Recentment hem assistit a un important revolt ocasionat per l’avantrojecte de Llei d’Economia Sostenible que va presentar el govern de Jose Luis Rodriguez Zapatero fa unes setmanes. Alguns continguts d’aquesta llei modifiquen les regulacions legislatives en relació a la creació de continguts a Internet.
El mateix dia que aquest avantprojecte de llei va sortir a la llum, apareixien ja notícies que posaven de manifest el rebuig des d’Internet a la llei que permetria tancar webs de descàrregues. El fet que els usuaris hagin percebut la retirada d’un espai guanyat de llibertat ha creat un extens debat i ràpida mobilització i a favor dels drets de llibertat d’expressió i informació a Internet. Des de ben al prinicipi va circular per Internet un decàleg “En defensa de los derechos fundamentales en Internet” al que van acollir-se periodistes, bloggers, usuaris i professionals d’Internet on s’hi manifesta la “ferma oposició” a aquesta iniciativa.
Tal va ser el rebombori que va arribar-se a demanar la dimissió de la Ministra de Cultura González-Sinde. El govern va haver de posicionar-se. Primer, es va dir que la llei no havia de ser definitiva; l’endemà llencen un web per a explicar l’avantprojecte de llei; el dia 14 de desembre finalment reconeixen la complexitat de la situació i semblen optar per una opció més equilibrada entre autor i usuari.
Si analitzem l’èxit de la mobilització podem pensar en la idea de defensa d’un terreny relacionat amb aquelles llibertats guanyades; en la defensa d’aquells elements de la tecnologia dels que els usuaris s’han apropiat i han fet seus, a la seva manera i sobretot fa pensar en aquests nous espais que els mitjans creen i dels que ens parla Cardoso, creats en aquets cas, pels propis usuaris. Davant d’aquest conflicte de territorialitat i llibertat, els envaïts intenten defensar el seu terreny que han domesticat a base de temps i esforç. Ho fan a través d’aquelles mateixes tecnologies que defensen; perquè els són pròpies en tant que han estat ells qui amb els seus usos diaris les han possibilitat i creat.
En un mitjà de comunicació com el televisiu, el que històricament les graelles televisives han estat condicionades pels resultats en la mesura de les audiències, podem trobar en la televisió interactiva una porta oberta per a maneres de generar processos comunicatius i informacionals de maneres diferents.
Un exemple d’això és el projecte IPTV Municipal des de la Universitat de Córdoba. Des de l’àmbit acadèmic, la Universitat de Córdoba i la Fundación Red Especial España han gravat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Córdoba un programa pilot d’un projecte de televisió interactiva d’alta definició per Internet desenvolupat amb software lliure, que se posarà en marxa a 11 municipis andalusos. Es tracta d’un concurs per a escolars anomenat “Seres urbanos” que neix amb l’objectiu de que els participants responguin preguntes de cultura general i comparteixen amb els seus familiars les avantatges que ofereixen les noves tecnologies amb les que ells s’han educat.
Un projecte semblant, aquest provinent del món artístic, és el que porta desenvolupant Antoni Abad amb el seu lloc web zexe.net. En aquest cas, a través d’un dispositiu mòbil (megaphone que funciona amb un programari lliure que l’artista ha desenvolupat) es poden carregar imatges, videos etc. (el que anomenen webcasts) a un canal propi que aquests col·lectius tenen en el web del projecte. Alguns dels col·lectius són: taxistes de Mèxic, persones de mobilitat reduïda a Barcelona o Ginebra, immigrants de Nicaragua a Costa Rica…
Les dues propostes aprofundeixen en la utilitat social de la televisió, trencant amb el concepte de pivot que planteja Cardoso al seu llibre Los medios de comunicación en la sociedad red (pàg. 248). En els dos casos, el modus operandi consisteix en escollir personatges catalitzadors dins les comunitats (el joves a les seves famílies i persones respectades en les comunitats) que introduiran en el cercles les eines. D’aquesta manera, el pivot no és extern ni aliè a la notícia, sinó que hi té participació directa en tan que en possibilita la difusió.
El plantejament de Cardoso no m’ha fet pensar ni en un país ni en cap col.lectiu estatal; el que abans m’ha vingut al cap ha estat l’entorn laboral. Segurament és en aquestes microcomunitats on, fugint de les grans macroestructures, determinats fenòmens es llegeixen millor gràcies a la proximitat. Incorporar les noves tecnologies en l’entorn laboral és un dels reptes. Com a repte, el primer obstacle són els graus de digitalització dispars que es troben en una mateixa plantilla. Està clar que l’edat és un primer factor. L’edat dels usuaris és un factor important; sovint l’edat marca el grau de contacte i immersió en les noves noves tecnologies. A la gent de la meva generació ens sembla increïble, tot i haver estudiat amb l’enciclopèdia tradicional, fer una cerca d’informació sense Google o WIkipèdia, no contactar amb gent a través del correu electrònic o el Facebook. La meva immersió ha de conviure amb la de treballadors que no coneixen el significat de les sigles URL i que desconeixen com funciona Google. Sembla dificil la creació de plantilles que incloguin en els seus processos de treball les noves tecnologies. Es difícil de conciliar, però no impossible.
