Cardoso defineix la domesticación com la incorporació a la vida quotidiana dels mitjans tecnològics. En el cas d’Internet i la seua domesticació fixa diferències respecte a la generació a la qual es pertany i la manera de domesticar Internet especialment. I dins d’aquestes generacions marca una diferència molt clara pel que fa a l’ús de socialització del mitjà Internet. L’ús de socialització d’Internet no és recent però s’ha transformat. Els mitjans 1 a 1 amb variacions multiconversa com ara el Messenger han deixat pas a la comunicació no simultània ni presencial generant un espai virtual de posada a disposició en comú. Una conversa socialitzadora sense temps i sense espai.
Per això les notícies que aportaré estaran relacionades amb aquesta última incoporació d’Internet: la socialització i com aquesta s’ha incorporat a la vida quotidiana en dos aspectes bàsics.
El primer aspecte és l’ensenyament. És una activitat feta tant a la llar com a els centres d’ensenyament. En aquest sentit aportaria la següent notícia: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=660140. La notícia parla de la incorporació de les xarxes socials a la manera d’ensenyar. Parla de la UOC per cert. I ho fa com a manera de recuperar el diàleg constructiu i deductiu de la universitat clàssica. Curiós.
També respecte a la incoporació a la vida quotidiana hi ha la notícia: http://www.comfia.info/noticias/52386.html que recorda la necessitat d’establir noves normes d’educació per al comportament virtual. Efectivament, la socialització està tan incorporada a la vida quotidiana en algunes generacions que és necessari repensar les normes d’educació per habilitar-les de cara al comportament al nou espai virtual.
Internet s’incorpora a la vida quotidiana amb força i a tots els àmbits. Fins i tot les ulleres amb que estic llegint aquesta entrada són comprades per Internet. És una manera de veure-ho.
Cardoso constata tres graus d’interactivitat dins d’una interpretació de línia més ambiental. El seu grau superior de màxima interactivitat (actualment) és la participació com a element productor de l’audiència. La televisió interactiva permet una baixa interactivitat en tant que no permet la interacció entre participants en el fet televisiu. Entenent com a participant tots els agents que intervenen en la socialització de l’entreteniment/informació. Si la televisió esdevé l’eix de l’entreteniment socialitzat, Internet assumeix el paper central en la informació. A pesar de les possibilitats tecnològiques que la TDT ofereix de possibilitats d’interacció (permetria fins i tot fer operacions bancàries) no és un camí explorat, ni tan sols il·luminat en estos moments.
Per això una bona mostra de televisió en xarxa hui en dia el trobem en dos programes de TVE. El primer “La noche en 24 horas” ha fet de la interacció al seu grup de facebook un eix del format a l’hora de fer l’arquitectura del programa. Fins i tot amb el design ha construït una interfaç televisiva que simula la pantalla de l’ordinador amb video dins d’un marc d’intervencions de facebook. La segona mostra, de la qual deixe el link i seria l’objecte de la intervenció és “La 2 noticias”. Avui mateixa fa 15 anys i en el seu aniversari ha decidit convertir els espectadors en editors. Per tant, no sols cedirà la paraula sinó la imatge als seus espectadors. Això implica una absoluta convergència tecnològica on “l’habitació” i “la sala d’estar” s’hauran de combinar i no competir. Els espectadors poden enviar vídeos i textos i això composarà una part del programa. El concepte de sinèrgia televisiva se centra en la combinació multicanal simultània o no simultània mentre la concentració de possibilitats interactives centrades exclusivament en la tecnologia televisiva no acaba de consolidar-se.
Notícia: http://www.formulatv.com/1,20091106,13229,1.html
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=UXz-u4z2Udw
Crec que aquesta notícia és la metàfora perfecta de la societat en transició espanyola. Al final resulta més una caricatura que un exemple però exemplifica millor que qualsevol exemple. El Ministeri d’Indústria va començar a repartir lectors de DNI-e a tota Espanya pel preu de 2 euros. El primer dia ja s’havien acabat a les províncies amb major població.
Les tecnologies de la informació avancen a bon ritme a Espanya (infrastructura), és a dir, tenim la tecnologia, els components, la capacitat econòmica, etc.. Tanmateix, l’actitud envers les noves tecnologies pel que fa al pes planificador, proximitat, importància, agendització formen part més de la pròpia escletxa digital que de qualsevol de les dues parts.
A Espanya hi ha 10 milions de DNI electrònics que encara no tenien pràcticament cap ús respecte a les seues virtualitats. És com tindre el millor camp de futbol i no tindre equip per jugar.
