Més que triar una notícia, m’agradaria proposar un personatge per exemplificar la domesticació dels mitjans a través de la manera com és tractada la informació referent a aquest personatge: Silvio Berlusconi.
En el nostre model actual el poder mediàtic ha passat per davant del polític, que ara ocupa el tercer lloc per darrera del poder econòmic i el poder mediàtic. En aquest context, els mitjans de comunicació obtenen una certa independència política, i els mitjans per flux i la premsa escrita es tornen intocables per als règims polítics democràtics que veuen així limitada la seva capacitat de controlar la informació (Castells 2004).
Segons Caprini i Williams, l’evolució d’aquesta situació va contribuir al desgast de la distinció entre assumptes públics/polítics i l’entreteniment, degut a que els mitjans van aprofitar aquesta situació per a tractar els temes polítics seguint els seus propis arguments, que en els últims 30 anys del s.XX han estat guiats principalment per la lluita pels índex d’audiència i l’aposta per l’entreteniment com a forma de liderar el mercat.
El resultat va ser una creixent dificultat per diferenciar el contingut de les notícies de l’entreteniment, deguda a una teatralització de la informació (amb la inclusió d’elements dramàtics, de suspens, conflicte, rivalitat, etc.) que feia assequible (i atractiva) la informació al gran públic (en la seva carrera pels índexs d’audiència i la tendencia cap a l’entreteniment).
Aquesta tendencia deriva en una banalització de la informació, on se simplifiquen les notícies de contingut polític i es “maquillen” amb elements més susceptibles d’atreure l’atenció del públic. No es tracta tant d’abordar els temes per sí mateixos, com de plantejar una confrontació sobre la qual pugui prendre partit l’espectador en termes de bons i dolents, de vencedors i vençuts (Castells 2004), on els polítics són els veritables protagonistes i no els continguts de les seves polítiques.
Berlusconi és un exemple de la situació actual per partida doble, com a protagonista i com a víctima.
D’una banda es va convertir en el primer poder econòmic i va adquirir el primer grup mediàtic. Acumular els poders econòmics i mediàtics li va permetre d’obtenir el poder polític.
Se’n parla molt de Berlusconi, però si mirem les notícies sobre ell publicades darrerament , veiem que la pràctica totalitat de les mateixes fa referència a aspectes de la seva vida personal i no de les coses rellevants que implica la seva persona i el seu càrrec. És la domesticació dels propis mitjans. Si fem un repàs a les informacions veiem que se’n parla malament, se’l critica, s’organitzen campanyes en contra seva… però tot basat en aspectes banals de la seva vida destinats a alimentar la morbositat de l’audiència més que no pas a incidir sobre la transcendència política del fet que aquest personatge lideri un estat democràtic i quines són les conseqüències reals dels seus actes.
La domesticació en aquest cas consisteix en la creació d’una imatge negativa del personatge utilitzant elements perifèrics que sí capten l’atenció de l’audiència, doncs parlar d’aspectes més compromesos relacionats amb l’anomalia que per als sistemes democràtics suposa el fenomen Berlusconi i l’ús dels mitjans reulta més compromés i menys rentable. Així trobem mobilitzacions organitzades a través d’Internet en contra seva; el seu divorci amb titulars ambigus com Berlusconi tiene oposición, un llibre escrit per internautes (Facebook) que li formulen 101 preguntes; aspectes sobre el seu nivell de vida comparant-lo a una estrella del rock; la publicació del llibre Una noche con Berlusconi on s’expliquen els detalls de la seva relació amb la prostituta de luxe Patrizia d’Addario; manifestacions en contra de les seves actituds masclistes a 10000 mujeres dicen no en Roma al velinismo o defenent la teoria de la confabulació de jutges i periodistes contra la seva persona i l’executiu que dirigeix, a “Berlusconi: los jueces nos llevan a la guerra civil“. Un seguit d’informacions que tenen per objecte el descrèdit d’una figura política, però que estan basats en aspectes esbiaixats i llunyans dels aspectes polítics importants.
