIC, el desplegament de l’estat del benestar, l’economia informacional i les noves formes de participació i implicació ciutadana representen els pilars bàsics de desenvolupament.

Tanmateix, l’aprovació del recent pla de digitalització de les escoles i altres iniciatives com l’oferta de punts d’accés Wifi per part d’algunes administracions fan pensar en la voluntat de superar aquest estat de transició i assolir els nivells de desenvolupament d’altres països, com els citats per Cardoso.

Amb tot, les diferències històriques, culturals i econòmiques entre regions semblen marcar clarament el ritme dels canvis previstos.
Aleix Cabarrocas