Author Archive for Albert Grau Ivern

Barça TV: un pas més cap al desenvolupament de l’espai català de comunicació

Published
by
Albert Grau Ivern
on desembre 20, 2008
in 1r semestre curs 08-09 and Mitjans
. 0 Comments

A continuació adjunto un notícia apareguda el passat dia 11 de desembre al web Comunicació21.com:

Barça TV estrena emissions en obert en motiu del clàssic Barça-Madrid

<< Barça TV inicia les seves emissions en obert tot coincidint amb el primer clàssic de la temporada: el Barça-Reial Madrid. Les emissions en obert seran a través del canal EDC2 de la Televisió Digital Terrestre (TDT) gràcies a un acord que el club ha signat amb el grup Godó per la cessió d’un dels canals del multiplexor. Les emissions començaran a la una del migdia amb el programa El Marcador, realitzat des de la zona mixta del Camp Nou i que inclourà connexions amb la gesta de l’estadi, el Palau Blaugrana o el tradicional dinar de directives.

Les emissions de Barça TV es podran sintonitzar al 98% del territori a través dels canals de TDT que corresponguin al 33 de l’UHF a Barcelona, el 36 a Girona, el 51 a la demarcació de Tarragona i el 53 a Lleida. La programació de Barça TV es farà càrrec de les retransmissions des del Miniestadi, la Ciutat Esportiva i el Palau Blaugrana. El canal també oferirà un espai de divulgació que donarà a conèixer ex jugadors del club i anteriors etapes dels diferents equips. >>

Aquesta notícia, segons el meu parer, és de vital importància. No només és una fita pels socis i aficionats blaugrana que a partir d’ara tindran una via d’informació més directe amb el club (fins al moment, Barça TV s’emetia exclusivament a través de plataformes de pagament i a través de suscripció via internet), sinó sobretot pel mapa comunicatiu català.

Fins ara, Emissions Digitals de Catalunya, l’empresa del Grupo Godó concessionària de quatre canals de televisió amb cobertura a tot el territori, havia rebut gran quantitat de crítiques per l’infrautilització que feia del múltiplex que li va ser atorgat l’agost de 2003. Hem de tenir en compte que cinc anys després d’això, només emet continguts segons una programació preestablerta per un dels seus canals (8tv) i, en un altre (105tv), de temàtica musical, tant sols es difonen videoclips les vint-i-quatre hores del dia. Als altres dos restants s’hi trobava una redifusió de programes de la sacrificada CityTv; en definitiva, un mixt de res i de tot sense coherència.

Per tant, l’acord al que el Futbol Club Barcelona i el Grupo Godó han arribat suposa una fita més en el desenvolupament de l’espai català de comunicació que, de ben segur, servirà d’impuls per l’expansió del sector de les indústries culturals establertes Catalunya. Es tracta, per tant, d’una bona notícia pels consumidors de televisió, els professionals, el sector econòmic en el seu conjunt i, per què no dir-ho, la diversitat en l’oferta de continguts. Segons fonts del mateix grup de comunicació, abans de que acabi l’any, el darrer canal hauria de ser ocupat per una programació de cinema i ficció que seria gestionat per la distribuidora Filmax.

Les televisions espanyoles superen el límit de dotze minuts de publicitat per hora; l’Estat espanyol no fa res al respecte

Published
by
Albert Grau Ivern
on novembre 30, 2008
in 1r semestre curs 08-09, Economia and Mitjans
. 0 Comments

A continuació us adjunto una notícia publicada el dia 28 de novembre de 2008 a Comunicacio21.com.

L’Estat espanyol supera el límit europeu de 12 minuts de publicitat per hora

<<La Comissió Europea ha decidit portar l’Estat espanyol al Tribunal de Justícia de Luxemburg perquè les cadenes públiques i privades superen el límit de publicitat en 12 minuts. Segons un comunicat de l’agència Europa Press, l’administració estatal no ha pres mesures contra les cadenes, que superen sovint el llindar dels dotze minuts “per un marge de diversos minuts”. Aquesta mesura de la Comissió xoca clarament amb el compliment dels actuals onze minuts de publicitat per hora que emet Televisió Espanyola (TVE) i els nou minuts que li correspondran l’any 2010.

“Tot i els nostres avisos, Espanya no ha posat en pràctica el límit europeu de 12 minuts de publicitat per hora”, ha lamentat la comissària responsable de Societat de la Informació, Viviane Reding, a través d’un comunicat. Aquest incompliment del límit europeu es tradueix, segons Reding, en una “saturació” i “bombardeig” que pot tenir “efectes negatius” tant per l’espectador com pels costos publicitaris.

