Author Archive for amarcetr

INTERNET I EL MERCAT LABORAL (1998-2006)

El següent article analitza l’evolució del mercat laboral en el període 1998-2006:

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp%3Fpkid%3D377003+internet+cada+vez+m%C3%A1s+utilizado+para+buscar+trabajo&hl=es&ct=clnk&cd=2&gl=es&lr=lang_es

Durant aquests anys els mètodes per trobar un lloc de treball han experimentat un canvi destacat. Tot i aquest canvi, Espanya continua essent un país tradicional, el mètode més utilitzat és els anuncis en premsa, seguit de les “referències”, és a dir, recórrer a amics o familiars, mentre que internet ocupa el tercer lloc. Probablement si traslladem l’anàlisi a l’actualitat les dades hauran incrementat a favor de l’ús de la xarxa i en contra dels mètodes tradicionals (premsa, referències, empreses de treball temporal, etc.).

Sempre partint del període avaluat, l’ús dels portals d’internet especialitzats en el mercat laboral, ha incrementat espectacularment, al 1998 el 19% dels candidats van utilitzar la xarxa enfront d’un 52% al 2006, el que significa una taxa de variació positiva del 63% a favor d’internet. No obstant, l’augment no és significatiu si el comparem amb altres països europeus, al 2006 Espanya en l’ús de les noves tecnologies en el mercat laboral només està per davant de Grècia, Irlanda, Àustria i Itàlia.

A més a més, cal destacar que s’observa una correlació positiva entre el nivell d’estudis i l’ús de la xarxa per aquest tipus d’ús. Per exemple, l’article comenta que només el 5% d’inscrits a la web infojobs.net tenen estudis secundaris, en canvi, el 35% tenen estudis superiors.

Fins ara hem estudiat la demanda, si mirem l’oferta veiem que també s’observa una correlació positiva entre la dimensió de l’empresa, el sector i l’ús de les noves tecnologies. Segons el portal infoempleo.com el 87% de les empreses que utilitzen el portal per reclutar candidats són empreses del sector de les tecnologies i de la comunicació. Pel que fa la dimensió, destaca que només el 36% de les empreses que pengen ofertes són petites.

Així doncs, podem concloure que Espanya ha de fer un esforç en la implantació de les noves tecnologies en el món laboral per estar a l’alçada de la major part dels països d’Europa.

INTERNET OFEGA LA PEMSA ESCRITA

El següent article parla de l’efecte que té Internet sobre la premsa escrita: www.theinquirer.es/2008/05/01/internet_asfixia_los_periodicos_de_papel.html

Comenta que la caiguda de les vendes dels diaris es veu afectada per les publicacions on-line. En concret, detalla una davallada del 3,6% en la tirada dels diaris entre desembre 2007 al maig del 2008, i per contra, les visites on-line als portals de les diferents capçaleres incrementa en el mateix període un 12%.

Aquestes dades les podem contrastar amb la font Resum General EGM de febrer a novembre 2007 publicat per AIMC, la qual indica l’evolució del mitjà diari a través de les dades de l’evolució de la penetració, és a dir, del consum. S’observa que durant el període 1997 – 2001 hi havia una tendència a la baixa, tot i que a partir del 2002/3 succeeix a la inversa, incrementa, arribant a nivells superiors a 40% en penetració. Aquesta dada indica que més del 40% de mitja de la població espanyola de més de 14 anys llegia el diari diàriament l’any 2007. Si fem la taxa de variació, veiem que des del 2000 fins el 2007 la penetració ha augmentat un 14%. Aquest increment es deu a l’aparició de la premsa gratuïta, diaris com el 20minutos, el Metro o el Qué. Aquest tipus de premsa es distribueix en les sortides de metro, tren, bars, empreses, etc. llocs principals de pas de la gent. Es caracteritza per ser un format més reduït amb noticies breus i amb titulars de gran visibilitat. L’aparició d’aquests diaris ha incorporat al lector jove i les capes mitges i un increment del sector femení. Segons aquest anàlisi el consum augmenta en els últims anys per l’aparició de la premsa gratuïta, atenuant la baixada de la premsa de pagament degut a la importància d’internet.

