Author Archive for bmilian

Ús i/o abús?

“eBay suspende la subasta de una joven que vendía su virginidad para pagar sus estudios”

Ús i/o abús?

Cardoso, en el seu llibre, ens mostra les dades que interelacionen l’ús dels diferents mitjans amb les diferents generacions (i edats), on reflecteix que els joves són els que més profit i usos treuen de les noves tecnologies, com és el cas d’Internet: xarxes socials com facebook, tuenti, fotologs, blogs, messneger, etc; descarregar-se música, veure pel·lícules online, recercar informació…

La nova generació, que està creixent amb aquest nou element; el porta integrat en la seva societat. Aviat podrem parlar d’una generació capaç de créixer sense un aprenentatge previ d’aquesta nova tecnologia, sinó la que creix convivint amb ella. És doncs un procés de domesticació de les noves tecnologies, que s’han incorporat a la vida de cadascú des del mateix moment que naixem.

Actualment la nostra realitat social s’està transformant, en una nova societat en xarxa que marxa cap a una domesticació de les noves tecnologies com Internet (només cal veure la proporció de gent que avui dia gaudeix d’Internet a les seves llars…).

La domesticació d’Internet ha passat de servir a una funció primordial, a ser un element recorregut per a un alt percentatge d’interessos quotidians: localitzar un punt en el mapa, relacionar-se virtualment, estudiar a distància…

No obstant, la rutinarietat amb què estem integrant Internet a les nostres vides i la poca importància que estem donant als efectes d’aquest canvi, pot resultar abusada en casos extraordinaris, com el que fa referència la notícia on s’aprofita la disponibilitat, per exemple, de compravenda a Internet (com roba, música, etc.) a qüestions ètiques i morals extralimitades: la virginitat, l’amistat, l’ànima… Casos aïllats que extrapolen la normalitat d’incloure aquesta nova eina, com a un recurs útil en la nova construcció de la societat en xarxa. Estem doncs, davant d’un abús de domesticació?

http://www.20minutos.es/noticia/410925/0/ebay/subasta/virginidad/

La cua movent al gos

Donald Graham, president i conseller de la empresa del Washington Post, admetia la seva incertesa als analistes de Wall Street duran la conferencia UBS Warburg Week, on tots les punts negatius que Graham havia apuntat corresponen al Post imprès en què, l’any passat va perdre el 3% dels seus subscriptors, el 4% dels seus ingressos per publicitat i el 14% de les seus ingressos per anuncis classificats caient quasi el doble en el quart trimestre, el qual faria sospitar el descens en un futur proper.

Graham a més, enunciava bones notícies procedents del Washingtonpost.Newsweek Interactiva (WPNI), filial de l’empresa Washington Post. Segons la presentació de Graham i l’informe anual de l’empresa, els ingressos de WPNI augmentaren un 28% i els visitants online un 11%, sent una història d’èxit en un sector en el que no hi ha terme mig entre els projectes online i els decreixents productes impresos.

http://www.wharton.universia.net/index.cfm?fa=viewArticle&ID=1329

La premsa digital és ja una realitat a Internet. Malgrat que la seva maduresa ha estat progressiva amb l’avenç de les noves tecnologies i el canvi de mentalitat de la societat, avui dia el protagonisme dels diaris digitals està fent replantejar els esquemes tradicionals del periodisme obligant a pensar en una nova manera d’informar, sent la premsa online per alguns analistes i autors un complement a la tradicional edició en paper i per altres la substitució a aquest.

Des de l’aparició d’Internet, s’han produït dos importants evolucions: les dels propis mitjans online i els continguts oferts per aquests. Al digitalitzar-se, els mitjans de comunicació socials ha modificat la relació amb el seu públic, ja no hi ha limitacions d’espai, l’usuari apareix com a eix del procés comunicatiu, es crea una base d’informació que pugui transformar-se en coneixement, etc.

