En aquesta darrera entrada vull parlar d’un vídeo aparegut a Internet (el podeu veure a continuació) que parla de la còpia sistemàtica que determinats publicistes fan de la creativitat i les idees que gent anònima penja a la xarxa.
Tancats com estem en debats sobre els drets d’autor, plorant per la debilitat del nostre mercat audiovisual o molts altres debats “en negatiu”… sovint no prenem consciència de la enorme diversitat i creativitat que prolifera a la xarxa.
Hi ha tres factors que penso fan que actualment hi hagi aquesta enorme explosió de creativitat a la xarxa en el tema audiovisual:
1.- L’accés barat i senzill de sistemes d’enregistrament en vídeo en format digital. Actualment una amb càmera de 150€ es poden fer tot tipus de projectes amb una qualitat (per ser visionat a la xarxa) acceptable, i l’us d’quest maquinari s’ha simplificat molt. Amb un portàtil de 600€ es pot editar el material en vídeo amb total comoditat.
2.- La pròpia naturalesa d’Internet, que simplifica la distribució i la posa a l’abast de qualsevol creador una manera d’arribar a mercats de espectadors de tot el món.
3.- Conèixer i editar “en digital” material multimèdia s’ha popularitzat a la xarxa. Ni el programari ni els coneixements especialitzats són difícils de trobar.
Per això crec que el vídeo és interessant, ens demostra com les grans agències de publicitat miren que fa la gent a Internet per després vendre-ho com a innovador…. I el que veiem és un petit exemple….
(Un consell: No us perdeu l’original DaftHands, veieu-lo sencer aquí)
Llegint el plantejament de la PAC3 he considerat interessant postejar una notícia que acabo de llegir a Soitu.es:
Razones por las que España no hace ficción televisiva tan ‘buena’ como EEUU
¿Se está viviendo una época dorada de la ficción televisiva en España igual que en Estados Unidos? Pues… básicamente, no tanto como allí, pero se podría decir que, en cierta manera, sí. Un dato: hay más de 40 series en producción, una cifra nunca antes alcanzada. También es cierto que hay más canales de televisión.
¿Llegamos al nivel de calidad de las series estadounidenses actuales? La respuesta es no, pero con matices. Hay muchas razones para ello, pero muy alejadas de la falta de talento de los creadores y los guionistas, como algunos críticos de televisión, especialmente agresivos con las series de producción nacional, afirman sin sonrojarse.
llegir +
Crec interessant reflexionar sobre els productes culturals de masses que es produeixen al nostre entorn, i la manera que tenen d’arribar a diferents públics. El factor del mercat final, tal i com diu l’article, es clau alhora de fer un determinat producte. Una sèrie de ficció espanyola pot arribar máxim a 40 milions de persones, una als EUA a 300. Tenim molts altres condicionants. Alguns els apunta l’article.
L’article es força bàsic, pero interessant..
Cine en casa sin descargas
La Red ofrece estrenos gratis en medio de un vacío legal
Ver cine ya no requiere butacón, pantalla grande y palomitas. Al menos no necesariamente. En Internet han surgido páginas web desde donde los estrenos de ayer, e incluso los de mañana, aparecen en la pantalla con un solo clic. Sin descargas, sin Emule, aquí y ahora. Se llama cine en streaming, pero por ahora no es apto para cinéfilos porque la mayoría de los vídeos están en baja calidad, pixelados o en pantallas de 15 por 15 centímetros rodeadas de publicidad.
llegir
He defensat, en altres fòrums d’altres assignatures, l’anacronisme que suposa la TV ja sigui en format analògic o digital, per tots aquells continguts que no siguin directes amb un elevat cost de producció. La TDT no és essencialement diferent dels canals actuals. Un únic proveïdor o un grup petit de proveïdors ens porten els continguts de manera que ens hem d’adaptar ver veurel’s dins un horari que no tenim opció de decidir. La TV de pagament no dona una opció real d’elecció.
Mentre discutim sobre tipologies de TV, Internet, primer amb els programes p2p i ara amb l’estreaming, continua fent el seu camí imparable com a distribuïdora de continguts gratuïts.
És divertit veure com intentem regular de manera legal un salt tecnològic brutal, com intentem anar posant petits pedaços a un fenomen que qüestiona l’arrel de la manera com distribuïm continguts des de l’arribada de la TV. Internet no va ser creada per cap estructura empresarial disposada a guanyar un benefici. Aquesta és la seva força.
Internet és un conjunt de nodes, de diferents mides, jerarquitzats en horitzontal que distribueixen mundialment un determinat flux de dades. Com no hi ha un poder central no és fàcil de controlar. Internet és un problema per directors, productors, empreses i publicistes. Perquè qüestiona i per la força fa canviar les regles del joc. Cap autoritat espanyola ni mundial pot controlar que hi ha a cada un dels nodes de la xarxa.
