Sembla increïble que a l’actualitat encara hi hagi països on hi ha restricció per a navegar a Internet. Em refereixo a llocs com Cuba o Corea del Nord, on els ciutadans estan sotmesos a una dictadura i repressió però que, com no coneixen la realitat a altres llocs, accepten el que tenen.
En el cas concret de Cuba, cada vegada hi ha menys restriccions, encara que aquest avanç va a passes molt petites. A hores d’ara, Internet encara està prohibit als domicilis particulars, hi ha pàgines bloquejades i és molt car, però els cubans poden connectar-se a la xarxa de xarxes des de les oficines de Correus.
Dels 630.000 ordinadors que hi ha a l’illa, només el 38% tenen accés a la xarxa, però tenen pàgines bloquejades a les quals no poden entrar. A més d’açò, tenen el problema del preu: una hora d’Intranet costa 1,50 CUC (1,20 euros) i d’Internet ascendeix a 8 CUC (6,30 euros), i tenint en compte que el salari mitjà del país al canvi és d’uns 17 euros mensuals.
A la societat actual, “un individu amb coneixements ha de ser capaç de determinar el tipus d’informació que necessita i li és útil, accedir a ella de forma eficaç, avaluar la informació i les fonts d’una forma crítica” [...] segons afirma Cardoso. Tothom hauria de tindre dret a la informació.
http://www.hoy.es/20090918/internacional/cuba-relaja-restricciones-internet-20090918.html
El 3 d’abril de 2010 es produirà a Espanya l’apagó analògic, la qual cosa suposarà que tots aquells que no disposin de la TDT no podran veure la televisió. A hores d’ara, el 81% de les llars espanyoles ja està preparada, però també hi ha 3 de cada de llars de les Illes Balears que encara no reben la TDT.
Ara bé, de tots els descodificadors que s’han venut a Espanya, només 50.000 són interactius, és a dir, que estan preparats perquè l’usuari puga interactuar amb els nous serveis que comencen a estar disponibles a través de la televisió digital.
Un gran nombre de ciutadans sap ja que la TDT suposa una major qualitat de la imatge i del so, i un major nombre de canals, però no coneixen el caràcter interactiu de la televisió. Amb aquest descodificador, l’usuari té la possibilitat de contar amb aplicacions més semblants a les d’internet que a les de la televisió convencional.
http://www.laopiniondezamora.es/tecnologia/2009/11/05/diseno-aplicaciones-interactivas-proximo-reto-tdt/395227.html
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=176515
http://www.levante-emv.com/castello/2009/11/11/81-hogares-listo-apagon-analogico/650101.html
Des de fa aproximadament sis anys, qualsevol usuari d’internet pot trobar fragments de llibres de qualsevol matèria a Google Books, un servei del cercador més utilitzat, en el qual es poden llegir fragments de milers de llibres que han sigut escanejats prèviament.
Sembla que tot açò va servir per obrir el pas al nou ebook, un aparell electrònic que permetrà descarregar i emmagatzemar fins a 16.000 llibres, i tot això en només 160 grams de pes.
Amb tot açò, és difícil de no preguntar-nos si aquesta societat en continua transició ens conduirà a un abandonament dels costums i a una esclavitud de la tecnologia, en compte oferir l’opció d’estar més informats, tenir-ho tot a l’abast de la mà i, al cap i a la fi, ser un poc més lliures. Però no tothom té accés als avenços tecnològics. Significa això que a causa d’aquests avenços encara marquem més el límit entre les societats més avançades i les menys?
http://www.abc.es/20091016/ciencia-tecnologia-tecnologia-gadgets/libro-electronico-futuro-tactil-200910161711.html
http://www.abc.es/20091015/ciencia-tecnologia-tecnologia-internet/google-lanzara-libreria-digital-200910151912.html
Carmina Martínez Gisbert
Els mitjans de comunicació han hagut d’adaptar-se als nous estils de vida de la pròpia societat; en concret, la ràdio, ha de tenir en compte les espectatives dels oients, emulant els seus gustos, valors i patrons culturals, tal i com afirma Nordberg (1996).
A principis de l’any que ve arribarà a Europa i als EEUU una nova ràdio per Internet per a cotxes, que permetrà al conductor accedir a milers d’emissores de ràdio que estan a Internet. A més a més, les emissores de la web podran ser dividides en continguts: música, entreteniment, informació i debats, i ser memoritzades perquè el conductor no perdi el temps.
Amb aquestes previsions és difícil creure que la ràdio convencional no sigui desbancada algun dia per la ràdio online. A hores d’ara, segons Gustavo Cardoso, els mitjans online no són substitutius dels convencionals sinó complementaris, i els oients de la ràdio a través d’Internet són menors que els ràdiooients via ertziana.
Carmina Martínez Gisbert
http://www.larazon.com.ar/notas/2009/04/25/01905617.html
http://www.cincodias.com/articulo/empresas/nuevos-equipos-musica-casa/20090417cdscdiemp_23/cdsemp/
Els avanços científics han suposat un canvi en la societat que, en alguns casos, són acceptats per una gran part de la població, i en altres, porten a un debat moral que pot arribar fins i tot al Vaticà. Concretament, em refereixo a la part que es dedica a manipular la genètica dels éssers 
humans per a diversos fins: per a salvar la vida d’una persona, per a obtenir informació genètica, per a eliminar malalties hereditàries dels embrions o, inclús per a triar les característiques físiques i psicològiques dels fills. És aquesta darrera finalitat la que més polèmica ha suscitat perquè sembla que triar un fill a la carta és el més antinatural i superficial que es pugui pensar en l’actualitat. Això ens duu a pensar en una societat futura amb persones perfectes i gairebé idèntiques, i que per exemple farà impossible la identificació d’un criminal gràcies als programes informàtics.
Sembla que, el fet que la societat avanci tan ràpidament en alguns àmbits, pugui perjudicar, al seu torn, a altres àmbits i entrar així en un retrocés . Ens estem tirant pedres a nosaltres mateixos?
Carmina Martínez Gisbert
