Author Archive for aferras

Internet, plataforma televisiva

Finalment les plataformes de televisió, i amb l’arribada de l’era digital, faran una aposta clara per entrar a les llars per un dels nous mitjans més utilitzats en l’era moderna, Internet. Canal+, una de les plataformes més innovadores dels país en el món televisiu ha fet el salt fa només un mes amb el nou portal Plus TV i amb un enfocament que de nou segmenta el seu públic per atreurel en blocs tematitzats com ja ha funcionat amb la plataforma Digital +. Com ja fan altres cadenes com TV3, la possibilitat de recuperar espasi i programes és un dels atractius i un dels avantatges que aquestes plataformes televisives poden oferir a través de la xarxa.

20 novembre 2008

PlusTV, nova aposta de Canal+ a internet

Aui s’ha posat en marxa la nova aposta de Canal + a internet, el nou portal PlusTV. Es tracta d’un web en què els espectadors podran veure íntegrament programes de producció pròpia de Canal+, qual vulguen i on vulguen. Només necessitaran tenir un ordinador, una connexió a internet de banda ampla i teclejar l’adreçawww.plus.es/plustv. Ja fa uns mesos que Canal+ tenia un canal propi a You Tube, però aquest és un projecte molt més ambiciós.PlusTV és un portal en què es podran veure programes com els prestigiosos Informe Robinson i Fiebre Maldini, però també Jugones (sobre videojocs), De par en par (una sèrie de reportatges en què dos personatges coneguts s’entrevisten mútuament),Cinexprés (sobre l’actualitat cinematogràfica), Plus.es (sobre internet i noves tecnologies) iTelepatrulla (sobre les últimes novetats a la televisió i les sèries d’arreu del món). A més, també es podran veure concerts i especials sobre cinema i esports, amb continguts que es renovaran cada dia, i de manera que l’usuari es podrà crear la seua pròpia programació, en funció dels gustos i les preferències personals. Finalment, PlusTV també permetrà l’accés a les millors retransmissions en directe, de pagament, que Digital+ ja va començar a comercialitzar en servei de vídeo sota demanda.

D’altra banda, PlusTV incorpora un espai per a la nostàlgia, Canal+Retro, que recupera els millors moments dels 18 anys d’història de Canal+. És el cas de la mítica primera entrevista deJulio Maldonado (Maldini), 20 anys més jove i amb cabells, però especialment són aconsellables el primer programa de Lo+Plus, la primera aparició de Michael Robinson com a comentarista de la cadena o alguns dels gags de Los Guiñoles, lamentablement desapareguts. Però sobretot, el més interessant és que els vídeos es podran compartir i incrustar en webs i blocs personals dels usuaris, que també podrem enviar peticions per demanar els vídeos o els programes que volem veure. A més, tècnicament, un dels atractius de PlusTV és que els vídeos es presenten a través d’un visor de grans dimensions (640×840), molt més gran que els habituals, que fa més còmoda la visualitzadió dels continguts si no volem anar a la funció de pantalla completa.

Solidaritat en comissió

Protegir els autors, respectar les  seves obres i evitar que es pirategin els treballs i els talent dels altres és una de els tasques en què més s’ha centrat en els últims temps la cultura i els agents que hi intervenen. Les noves tecnologies han posat nous reptes a la música, l’art, la literatura, etc, fins al punt dintentar bloquejar cada paraula i cada nota de la còpia il·legal. Això però, ha de tenir  uns límits i no es pot permetre que la solidaritat dels propis autors que participen voluntàriament i altruistament en un esdeveniment solidari serveixi per omplir les arques dunes entitats que se suposa que els protegeixen. La solidaritat dels mitjans, dels autors i de la resta ha d’anar a la balança per a tots igual.

SOLIDARIDAD CON COMISIÓN

La SGAE cobrará por los derechos de autor de la música que se interpretó en ‘La Marató’ de TV3

La asociación se embolsará 45.000 euros por las actuaciones de los artistas que colaboraron de forma altruista  |  ”Lo hemos hecho con todos los discos que ha sacado ‘La Marató’”, se justifica la SGAEca un portavoz de la SGAE, que recomienda a los artistas que quieran solicitar que la parte que les corresponde de la recaudación por la gala se destine a la acción benéfica.

Maite Gutiérrez

Las personas afectadas de enfermedades mentales graves no serán las únicas que se beneficiarán del dinero recaudado durante La Marató de TV3. La Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) se embolsará alrededor de 45.000 euros en concepto de derechos de autor a través de los discos editados por la cadena autonómica para recaudar fondos.