La Comissió Europea ja va enviar un primer advertiment a l’Estat espanyol l’11 de juliol de 2007 i un dictamen el maig de 2008. L’executiu de Rodríguez Zapatero va contestar els dies 8 i 16 de setembre, però en cap moment es va ajustar a les exigències de l’executiu comunitari.>>

Aquesta notícia reflexa la inobservància continuada del govern espanyol actual (encara que, molt probablement, també és extrapolable als anteriors governs) en el que fa referència al control de l’emissió de publicitat per les cadenes de televisió. La normativa comunitària estableix un màxim de dotze minuts de publicitat per hora; per tant, els executius estatals tenen el deure de fer complir la norma jurídica. En aquest cas, no són les institucions comunitàries a través de la Comissió Eurpea les que han de dirigir-se als operadors de televisió. L’execució de la norma és competència dels governs dels Estats, i pel simple fet de ser emanda per un òrgan competent, han de preservar el seu compliment.

En conseqüència, és lògic que la Comissió Europea hagi optat per denunciar a l’Estat Espanyol al Tribunal de les Comunitats Europees de Luxemburg, i encara més quan un any enrere va ser advertit de l’incompliment que cometen els operadors de televisió sota la seva jurisdicció. Espanya, pels motius que siguin, no ha volgut dirigir-se a les cadenes de televisió per tal de comunicar-los que estan infringint una norma jurídica. No val al·legar que tan sols sobrepassen un parell de minuts per hora; no. Només uns minuts, al cap d’un any suposen uns ingressos extraordinaris, i en cap cas el benefici de les cadenes ha de venir de la infracció d’una norma jurídica.

El que hauria hagut de fer l’Estat espanyol és obrir un expedient a les televisions privades que sobrepassen el límit de dotze minuts de publicitat per hora i, d’aquesta manera, demostrar no només la seva preocupació pel compliment de la “llei”, sinó també pels efectes negatius que l’excés de publicitat produeix en els ciutadans, tal com la comissària europea de la Societat de la Informació ha senyalat.

RFI: nova estratègia d’un agent de comunicació global

Published
by
Albert Grau Ivern
on octubre 31, 2008
in 1r semestre curs 08-09 and Uncategorized
. 0 Comments

A continuació us adjunto una notícia apareguda al portal Comunicacio21.com.

Ràdio França Internacional potenciarà les emissions en castellà a Sud-amèrica

La direcció de Ràdio França Internacional (RFI) s’està plantejant potenciar els seus serveis en castellà, segons informa l’agència EFE. No obstant es planteja tancar, degut a la baixa audiència, els serveis amb els altres sis idiomes: alemany, albanès, polonès, serbocroat, turc i laosià. Els sindicats vinculats a l’emissora han desconfiat durant molt de temps d’un possible final de les emissions en castellà, però finalment sembla que el destí serà ben diferent. “El castellà ha estat inclòs entre els serveis que han de ser reforçats, per tant, continuarà”, segons ha informat una font de l’emissora a l’agència. RFI està molt interessada per les seves emissions a Llatinoamèrica, on la ràdio compta amb sis freqüències modulades, a més de molts acords amb ràdios locals.

La direcció considera que la llengua castellana és important i que hi ha un gran potencial de cara el seu desenvolupament. “A partir d’ara hem d’estudiar les maneres de millorar les nostres audiències”, ha assegurat el director del servei hispà, que disposa d’una plantilla de 24 periodistes i una quinzena de col•laboradors. RFI té una audiència aproximada de 3 milions d’oients setmanals a tot Sud-amèrica. [Comunicacio21.com]

La societat estatal francesa Radio France Internationale (RFI) tradicionalment ha ofert els seus serveis d’informació en un ventall d’idiomes molt ampli. El motiu d’aquest estratègia rau en la política de control de mitjans, i per tant de la informació, en les àrees d’influència de França durant la Guerra Freda. Dècades després, es fa necessari optimitzar els recursos jugant amb dues variables: d’una banda, oferint serveis d’informació en diverses llengües, més enllà del francès, per tal d’aconseguir arribar a un públic considerable en termes quantitatius i poder posicionar-se com agent comunicatiu global; i de l’altra, rendibilitzant el servei tot limitant la seva oferta als idiomes més parlats en el món. Així doncs, la companyia segueix les passes de la BBC Radio World Service (és a dir, el Servei de Radiodifusió de la BBC arreu del món), que en els últims anys ha cessat les seves emissions en diverses llengües d’Estats de l’Est d’Europa.

Aquest canvi d’estratègia empresarial pretén resituar la RFI (i en conseqüència, el punt de vista francès) en una posició de domini a nivell mundial. Tot indica que segueix el camí iniciat els darrers anys per France24, el canal de televisió d’informació 24/7 de capital mixte públic i privat, però sempre francès. Aquest, va començar emetent els seus continguts en francès i anglès; posteriorment va iniciar la seva versió en àrab; i segons el pla d’expansió de la companyia,  les seves emissions s’ampliaran amb una versió en castellà.

Així doncs, el cas de RFI és un exemple més de com els agents comunicatius s’asseguren un lloc en el panorama internacional per fer sentir la seva veu, sigui en una llengua o una altra, però en qualsevol cas tenint com a prioritat el rendibilitzar els costos de les emissions.