Naturalment cal destacar que la versió on-line té certs avantatges sobre la versió en paper, la versió on-line permet immediatesa, mentre que la versió en paper no arriba a les mans del lector fins la seva publicació. A més a més, permet interactivitat amb el lector, el qual pot opinar sobre la noticia i conèixer altres opinions i versions. Si mirem les dades que se’ns donen al mòdul 3, veiem la importància que comencen a tenir algunes capçaleres en la seva versió .com o .es. El diari esportiu el Marca tenia més d’un milió de visites de mitjana diàries al novembre del 2006 i una difusió mitja diària de 300 mil exemplars al 2005, pel que la versió per internet supera la versió en paper. O el Periódico de Catalunya amb una tirada diària de més de 160 mil exemplars al 2005 i més de 100 mil visites diàries de mitja al novembre del 2006.

No obstant, la premsa escrita gaudeix de les seves característiques que la fan única, li pots dedicar més temps i atenció perquè no estàs davant d’un ordenador, té l’avantatge de poder-la llegir quan vols, el lector tria el moment. Com que cada versió té les seves pròpies característiques també s’adequa més a un públic o un altre, és a dir, la premsa escrita té el seu propi públic. A més, es tracta d’un mitjà històric, establert de tota la vida, tot i que la tendència sigui un augment de la versió on-line, el paper sempre tindrà el seu lloc. Històricament quan va aparèixer la televisió la gent es pensava que la ràdio desapareixeria, i no ha estat així, s’ha fet el seu espai, amb el seu públic, pel que esperem que així succeeixi amb la premsa escrita.

PAC Bloc intervenció 1

La primera noticia seleccionada porta com a titular “El poder de l’opinió” i “Els blogs desperten la por a l’UE” com a subtitular. És una noticia publicada a la Vanguardia digital (www.lavanguardia.es/internet/index.html) el dia 4 d’octubre.

L’evolució de les tecnologies i de les eines amb gran poder per transmetre informació com Internet han generat conflictes d’interessos entre usuaris i les institucions públiques. L’article parla de l’informe sobre la pluralitat i la concentració dels mitjans de comunicació que es va presentar el juliol d’aquest any al Parlament Europeu.

Alguns polítics pretenen incloure mesures de control sobre Internet perquè es considera que no sempre es compleixen les normes i la intenció és protegir als afectats mitjançant mecanismes legals per atribuir responsabilitats. El blog es considera un nou mitjà de comunicació ja que és una eina d’expressió de l’opinió pública i pot moure gran quantitat d’usuaris, pel que té un poder important. A través dels blogs es creen grups socials que poden lluitar per una mateixa causa, per exemple, davant un problema social els bloggers poden exercir poder mitjançant la convocatòria d’una manifestació. Els membres de cada blog tenen unes característiques sociodemogràfiques similars, pel que hi ha una segmentació, tenen uns comportaments o actituds semblants. El poder del grup pot tenir una forta influència individual.

Per la seva banda, els polítics veuen la necessitat de crear mecanismes de control perquè certes opinions per la xarxa poder afectar a algunes persones, i es necessita, per tant, poder demanar responsabilitats. Els bloggers, en canvi, reivindiquen la llibertat d’expressió i es pregunten a qui realment es vol protegir amb aquestes normes. Podem pensar que als polítics no els agradar que la gent opini sobre els seus partits o persones, i més, en un lloc on gran part de la població té accés, pel que el poder dels seus meetings, la seva influència pot veure’s reduïda pels líders d’opinió de grups, al igual que també es podrien veure afavorides. Cal destacar també que l’usuari és bastant jove, target fàcil de ser influenciat pels blogs i fàcil de ser votant pels polítics davant dels ideals que marca el partit, pel que les opinions poden xocar.

Així doncs, veiem que la revolució digital ha portar a l’aparició de nous mitjans de comunicació. Els blogs són una nova manera d’arribar a una gran massa de gent, a la societat. Amb aquesta aparició la llibertat d’opinió sembla no tenir límits, pel que ja han sorgit els primers debats sobre la necessitat de posar mesures de control. Qui guanyarà la batalla? Està per veure.