Si llegim l’estudi que hi ha en l’article indicat, ens donem compte del que ja es podia preveure. La televisió ja no resulta el mitjà de coumicació més usat pels joves, en aquest cas els iberoamericans encara que segurament si el fessim a Espanya obtindriem uns resultats similars. Tal i com els anomena Cardoso en el seu llibre, aquesta segona generació informacional ha trobat una nova manera de comunicar-se, entretenir-se i apendre. Aquesta nova manera, i d’aquí el seu èxit, els permet fer-ho quan volen i veure el que volen, ja que les noves tecnologies així o permeten. Internet els permet comunicar-se amb qui desitgin en el moment que els vingui de gust, veure aquelles informacions o aquells programes que realment volen i no aquells que imposa la televisió en un moment determinat. En els últims anys l’ús de les noves tecnologies ha augmentat de manera molt considerable, igual que ho va fer la televisió en els seus principis i igual que la ràdio. De tots maneres, l’estudi ens informa del que està passant actualment però qui sap si d’aquí uns anys tot això quedarà en el record i substituit per una altra manera de comunicació usada pels que podriem anomenar, seguint la saga, la tercera generació informacional.
Enllaç:
(*) Noticia. http://www.elpais.com/articulo/internet/ninos/prefieren/Internet/television/elpeputec/20071101elpepunet_1/Tes
http://iriadb.lacoctelera.net/post/2006/03/15/ventajas-y-desventajas-la-prensa-escrita-y-la-prensa
Aquest és l’enllaç per l’article que parla de les avantatges i inconvenients de la premsa online.
http://www.soitu.es/soitu/2009/03/25/sociedadcableada/1237981826_713804.html
Aquest per a la ràdio
Internet és una eina que ha possibilitat que la comunicació sigui més extenssiva i arribi a tothom en el moment que ho desitgi, a més ha augmentat la interacció entre els que comuniquen i els que reben la informació in situ. La premsa online facilita saber informació sobre el que vulguem en el moment que desitgem, tot això ha estat possible gràcies a la incorporació d’Internet com a mitjà de comunicació i que ha crescut considerablement en els darrers anys. De totes maneres la resta de mitjans de comunicació massius, com la televisió o la ràdio, encara tenen papers protagonistes en aquesta pel·lícula. Enacara que ara s’han de repartir el pastís amb un gran competidor que s’exten entre la població de manera molt ràpida.
La premsa online permet moltes més coses que la premsa ordinaria. Permet posar a debat les notícies d’interés públic i que tothom pugui participar de manera activa. Permet donar totes les opinions o penjar notícies pròpies dels consumidors sense haver de fer una selecció prèvia. Permet tornar a llegir notícies de dies anteriors. Permet fer moltes més coses que no són possibles en la premsa escrita.
De totes maneres simplement es tracta de un mitjà més per a la comunicació, els demés mitjans segueixen tenint un lloc important com a comunicadors de masses. Sí que és cert que tal i com ens indica Cardoso Internet provocarà un canvi en la gestió i desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses, ja que els mitjans tradicionals han topat amb un gran competidor molt més ple d’avantatges que d’inconvenients.
Si parlem de la ràdio ordinària o la online passa el mateix que amb la premsa.
Ambdós mitjans han d’adaptar-se als nous temps i crear les seves pròpies webs per donar a conèixer el que ja són però online, com ja ho fan la majoria. Això pot portar a la desparició d’aquest mitjans de comunicació? podria però pel moment és més probabl una remodelació dels mateixos que la seva desaparició.
A Espanya es complirà amb el plaç marcta per al canvi cap a la televisió digital terrestre, a no ser que es produeixi una reducció dràstica de les condicions del mercat que ens aconsellin el contrari. El Sr Campo Vidal (president de l’Acadèmia de Televisió d’Espanya, va realitzar una radiografia dels nous escenaris audiovisuals i va reflexionar sobre la configuració inmediata del nou mapa televisiu marcat per la incorporació de plataformes i suports, la ampliació de continguts i la televisió per internt i mòbil.
Encara que aquests no són motius suficients per a un aplaçament del canvi, ja que els plans j han començat i totes les proves han donat resultats satisfactoris.
Observem que la televisió al nostre país es trova davant una transició que, degut a la crisis econòmica que vivim actualment, es durà a terme en unes condicins severes. Parlem dùn moment, per a la televisió, interessant però difícil.
Aquesta crisis agreujarà les dificultats de la televisió per a asumir aquesta transició. Aquest canvi es produirà amb una acceleració superior al d’altres països europeus, ja que està datat dos anys abans del plaç màxim establert per la Unió Europea.
El TDT permetrà una especialització dels continguts, com podem veure amb les televisions temàtiques. Gràcies a la quantitat de canals que tindrem amb la implantació definitiva del TDT, tots serem capaços de trobar el nostre espai, o continguts que ens interessin.
La història dels mitjans de comunicació és una història plena de innovacions i pors a la mort dels mitjans ja coneguts, com es pensava quan l’aparició de la ràdio respecte dels diaris, o de la televisió respecte de ña ràdio.Però may han desaparescut. El que es dóna és una reestructuració dels que ja existeixen i un nou espai pels nous mitjans. El canvi donarà lloc a un nou mapa televisiu amb un espai per a cada tipus de programació.
De totes maneres, ens trobem vivint en una societat en la que els continguts televisius ens arriven en diferents formats, com per exemple a través de l’ordinador o del telèfon mòbil.