Les avantatges principals aportades pel periodisme online en front al tradicional són: reversibilitat (facilitat d’informació digital per a poder ser actualitzada, modificada, editada, copiada, etc. però sobretot reutilitzada), interactivitat (gràcies al llenguatge hipertextual i hipermèdia, sense límits, es pot llegir, escoltar o veure), recuperabilitat (facilitat per trobar qualsevol informació selectiva i ràpida), virtualitat (distribució de manera virtual i instantània d’un número indeterminat de còpies del mateix document), gratuïtat (l’accés gratuït a la lectura dels diaris digitals, el que suposa una avantatge pels lectors mantenint-los informat dia a dia de les notícies més importants) i personalització de l’usuari (personalització de la informació que respon a preferències i interessos de l’audiència; fins i tot la innovació del diari digital “a la carta” on cada usuari podrà confeccionar-se del què vol ser informat).

No obstant, les possibilitats tècniques que permeten integrar elements multimèdia (sonors, visuals i escrits) i de transmissió, que fan possible la renovació pràcticament constant de la informació (contrastada, veraç i fiable) qüestionen sèriament que sigui en el futur, el model a seguir, i no el de crear nous productes amb idiosincràsia pròpia.

Des del meu punt de vista, la premsa online no ha de ser una amenaça en front la tradicional sinó com a un complement informatiu de l’anterior.

“Tercera generació a Internet”

<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} a:link, span.MsoHyperlink {color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {color:purple; text-decoration:underline; text-underline:single;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

La nova aclamada Web 3.0 forma part del nou Internet del futur, el qual canviarà la societat a la que Europa, ha de posar-se al front d’aquesta revolució social.

Les societats informatitzades com és el cas d’EEUU, Singapur, Japó, etc. porten un llarg avantatge a les societats en transició, com Espanya (les quals han vist una evolució vertiginosa en els darrers anys), sent pioners ja no només a nivell internauta sinó en les noves aplicacions tecnològiques (mòbils d’última generació, interacció entre màquines, amb vehicles, etc.).

Un informe de la Comissió Europea va fer públic a mitjans del 2008, que la quarta parts dels europeus feia ús dels llocs de la Web 2.0 a l’any 2007 i que, a finals de l’any passat, la meitat dels europeus tenien accés a banda ample de 2MB/segon o més, una capacitat que permetia veure la televisió en l’ordinador. Així mateix, el 79% de les zones rurals tenien accés a banda ample, en front el 93% de les àrees urbanes (88% i 91% respectivament, a Espanya).

És evident que Internet ha estat l’instrument que més empenta ha donat en les societats en vies de modernització.

Si analitzem les taules comparatives del llibre de Gustavo Cardoso, observem com varia el domini de la tecnologia relacionat amb el nivell d’estudi i l’estil de vida dominant (vegi’s la diferència de la utilització d’Internet en l’àmbit rural a l’urbà), en les societats en transició, com és el cas d’Espanya.

La Comissió Europea insisteix en l’impuls de la fomentació de la Web 3.0 ja que significa la possibilitat de créixer tecnològicament, poguent-se convertir doncs, en una societat informacionalitzada, per tal crear xarxes socials en qualsevol moment o lloc (vegi’s el fenomen Facebook, Tuenti o Myspace), sense discontinuïtat, amb xarxes fiables i segures.

Bibliografia / Webgrafia:

- CARDOSO, G. “Los medios de comunicación en la sociedad en red. Filtros, escaparates y noticias”. Editorial UOC.

- El País.com “La tercera generación de Internet será más interactiva”. El País.com / R. Martçinez De Riuterto - Bruselas - 30/09/2008 Disponible a: http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/tercera/generacion/Internet/sera/interactiva/elpepirtv/20080930elpepirtv_2/Tes

<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.9pt 3.0cm 70.9pt 3.0cm; mso-header-margin:35.45pt; mso-footer-margin:35.45pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:”";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Berta Milian Alonso