http://www.publico.es/televisionygente/225589/ninos/cogen/mando/tdt
La cuenta atrás para el apagón analógico y la puesta en marcha de la Televisión Digital Terrestre (TDT) ha abierto la puerta a la multiplicación de canales para todos los gustos. Las temáticas se frotan las manos con vistas al futuro ya que la generalización de la TDT supondrá, entre otras muchas cosas, el acceso libre y democratizado del público generalista a sus contenidos.
Entre estos canales que se dirigen a un nicho concreto, los que tienen contenidos específicos para público infantil y juvenil empiezan ya a hacer caja. Los niños y adolescentes son un público muy preciado tanto para las productoras como para los canales infantiles que, ahora, ya están en TDT.
Entre otras cosas porque el panorama televisivo clásico no siempre les tiene en cuenta y el público infantil y juvenil es muy fiel a la programación televisiva.
Este éxito de los canales juveniles e infantiles se debe al cambio en los hábitos de consumo del público, especialmente de las nuevas generaciones que están más acostumbradas al modo de transmisión que ofrece la TDT que a la televisión convencional.
La tendencia se refleja en el consumo individualizado de televisión. De este modo, la mayor penetración de la TDT en los hogares ayuda a que los jóvenes consuman los canales más afines a sus preferencias.
El público, al no encontrar contenidos adecuados en las cadenas tradicionales, migra hacia los canales temáticos. Por otra parte, la flexibilidad y la capacidad de adaptación de los jóvenes al consumo de televisión es mucho mayor que en los adultos.
Es decir, es más difícil que una persona mayor cambie sus hábitos de consumo televisivo hacia el nuevo modelo de la TDT que un niño o un adolescente.
El Grupo Tribune considera declararse en bancarrota
A finals de l’any passat , el grup Tribune , un dels majors grups de premsa escrita d’Estats Units ,es declara en fallida pels deutes i escassesa de lectors i anunciants.
Els periòdics parlaven de dues causes principals. La primera , la caiguda de la publicitat (en l’últim trimestre del 2008 va caure més del 18% en els 507 diaris nord-americans) i la segona , l’increment d’usuaris-lectors de la premsa online.
Cada vegada més la premsa clàssica , que baixa la seva demanda amb l’efecte renda i que té una demanda elàstica (augmenta al disminuir el preu), és reemplaçada per un substitut : la premsa online.
Podem dir que internet , la premsa on line en aquets cas, ha condicionat el decrement d’un dels mitjans de comunicació de masses, la premsa escrita .
Els motius principals podrian ser : la immediatesa de transmissió de notícies i d’anàlisis de productes de la premsa on line, l’espai per a les publicacions ( a la premsa escrita s’ometen imatges o gràfiques per falta d’espai ), i els problemes de distribució i despesa que pot tindre la premsa escrita . Encara que no és molt cara és de pagament i per tant necessita subscriptors i compradors habituals.
És molt probable que aquesta inclinació per la premsa online sigui cada vegada més forta i que els diaris en paper en un futur , tinguin continguts molt més específics per a un grup de lectors selectiu.
La veritat és que a dia d’avui, no hi ha ningú ni res que pugui escapar al poder d’Internet, ni tan sols el paper.
El passat 27 de març Cinco Dias publicava aquesta notícia.: El Foro Económico Mundial suspende a España en tecnología.
Espanya ha suspès en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial sobre les Tecnologies de la Informació de 134 països. Amb una puntuació de 4,5, el nostre país se situa en el lloc 34 de la llista, per sota de països com Eslovènia, la República Txeca, Xipre, Portugal o Qatar
Dinamarca ocupa el primer lloc en la llista, seguida per Suècia i Estats Units.
Aquest estudi que realitza fa vuit anys el Fòrum Econòmic Mundial, examina el grau de preparació dels països per a usar efectivament les tecnologies de la informació en tres dimensions: l’entorn regulatori i les infraestructures; la capacitat dels individus, els negocis i els Governs per a usar i beneficiar-se dels avanços, i la utilització actual de la societat de la informació.
Una vegada més, podem dir que les tecnologies de la informació han demostrat ser claus per al progrés socioeconòmic i per a impulsar la productivitat i el creixement econòmic, com és el cas de Dinamarca, Suècia i Estats Units.
Si ademés tenim en compte la crisi econòmica actual, hem de dir que una bona base educativa i uns alts nivells de capacitat e innovació podrien ser les bases essencials pel creixement que es necessita per superar aquesta crisi.
