Cardoso denomina la domesticació o apropiació dels mitjans com ”el proceso de adopción de esas tecnologías a la vida misma de las personas, particularmente en sus casas o en estructuras como organizaciones”(Ward 2003).
Resulta obvi com ens estem lligant a les noves tecnologies “fins que la mort o una altra novetat tecnològica ens separi”. Ens ofereixen facilitat, comoditat i rapidesa per a les nostres gestions, personals i /o professionals i a més ens estalvien temps (que podem fer servir per a l´entretenimet amb les noves tecnologies també, clar).
Si nosaltres com a usuaris particulars busquem l´eficàcia i rendibilitat dels serveis, imaginem-nos les diferents indústries, que mouen milers de milions a l´any. Sense anar més enllà, aquest matí he llegit una notícia al diari (digital) “El País” a la qual comenten que la indústria militar s´ha fixat a l´”I phone” per tal d´utilitzar algunes aplicacions per a l´ús militar, ja que és més barat i pràctic que crear plataformes d´ús militar específicament. La primera apliació consisteix a una aplicació que permet donar la localització exacta de tropes enemigues i amigues en temps real. També podria utilitzar-se pels serveis d´emergència sanitària.
No és la primera vegada que s´utilitzen aplicacions d´aquest tipus; enguany, Knight´s Armament Company”, l´empresa que subministra rifles al Pentàgon, va llançar una aplicació, Bullet Fight, per a afinar la punteria. Té un cost d´uns 10 euros.
Si voleu donar-li un cop d´ull a la notícia, aquí teniu l´enllaç´.
La industria bélica se fija en el iPhone
Salutacions,
Ana
Bones a tots,
aquí teniu una notícia prou interessant pel que fa a la televisió interactiva i la seva aplicació en la xarxa.
https://observatorio.iti.upv.es/resources/new/2444
Salutacions,
Ana
El govern i la Llei Orgànica d´Educació vigent fan hincapeu en la utilització de les noves tecnologies a l´aula. Les TIC i l´anglés cobren un paper fonamental, i tracten de que les nostres escoles arribin al “nivel europeu. És un objectiu molt positiu aquest que s´han plantejat, però, necessitem un període de transició per a passar d´un estat de les escoles a l´altre. És cert que els professors han de posar-se les piles amb les noves tecnologies i reciclar-se periòdicament. Malgrat la difèrència d´edat i del nivell d´aprenentage, en aquest cas el coneixement sobre teconologies del alumnat és sovint molt superior al dels seus professors.
A nivell autonòmic es faciliten cursos gratuits (i no de fàcil obtenció de plaça) als professors per a conèixer les aplicacions de les noves tecnologies. Altra cosa és que el centre compte amb els mitjans necessaris per a dur a term la pràctica docent amb els recursos convenients, sobretot a nivell tecnològic. L´Estat es proposa una nova manera d´aprendre, però està trobant-se amb un equip docent que no respon tan ràpida i eficaçment com caldria, i una mancança a nivell econòmic que no fan més que obstaculitzar el propòssit de dur les tecnologies a les aules.
Crec que és un bon exemple de societat en transició perquè mostra lá intenció d´una iniciativa que pretén trobar el canvi i evolució tant a nivell individual com com una reconstrucció de la societat fundada en una sèrie de valors interioritzats per tots els seus membres, així com integrar la societat espanyola en el món de les tecnologies.
