És indiscutible el paper determinant que exerceix la informació a l’hora de constituir l’individu i en la formació de moviments socials.
Les TICs formen part de la nostra realitat actual, el procés d’adaptació a la nostra vida constitueix el que Cardoso anomena domesticació dels mitjans. El Facebook és un exemple clar del que suposa la introducció de les noves tecnologies. Aquesta xarxa social permet , a més de la interrelació entre els diferents usuaris, realitzar diverses tasques a la vegada, fent del temps emprat pels usuaris més productiu.
A través del Facebook es creen grups per tal de recolzar diferents causes als que es pots unir formant part de grups socials. Accions com les que van en contra del maltractament animal s’expandeixen pel Facebook. La societat pot manifestar-se activament en contra de situacions provocant pressió per tal de canviar polítiques socials. Les noves tecnologies es donen com a conseqüència de la democratització, mitjançant les quals els ciutadans poden exercir la seva autonomia.
http://www.gentedigital.es/en-la-red/noticia/23613/la-defensa-del-maltrato-animal-se-expande-a-traves-de-facebook/
Tal i com s’especifica al llibre de Cardoso, és difícil trobar premsa online com entitats independents, és a dir, sense l’existència de premsa entesa abans de l’aparició d’Internet com a mitjà de comunicació. Aquest cas, és un clar exemple. ABC, com molts altres periòdics, s’han adonat dels avantatges que suposa presentar-se, també, a nivell virtual.
Les avantatges que ofereixen les notícies en mitjans online són observables al cas que he triat.
Diàriament, Internet és utilitzat per milions de persones per informar-se sobre patologies que ells o algun conegut pateixen i com aquestes malalties poden millorar, els recursos i avanços que ofereixen, mitjançant cercadors poden accedir fàcilment a notícies amb aquest contingut, mètode que he utilitzat per trobar-la. A més, com és habitual, poden fer-ho mitjançant la web d’ABC. Possibilita que aquesta notícia pugui ser llegida en qualsevol lloc del món on hi hagi connexió a Internet i en qualsevol moment del dia.
La interactivitat és una altra de les característiques a les que Cardoso fa referència, mitjançant els mitjans online poden enviar aquesta notícia a terceres persones, publicar-les en uns altres portals, fet que possibilita la seva divulgació, pot comentar-se i despertar l’opinió d’altres usuaris.
Altres avantatges a les que hem de fer referència és la reducció de costos de la publicació i la hipertextualitat que permet al lector accedir a notícies relacionades amb la temàtica amb la que estan interessats o notícies de temàtica diversa.
http://www.abc.es/20090424/economia-tecnologia/implantan-pacientes-dialisis-venas-200904241148.html
Tots som coneixedors de l’existència de webs 2.0. En la pràctica habitual d’utilització d’Internet és freqüent la visita a blogs per proveir-se d’informació del seu interès i on, a més, poden compartir-la convertir-se en editors, afavorint l’autonomia comunicativa i on l’existència de la democràcia cultural sembla no ser un tema utòpic.
Les empreses són conscients del gran poder de difusió que tenen aquestes webs, i on moltes només veuen una amenaça pels seus interessos, altres no han dubtat de fer servei de les possibilitats que brinden les noves tecnologies per beneficiar-se.
Altres, en canvi, es posen al servei del bé comú intentant, si més no, conscienciar sobre causes socials. És el cas que ens ateny en aquesta notícia.
Mitjançant notícies o webs creades per les pròpies organitzacions es creen hipervincles des d’on aquestes propostes són recolzades per cibernautes amb interessos comuns. L’existència d’aquestes aplicacions permeten la creació de grups, cadascun d’ells amb una identitat pròpia, fent patent, cada cop més, la segmentació segons uns objectius individuals o col·lectius.
Les webs 2.0 afavoreixen el contacte amb nous públics i els impulsen a sumar-se a les seves causes o crear noves campanyes. La velocitat de difusió és incomparable a altres mitjans de comunicació, tot i que aquests també fan eco d’algunes d’aquestes causes convertides en notícies un cop ja han estat creades.
Pot realment la web fer que el món sigui millor? No és aquest un signe que reflecteix la interacció amb la cultura transmetent nous valors i adquirint els ja existents?
http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1110326&high=sue%25F1a%20web%20mundo
Bárbara García García
