A dia d´ avui, la televisió segueix sent el mitjà de comunicació més consumit en qualsevol franja d´ edat, si bé els hàbit se consum d´ aquesta han canviat molt en els últims anys. La notícia http://www.publico.es/televisionygente/225589/ninos/cogen/mando/tdt apareix just després de conèixer les audiències televisives del mes d´ abril. L´ amplia oferta de canals de TDT, permet a diferents grups, d´ edat, creences, costums, preferències,…trobar el “seu canal”; és a dir, connectar el canal on trobi tota la informació o entreteniment que busca. Com diu Cardoso en referència a Murdock, parla d´ amplia oferta d´ informació. Les altes audiències de temàtica infantil (per sobre d´ alguna generalista nacional) són una resposta el que Cardoso defineix com a generació multimèdia (generació que ha viscut la dualitat de pantalles - televisió i ordinador-) La televisió, un dels mitjans històrics i consumit per tots els públics, troba en generacions i diferents grups de ciutadania, hàbits de consum molt diferenciats.
Author Archive for Annita
L´article http://www.expansion.com/2009/04/23/empresas/medios/1240487305.html deixa palès com diuen Eco i Lutfi l´alternativa a de les noves tecnologies. És el reflex com afegeix Fiddler de l´evolució i adaptació d´un mitjà anterior. Les noves tecnologies i la conjuntura per la que estem passant, fan que en aquest cas, molt periodistes hagin abandonat el seu dia a dia en la redacció d´un diari, per seguir donant les seves opinions a través d´un bloc. Si bé la finalitat és la mateixa (crear opinió a igualtat de llibertat d´expressió)es veuen mermades avantatges que pot oferir la premsa tradicional; d´una banda una menor font d´ingressos (freelance que cobra menys que per nòmina) i per l´altra una pèrdua de credibilitat (al parlar en nom propi i no amb la validació d´una redacció amb l´absència d´intermediaris que validin la informació). La premsa on line, oferix doncs avantatges i sortides en situacions d´estancament ;un cas doncs, on internet oferix renovar-se enlloc de morir ( pagant sí, algun preu)
El fenomen Facebook, és dels més recents en la societat d´Internet. Creixements per sobre el 150% en número de visitant respecte en un any, avalen l´exit de la pàgina creada al 2004. Poc es pensaven els seus creadors que la seva “criatura” rebria tanta acceptació, trencaria qualsevol tipus de frontera (geogràfica, social, generacional,…) i menys es pensaven que entre els usos que ofereix la seva pàgina, recauria la decisió de contractar o acomiadar treballadors. Fa unes setmanes ens sorprenia llegir la noticia (http://www.expansion.com/2009/02/27/juridico/1235738428.html) , on una treballadora era acomiadada per expressar una opinió referent a la seva feina en la seva pàgina Facebook. Desconec la intenció exacte a l´hora d´expressar la seva opinió, però realment, i al marge de les conseqüències directes a l´estricta llei de protecció de dades, mereix un acomiadament? Només fa una dècada que comprem per Internet o mantenim relacions sentimentals a la xarxa. L´evolució es innegable, però cap anem cap a on desitgem?
