Voldria destacar una noticia publicada avui a El País sobre l’ús d’Internet i les webcams per potenciar les relacions familiars.
No fa tant de temps, els detractors d’Internet i les noves tecnologies parlaven dels efectes nocius que aquests podien tenir en les relacions personals. Era freqüent escoltar que Internet afavoria la creació de mentides sobre l’aspecte físic, intents d’estafa i, en definitiva, la recreació d’un món que estava lluny del real i creava falses i perilloses expectatives per a determinats usuaris. Especialment, el públic infantil estava alertat de ser més vulnerable pel fet d’estar exposat a l’obscur món d’Internet.
Sense oblidar que, per desgràcia, part de l’esmentat anteriorment succeeix, podem comprovar que Internet i les noves tecnologies s’han convertit també en una eina de promoció de les relacions personals. Molts dels meus companys (i jo mateixa a una altra intervenció) hem parlat sobre les xarxes socials i la seva gran acceptació social. Facebook s’ha convertit en un dels pocs mitjans que poden retrobar-te amb antics companys de classe o amics de la infància.
A l’igual que les xarxes socials, Internet, les webcams i aplicacions com Skype o Messenger han facilitat el manteniment de les relacions personals en la distància. Aquests mitjans eviten factures telefòniques considerables i, el més important, introdueixen l’ús de les noves tecnologies entre públics que a priori no estan massa sensibilitzats, com és el cas de la gent gran. L’article d’Amy Harmon destaca precisament aquest fet: els avis que aprenen a fer funcionar Internet per veure i comunicar-se amb els seus nets.
Personalment, és un fet que em toca d’aprop. Habitualment em comunico amb la meva millor amiga (que viu a York des de 6 mesos) i amb els meus cunyats i la meva primera neboda (que viuen a Zurich). Gràcies a Internet i les noves tecnologies, el meu marit i jo no hem hagut de renunciar a veure els seus primers passos o les seves rialles.
