Author Archive for Cristina Iglesias Rabascall

Soltera busca escola

Les universitats de la comarca del Maresme volien atraure estudiants als seus centres educatius i van encarregar una campanya de màrketing. Es va analitzar la biografia de mitjans del target, es va veure que la millor manera d’arribar era Internet i es va crear el site www.solterabuscaescola.com La Segona Generació Informacional fa un consum d’Internet elevat i comparteix uns patrons de consum de mitjans similar. Tal com diu Cardoso: la memòria compartida és traducció de l’esperit generacional. Aquest target comparteix uns valors i una mentalitat particular que els porta a una domesticació dels mitjans concreta, que gira en gran part, entorn d’internet. Per a molts, internet ha passat a ser una extensió d’ells mateixos. El microsite comptava amb molts atractius com un vídeo del youtube que incloïa una grabació feta amb webcam d’una noia que demanava ajuda per trobar universitat.

 

 

El youtube ha estat domesticat pels internautes com un lloc per penjar les seves pròpies produccions audiovisuals, que es poden fer amb una simple webcam o una càmara digital. Fa temps que es parla de la generació SMS, però el concepte es podria extrapolar en aquest cas a la generació Web (tal com diu Hartmann citat per Cardoso) que vinculada a través de la xarxa, ha adoptat les noves tecnologies de forma pionera i les utilitza amb facilitat en qualsevol moment i lloc. Així mateix, el cas també presenta un component d’extensió de la intimitat, ja que una persona de qualsevol part del món pot visitar el site de la noia, veure el vídeo i aconsellar-la com si fos un amic. D’entre tots els participats en ajudar a buscar universitat per a la noia, se sortejava un ordinador. La clau estava en el requisits que la noia demanava per endavant, que portava al visitant del site a cercar informació sobre les dues universitats del Maresme, si volia participar. La campanya així arribava a la seva culminació. Un site aparentment d’entreteniment portava implícit un component informatiu. Cal tenir en compte que la segona generació informacional concep internet com un espai social d’entreteniment, és a dir, s’ha apropiat del camp simbòlic de mediació d’una manera determinada. El resultat: en un mes es van mobilitzar 2000 estudiants per ajudar a la Laia.

 

Si voleu llegir una de les notícies que es van publicar sobre el cas cliqueu aquí:

http://issuu.com/tribunamaresme/docs/tribuna_218/9

 

L’oient participa

Catalunya Ràdio aposta perquè els oients participin i creïn continguts. Com ho fa? Doncs a través d’internet. L’emissora anima als oients a enviar els seus podcast. Sota el títol Què m’expliques? l’usuari pot enviar a través d’un e-mail el seu bloc parlat. A més, Catalunya Ràdio es compromet a emetre el podcast premiat durant la seva programació. Les condicions: que sigui MP3, de 15 min. amb llicència de continguts, en català i que no faci publicitat de res. Amb aquest concurs, l’emissora troba una nova manera d’arribar als seus oients i el més important, involucrar-los creant continguts, és a dir, els fa partícips de l’emissora. Cardoso explica que una de les avantatges de la ràdio online és que l’oient, es pot convertir en productor de contingut. Internet ha canviat la relació entre el que produeix i el que gaudeix de la informació. Els papers són intercanviables, i aquest n’és un exemple. Estem davant de la cultura afirmativa i deixem enrere el model de verificació prèvia. Mica en mica, costa, però s’avança en la direcció del model interactiu de ràdio.

Podeu llegir la notícia en aquest link del diari El Punt:

http://beta.elpunt.cat/santadriadebesos/article/13/20-comunicacio/21709-catalunya-radio-posa-en-marxa-per-internet-un-concurs-de-podcast.html

El Maresme, comarca pionera en el desplegament de la TDT

El desplegament de la TDT necessita que diversos factors es compleixin. L’interès de la gent el comprar-se el receptor, és bàsic, però també ho és que l’antena estigui encarada cap al repetidor necessari per poder rebre tots els canals que ofereixen els diversos múltiplex existents. A la comarca del Maresme, hi ha el MUX 24, que el conformen MaresmeDigitalTV, TV Mataró i Canal Català Maresme. El principal problema en la recepció d’aquests canals, és que els antenistes han aplicat una mala pràctica durant anys, orientant les antenes de les llars cap a Collserola, fet que provoca que no es rebi el MUX 24, ja que aquest no surt de Collserola, sinó dels emissors situats dins la demarcació. Ser un Agent TDT tampoc és garantia d’èxit. S’ha costatat que hi ha instal·ladors que tenen el distintiu i no orienten les antenes cap on ho han de fer. Llavors, si la TDT ha d’obrir un balcó de possibilitats cap a la televisió de proximitat, com ho ha de fer? El que cal és pedagogia cap a les empreses instal·ladores. Una pedagogia que l’ha de fer l’Administració que és qui gestiona el desplegament. És necessari que s’abandoni la mala pràctica que s’ha dut a terme durant anys i es canviï l’orientació de les antenes. O bé canviar la llei que aplica el Ministeri d’Indústria i deixar emetre tots els canals des de Collserola (més difícil). Només així la TDT suposarà una igualtat d’oportunitats per a tothom, sobretot a partir de l’abril del 2010 quan hi hagi l’apagada analògica.

Podeu veure l’entrevista que es va fer a Jordi Bosch, Secretari General de Telcomunicacions de la Generalitat en aquest link:

http://www.reportmaresme.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=20609&sec=71