La següent notícia recull la polèmica sobre una dona dels Estats Units que va utilitzar la xarxa social Twitter per narrar la mort del seu propi fill. Aquesta decisió de la mare ha causat un gran malestar entre els internautes, que qüestionen el paper de la dona com a mare i reclamen que no vulneri els límits d’Internet. Segons Cardoso, la domesticació “és la incorporació de les noves tecnologies a la vida de cadascú, a la vida diària (fer-les servir, abusar-ne, fer-les servir malament, ignorar-les) en un procés que tots vivim permanentment”. En aquest cas, la domesticació d’Internet per part de la protagonista de la notícia va més enllà i supera els límits de la quotidianitat perquè s’apropia i utilitza la xarxa per desvetllar un fet tan tràgic com la mort del seu propi fill, a més de fer públiques vàries imatges sobre el nen en qüestió. De fet, el debat ha traspassat els seus propis límits ja que molts dels internautes que tenen contacte amb el perfil d’aquesta dona han censurat la seva actitud. De fet, algunes de les fotografies que va publicar ja han estat retirades. En aquest cas tant extrem es produeix una doble apropiació d’Internet: la primera per part de la dona, que decideix utilitzar la xarxa com a eina per manifestar el seu dol i la segona per part dels usuaris, que censuren la seva actitud a més de qüestionar el paper que ha de jugar Internet entre la frontera de l’esfera pública i la privada.
Author Archive for crubiopu
Gustavo Cardoso assenyala que “la televisió i Internet són considerades avui en dia les dues principals tecnologies de mediació i es disputen el centre de dues xarxes interactives diferenciades, relacionades entre sí a través dels links oferts per les diferents tecnologies de comunicació interpersonal”. Aquest reportatge del diari El País titulat “Los telenautas” reflecteix una realitat cada vegada més evident: l’audiència de la televisió a través de la xarxa augmenta com la pólvora. Cada vegada són més les sèries o programes que s’estrenen a Internet i, segons l’èxit que tenen, es programen després a la graella convencional. Degut a aquesta nova tendència, els experts han decidit batejar als espectadors de la televisió a través de la xarxa com els telenautes, un nou concepte que demostra la influència d’Internet sobre els mitjans convencionals. No obstant això i tal com apunta Cardoso, tant la xarxa com la televisió han d’unir esforços i aprofitar les sinèrgies comunes per arribar a un públic més ampli i heterogeni. De fet, el director de RTVE.es, Ricardo Villa, apunta que ara són les cadenes les que van “allà on estigui el públic. Qui ho faci d’una altra manera s’està a punt de suïcidar”, remata. En aquest sentit, les xifres que recull el reportatge sobre l’augment de l’audiència a través d’Internet són realment espectaculars: Telecinco és la pàgina més seguida entre les webs de televisió a Espanya amb 6,7 milions d’espectadors, RTVE.es ha passat dels 100.000 als 4,5 milions de visitants al mes en tan sols un any i al portal de TV3 es veuen més programes que en el canal convencional. Així, tal com afirma el director de continguts multimèdia d’Antena 3, Paco Sierra, la televisió a través de la xarxa “fidelitza el espectador i, a més, és complementari” amb el mètode tradicional. El seu secret, molt senzill: els telenautes poden gaudir dels seus programes preferits a qualsevol part del món, a l’hora que més els hi convingui i sense la necessitat d’estar pendents d’horaris, graelles de programació ni anuncis publicitaris. Això sí, no tot pot ser positiu: les empreses encara no s’han decidit a invertir grans quantitats de diners en la publicitat on-line, encara que la seva tendència és a l’alça. Si les audiències continuen pujant tal com ho estan fent fins ara, la quota de publicitat a la xarxa serà cada vegada més important fins a arribar a límits del tot imprevisibles.
Encara que la nostra és una societat en transició cap a una nova xarxa social on Internet tindrà un enorme poder, les Administracions intenten accelerar aquest procés mitjançant noves aplicacions multimèdia. Aquest article de La Vanguardia cita diferents procediments burocràtics que actualment ja es poden solucionar a través de la xarxa com ara pagar una multa de trànsit, denunciar el robatori d’un cotxe o presentar una queixa al Síndic de Greuges.
Si mirem enrere, ens adonarem que fa tan sols deu anys cap d’aquests procediments es podia realitzar a través d’Internet. La desconfiança dels ciutadans cap a la xarxa juntament amb la poca iniciativa dels governs per promoure plataformes multimèdia provocaven un estancament a l’hora de fomentar nous serveis a través d’Internet.
Tal com explica l’article, gràcies a “les noves tecnologies en una justícia i una administració col·lapsades per muntanyes de papers”, els ciutadans ja poden tramitar moltes de les seves incidències via Internet. De fet, el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, explica que quasi 59.000 multes ja han estat pagades a través de la xarxa durant aquest any mentre que al 2009 tan sols es van abonar 29.912 mitjançant el sistema digital.
Per la seva part, el vicepresident del Consejo General de la Abogacía, Pere Huguet, destaca que el fet de poder triar un advocat mitjançant Internet suposa un gran avanç perquè estalvia “temps i viatges” als ciutadans.
El mateix ocorre amb les denúncies als Mossos d’Esquadra, un col·lectiu que està treballant a marxes forçades per poder agilitzar al màxim la burocràcia a través de la xarxa.
L’article posa de manifest el cas de l’Ajuntament de Lleida, el primer consistori de Catalunya que va instaurar un sistema d’alertes als ciutadans. Un clar avenç que mostra els passos agegantats que dóna la nostra societat per tal d’evolucionar i convertir-se en un país més informatitzat, amb una aplicació social de les noves tecnologies.
