Author Archive for aholthoefer

objectivitat o espectacle?

Published
by
aholthoefer
on desembre 14, 2008
in 1r semestre curs 08-09 and Mitjans
. 2 Comments

La setmana passada la cadena britànica Sky Real Lives (Grup Murdoch) va emetre en el programa ( Real Lives) les imatges amb tot detall de la mort de Craig Ewert que va posar fi a la seva vida  a partir de la mort assistida a una clínica de SuÏssa el 2006.

http://es.youtube.com/watch?v=kw5vz6zCj3k&feature=related

Craig Ewert va voler morir davant les càmeres, per tal de que les seves imatges formessin part del documental  Right to die? The suicide tourist.

http://es.youtube.com/watch?v=XlD7mjLEjB8&feature=related

L’objectiu principal  del documental era buscar la reflexió dels telespectadors, però en el moment que es va emetre  per televisió es va crear un efecte espectacle i es va caure en l’error d’acabar  trivialitzant el tema i convertir-ho  en una noticia sensacionalista i morbosa que l’objectiu que va obtenir  no va ser  precissament la reflexió.

Aquest tipus de noticies creen confusió entre periodisme i espectacle, entre rigorositat i morbo, entre el què és noticia i el que és entreteniment.

L’excusa per part dels mitjans de comunicacació és que en l’actualitat,  per desgràcia,  es veuen obligats a entretenir més que informar per tal de mantenir les audiències.

I els telespectadors s’excusen dient que són els mitjans de comunicació els que aposten per aquest tipus d’informació.

Així doncs, qui és el culpable? l’audiència és morbosa i busca sensacionalisme? o són els mitjans els que opten per aquestes noticies i les converteixen en  espectacle? Va ser l’audiència la que va fer canviar el periodisme? o van ser el periodisme el que va fer canviar l’audiència?

El fred i la crisi disparen les audiències de televisió

Published
by
aholthoefer
on novembre 16, 2008
in 1r semestre curs 08-09 and Mitjans
. 0 Comments

L’octubre de 2008 es va batre el rècord d’audiència televisiva a Espanya. Cada telespectador va passa una mitja de 233 minuts (gairebé 4 hores per persona) al dia davant la televisió, es van augmentat 13 minuts respecte el passat mes de setembre i tot apunta que aquest novembre es superaran els 233 minuts de l’octubre.

Aquest canvi s’ha notat sobretot els caps de setmana; els divendres s’han disparat els registres dels audímetres, quan tradicionalment era un dia de poc consum televisiu; els caps de setmana, tot i que les cadenes opten per una parrilla amb pel·lícules de segon ordre i amb poques estrenes segueixen acumulant telespectadors. Les cadenes veient el canvi d’hàbits de consum del target han reaccionat fent petites variacions com retrassar el “prime time” i col·locar alguna estrena en franges de més audiència, recordem que la televisió també esta amb crisi i no esta disposada a augmentar el seu pressupost en continguts.

Pel que fa al target, augmenta el nombre de telespectadors en totes les franges d’edat excepte els joves de 13 a 24 anys que han reduït 3 minuts els seu consum televisiu respecte l’any passat. Pel que fa a la població de 45 a 64 anys han augmentat 10 minuts el seu consum arribant als 260 minuts al dia.

Segons la classe social, comparant les dades de setembre de 2007 amb les del setembre de 2008, veiem que la mitja-baixa és la que més augmenta el consum televisiu, posicionant-se en un 32,6% hi ha hagut un augment del 1’1% .

Si analitzem la classe social respecte al canal que consumeix, veiem que, la classe alta consumeix els canals temàtics, La 2 i la Cuatro; la classe mitja és consumidora de Antena 3, Telecinco, Cuatro i La Sexta; la classe mitja-baixa es decanta per TVE-1 i Antena 3 i finalment la classe baixa la TVE-1 i les autonòmiques.

El perfil actual del consumidor de televisió que més han incrementat els temps que passen cada dia davant la televisió. està format per la classe social mitja-baixa, les dones i els majors de 45 anys són els grups.

Els factors que han fet que s’arribés a aquest augment de consum televisiu són varis: una major oferta audiovisual, l’increment del nombre de televisions per domicili, l’ola de fred que estem patint aquesta tardor i la crisi econòmica, tot això fa que la població es quedi a casa i per tant passi més hores davant la televisió.

Leopoldo Abadía

Published
by
aholthoefer
on octubre 23, 2008
in 1r semestre curs 08-09 and Mitjans
. 0 Comments

Qui no coneix la crisis Ninja d’en Leopoldo Abadía?

El Sr. Abadía de 75 anys, ingenier industrial, ex professor de política de l’empresa de l’IESE durant 31 anys i president del Grupo Sonnenfeld; mai va imaginar-se que el diccionari de vocabulari financer que va començar a elaborar per us personal, per poder entendre la crisis actual i les seves teories sobre aquesta acabarien en un bloc www.leopoldoabadia.blogspot.com. “ Lo que menos se imaginaba Abadía es que su explicación de la crisis financiera 2007-2008 iba a propagarse como la pólvora a través de Internet. Que economistas, profesores, gurús de todo pelaje, periodistas y analistas financieros varios se iban a postrar de hinojos ante la claridad de sus palabras.”

Tot va començar escrivint un article una tarda de diumenge que després va distribuir als seus treballadors per correu electrònic. Al cap d’uns dies, “la crisis ninja” era tema d’ apassionats debats en molts fòrums de la xarxa.

http://leopoldoabadia.blogspot.com/search/label/%2B%20ANEXO%201%20Crisis%20NINJA.

El blog ha rebut més de 165.000 visites, entre elles de Japó, Nigèria i fins i tot de Burundi. Un diari electrònic l’ha contractat com articulista i una editorial li he encarregat un llibre. Fins i tot l’Andreu Buenafuente va convidar al Sr. Abadía al programa BNF de laSexta; http://www.buenafuente.lasexta.com/seccion/merezco-una-entrevista/leopoldo/abadia/economia/dia/235291

Sabem que la televisió és el mitjà de masses per excel·lència, però Internet és el mitjà que pot definir-se com una xarxa de xarxes d’ordinadors d’accés mundial, que permet a milions d’usuaris connectats a la mateixa, compartir, intercanviar, extreure i introduir informació des de qualsevol lloc del món. Ens trobem en una gran autopista de la informació per on transiten milions d’usuaris les 24 hores del dia. Aquest moviment constant dins la xarxa permet que la informació circuli constantment i a gran velocitat. La bidireccionalitat, la interactivitat, la inexistència de barreres geogràfiques i del control del poder polític sobre aquest mitjà ha fent possible el fenomen Abadía, que sense se economista ha creat escola amb les seves teories.