Los artistas que han participado en el disco lo han hecho de forma altruista y han cedido sus derechos, pero la SGAE no piensa renunciar a esta “comisión” a costa de la solidaridad. Aparte del dinero de los discos -de los que se han editado 150.000 copias y que se venden a nueve euros-, la SGAE y otras entidades de gestión de derechos de autor también cobrarán por las actuaciones en directo de la gala del domingo.

TV3 paga anualmente una cantidad a distintas entidades y ninguna descontará la parte correspondiente a la gala del día 14. “Esta cifra podría estar entre los 15.000 y los 20.000 euros”, explica el abogado especializado en canon digital Josep Jover.

Desde TV3 confirman el pago de la suma a la SGAE. “No tienen en cuenta que se trata de un acto benéfico y no ha habido trato de favor”, dice un portavoz de la cadena. Tampoco piensan mover ficha por ello pese a que los artistas invitados hayan cedido sus derechos a la cadena -entre los participantes en el disco están Arianna Puello, La Carrau, Estopa, Manu Guix, Pastora o Tomeu Penya-.

En la SGAE justifican este cobro diciendo: “Lo hemos hecho con todos los discos que ha sacado La Marató”. La sociedad argumenta que ellos no son dueños de los derechos de autor de sus afiliados, sino que su función es meramente recaudatoria y que más tarde reparten este dinero entre todos los socios.

Pero si los artistas han cedido sus derechos o no son socios de la SGAE, ¿a quién va a parar el dinero recaudado? “No podemos decidir de forma unilateral cobrar o no en función de si el concierto es benéfico o deja de serlo”, explica un portavoz de la SGAE, que recomienda a los artistas que quieran solicitar que la parte que les corresponde de la recaudación por la gala se destine a la acción benéfica.

Els Límits de la xarxa

Podria no semblar-nos una novetat la proposta que podreu trobar en la notícia que adjunto. Les lleis per posar límits a la xarxa, segueixen sent molt obertes i el debat sobre què s’ha de fer amb les que no tenen res a veure amb la llibertat d’expressió o que atempten contra la llibertat de les persones i al dret a tenir aquestes dues, seguirà de nou amb la proposta del PP al congrés.

Segurament donaríem el nostre recolzament a que siguin els jutges els que prenguin certes decisions. Per això existeix la Justícia. Però l’assignació i la col·locaicó dels límits seguirà sent el punt de més controvèrsia. Com passa també gràcies als nous mitjans informatius, cada vegada estem més vigilats, més controlat i més influenciats de forma subliminal per totes les formes de comunicació que hi ha al nostre abast. Es considera que existeix encara molta llibertat pel que fa a la creació, per exemple, de blocs i pàgines web però existeix un filtre que fins ara pot fer moure tant el govern com la justícia.

Sabem que es necessari frenar algunes ments que utilitzen la xarxa i els miyjans de comunicació per persuadir i per realitzar accions que poc tenen que veure amb la llibertat d’expressió que apuntava abans. Però i si el límit no és el que considerem oportú? Com cita la notícia, el cas del Jueves i la seva caricatura de les relacions sexuals dels Prínceps d’Astúries en seria una prova evident

Com posen la línia que separa el bé del mal? I qui la posa? El temps ens donarà la resposta.

http://www.comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=11615

El PP presenta una proposició de llei perquè el govern central no pugui tancar webs

El Partit Popular ha presentat una proposició de llei al Senat que pretén acabar amb la capacitat del govern de tancar pàgines web sense autorització judicial. La proposició de llei té l’objectiu de reformar aquesta capacitat del govern aprovada en la Llei 56/2007 de 28 de desembre de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació. La mesura considera que l’executiu de Zapatero ha deixat una porta oberta a “l’arbitrarietat i a l’autoritarisme”. L’opinió dels populars rau en què l’executiu estaria envaint una competència que essencialment pertocaria a l’àmbit judicial.

La reforma de la llei planteja que s’inclogui una referència a la intervenció judicial que s’hauria de portar a terme abans de tancar qualsevol pàgina web. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació a la xarxa s’equipararan als mitjans de comunicació tradicional. Segons l’article 4 de la citada llei, “les restriccions a la prestació de serveis podran ser portades a terme per òrgans competents”, però no requereix com a indispensable la intervenció d’un jutge.

Els exemples més clars de segrest i tancament de diaris o publicacions són els casos de la revista El Jueves, que sota una ordre de l’Audència Judicial va ser segrestat el juliol de 2007. L’altre cas més rellevant és el tancament del diari Egin, també sota una ordre dictada pel jutge Baltasar Garzón.