Author Archive for Ariadna Germà

El Papa al Facebook!

Qui anava a dir que entre els nostres contactes del Facebook tindríem el “Papa de Romà”,eh? sembla una pel·lícula de ciència ficció, oi?

Tal com podem veure en aquesta noticia, sembla ser que l’església com a “generació no informatitzada” (tipologia suggerida per Colomobo i Aroldi 2003) , ha pres consciència del poder de les noves tecnologies, així que ha entès la necessitat d’unir-se aquesta nova Red social i per tant aquesta nova “generació multimèdia”. A través de la qual els feligresos, tindran la possibilitat d’intercanviar postals virtuals del Papa, discursos i missatges del “pontífice”.

Queda pales en aquesta notícia que, “la nostra sociedad está, espacial y temporalmente, caracteritzada por la apropiación de los nuevos medios electrónicos por los ciudadanos…por organizaciones…y por otras de permanencia más duradera, abriendo de este modo un espacio de participación y ejercicio de ciudadanía”, tal como apunta G.Cardoso.

Parlem doncs d’una domesticació dels mitjans (Ward 2003) per part de l’església, ja que mira d’integrar les noves tecnologies com els cas d’Internet i la seva Red social Facebook, en el seu dia a dia.

Pd) Per cert!no us espanteu, perquè dins les opcions del Facebook, apart de la “d’agregar”, pots “ignorar”. :9


http://www.rtve.es/noticias/20090519/benedicto-xvi-estrena-facebook/277017.shtml

Ariadna Germà Vallès :)

Bye Bye Gutenberg?

En aquesta notícia, es fa un esbós i reflexió sobre la convivència actual i la projecció futura de la premsa escrita i online, en la transició cap a un nou model de comunicació, la Comunicació Multimèdia. On per exemple, autors com Spark ja incidien en aquest tema, parlant de la migració cap a lo digital, abandonat progressivament el model d’actuació tradicional de la premsa escrita.

Tal com apunta aquest article, no sorprèn que l’actual Crisis econòmica hagi propiciat a donar a la llum els problemes de la premsa escrita, no només ferida per canvis en la forma de producció, distribució i comercialització de la informació provocada per Internet i la gratuïtat, sinó per la pèrdua d’identitat, en base sobretot a la seva relació amb els lectors i en la seva pèrdua de valor en la societat…Per tant, la fórmula per sobreviure depèn de la seva capacitat de readaptar-se aquest nou panorama, on una de les condicions sine qua nons és recuperar sens dubte la seva capacitat de connexió social que tenia en altres temps.

Segons Eco (2002)al llibre de G.Cardoso, la historia dels mitjans de comunicació de masses, demostra que una nova tecnologia no eradica a un altre, sinó que es converteixen en una alternativa, i com deia Lutti (2002), aquesta nova tecnologia constitueix una extensió de les anteriors. Així doncs, aquesta noticia també dona peu a comentar la inclinació “Evolucionaria” proposada per (Heinonem 1999) sobre l’efecte d’Internet en la pràctica i evolució del periodisme, ja que es veu clarament reflectida aquí. Aquesta inclinació assumeix que al marge dels canvis impulsats per Internet, el paper del periodista no serà fàcilment substituït. De fet, també recolza que encara que Internet per la seva idiosincràsia gaudeixi de molts avantatges com l’actualització immediata d’informació…, aquests avantatges no s’han de concebre com una amenaça sinó com oportunitats per captar nous mercats, ampliant també la seva cobertura geogràfica…Recordem que “Tota obra té el seu públic”.

http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews[tt_news]=120833&cHash=6c17908dbb

Ariadna Germà Vallès :)

LA CULTURA DE LA SIMULACIÓ, VIRTUAL? O REAL?

A partir de la creació de Play Station Home presentat per Sony, un nova comunitat virtual 3D al estil del que ja coneixíem com Second life, m’agradaria entaular una nova via de reflexió, comentada també en el llibre de Gustavo Cardoso, sobre “la Cultura de simulació”.

Actualment els ordinadors comencen a encarnar un vertader poder físic, psicològic i emocional, resultat de l’augment de contacte que tenim amb el món virtual com a nova via d’interacció social. Així doncs, les Comunitats virtuals neixen com resposta a la necessitat que té el ser humà d’imitar o inventar una “realitat virtual”, on els permet assumir diferents rols socials, màscares, identitats… pròxim o llunyà del seu propi ser. Personalment crec que el ser humà es veu arrossegat a participar en aquest tipus de comunitats per la curiositat que li desperten, i perquè li donen l’opció de viure una experiència per explorar aspectes abans no examinats de la seva personalitat. Però fins quin punt els jocs de simulació poden arribar a ser motiu de preocupació social? Penso que això succeeix quan s’insisteix en portar aquest tipus de relacions de lo virtual a lo real. De totes formes segons en Manel Castells (pàg 70 llibre Cardoso), la cultura de la simulació es tracta d’una cultura de la virtualitat real, ja que com diu “es virtual porque está construïda principalmente a través de procesos virtuales… Es real (y no imaginaria) porque es nuestra realidad fundamental…Esta virtualidad es nuestra realidad” (Castells 2004b). Quin dilema, no? Crec que depèn l’ús que es faci d’ aquesta “realitat virtual” pot arribar a convertir-se en una arma de doble fil.

 

Un nova “realitat virtual” de simulació com si no tinguéssim prou amb la crua i pura realitat, no? J

 

Ariadna Germà Vallès

 

 

http://www.fayerwayer.com/2007/03/playstation-home-el-mundo-online-del-ps3/

http://www.eliceo.com/destacados/la-identidad-e-internet-la-nueva-cultura-de-la-simulacion.html