Ja he vist que entre els meus companys ja han estat alguns que han comentat la gran domesticació de mitjans que ha caracteritzat la campanya de Obama. A mi hem semblava interessant comentar una de les estratègies concretes utilitzades, molt innovadora, i que demostra el potencial de Internet per fer de la política un procés compartit entre la població i els polítics.
Obama va posar en marxa un espai a la seva web a disposició de la població perquè enviessin les preguntes que tinguessin. Així, de l’anàlisi d’aquestes preguntes, es procedia a elaborar un discurs explicant aquelles llacunes que s’havien trobat més habituals. D’aquesta forma s’aconsegueix que els votants s’involucrin activament en el procés polític, permet tenir una idea d’aquells temes que cal aclarir, o aquells temes que susciten un major interès, i adaptar el discurs polític a la demanda. Està clar que la bidireccionalitat es parcial ja que el partit no es compromet a respondre a totes les preguntes, ni es manté un diàleg real ja que els internautes hauran d’esperar per tenir les seves respostes. Però tenint en compta que la quantitat de temps que caldria per aconseguir aquesta bidireccionalitat completa i simultània es molt gran, aquesta mesura s’ha d’apreciar com una bona oportunitat, que marca una referència per a la resta de partits.
