Cardoso diu “Los medios, como la radio y la televisión (Murdock 1992, 1993) y también Internet, posibilitaron nuevas formas de sociabilidad, desde los amigos que se juntan en casa o en un café para ver un partido de fútbol en la televisión, a la interacción mediada por ordenador entre adolescentes, en chats, hasta la forma en la que los utilizamos en torno a nuestras rutinas diarias, conduciendo al escuchar la radio, viendo las noticias a la noche durante la comida con la familia, etc”. (p. 352)
Doncs bé, un dels mitjans que ha revolucionat la sociabilitat entre els joves és el telèfon mòbil, sobretot a països com el Japó, on els adolescents arriben a tenir-ne fins a dos per a poder jugar contra ells mateixos; a més, l’utilitzen per enviar SMS i MMS, parlar, fer trucades perdudes, capturar imatges, escoltar música, mirar la televisió, connectar-se a internet (el 43% dels adolescents japonesos utilitza el mòbil amb aquest propòsit) o llegir llibres electrònics (“Al Japó, més de 25 milions de persones han devorat el llibre electrònic titulat Koizora (literalment, Cel d’amor) a les pantalles dels seus mòbils”. (Font: El País. “Y el libro se hizo móvil”. 07/10/2008)
Manuel Castells a la seva obra Comunicación móvil y sociedad: Una perspectiva global, descriu com els avenços en les comunicacions inhalàmbriques “tenen conseqüències en la vida quotidiana, la cultura, la societat civil i, fins i tot, en la política”. Castells i la coautora del llibre, Mireia Fernández, destaquen el paper dels joves com els vertaders responsables del “boom” del mòbil i que alhora són “inventors” i “innovadors” ja que són ells el que han descobert nous usos com els SMS o les trucades perdudes que han revolucionat el sector.
Els autors apunten també que “les noves tendències poden veure’s en països asiàtics com Japó i Corea, precursors en l’ús del mòbil, i que apunten cada vegada més a la personalització d’aquests aparells, convertits avui dia en una expressió d’identitat entre els adolescents i joves”.
Paral·lelament a l’augment de l’ús dels mòbils per part dels adolescents japonesos hi ha una davallada de l’ús dels ordinadors. “En els darrers sis anys, el desenvolupament tecnològic a Japó ha patit un efecte únic i sorprenent: l’ús d’ordinadors personals ha augmentat de manera paral·lela al de la resta del planeta en totes les franges d’edat excepte en una. A la franja que va dels 20 als 25 anys ha descendit dramàticament des del 2000. Part del problema és demogràfic (la població japonesa és cada vegada més gran); l’altra part és tecnològic: els mòbils són tan complexos i estan tan integrats a la vida social dels adolescents que no necessiten l’ordinador”. (Font: Consumer Eroski. “Japón, la otra brecha tecnológica”. 25.03.2007).
A nivell escolar i per franges d’edat trobem que tenen mòbil un 46% dels joves entre 13 i 14 anys, un 96% entre 16 i 17 anys, i que una quarta part dels nens entre 11 i 12 anys també en té un. I per què el fan servir? Per enviar missatges electrònics als seus amics, llegir llibres, escoltar música i navegar per internet. La mitjana de missatges i correus que rep un estudiant de secundària al dia és de 50, d’acord amb el ministeri d’Educació japonès que va fer una enquesta a més de 10.000 nens. D’aquests, el 7% va dir que n’havia arribat a enviar més de 100 en un sol dia. (Font: Agència France Press. “Japanese teens addicted to cellphones: survey”. 25.02.2009).
