Notícia: Más de 30 millones de euros para evitar la exclusión digital (http://www.adn.es/sociedad/20090516/NWS-0235-exclusion-millones-digital-evitar-euros.html)
Quan parlem de l’era de les noves tecnologies és important parlar de l’”escletxa digital” que s’està generant en la societat i que ja no diferencia els ciutadans del primer i del tercer món; sinó que separa dins de la mateixa societat els que tenen i poden accedir al món digital i els que no.
Cardoso ens parla dels diferents nivells de participació i ressalta els nivells baixos d’integració de la gent amb una edat superior als 60 anys, una dada reflexada en estudis recents i que genera l’anomenada “corba tecnològica”. Hem d’entendre que aquesta part de la societat, en cinquanta anys, ha passat de conviure amb espelmes a conviure amb Internet, ha hagut d’aprendre com funcionen els caixers automàtics, les màquines expenedores,…. i ara, que la fi de la seva vida s’apropa, presenta tal rebuig als nous canvis que s’ha tornat tecnòfogona. Així doncs, ens trobem que la majoria de persones grans no utilitza Internet i moltes d’elles no tenen cap intenció en aprendre, un fet que genera una exclusió social i que accentua la soledat i la inactivitat d’aquestes persones, perquè hi ha altres grups socials que demanen que cada cop es puguin fer més gestions mitjançant aquests nous mitjans: fer la compra, pagar impostos, demanar assistència mèdica,….
És veritat que l’accessibilitat a Internet ha millorat i que la gent amb discapacitat s’ha pogut integrar en aquesta nova societat en xarxa. Però, segurament, ha arribat el moment que els governs i els usuaris ens hem d’aturar un moment i pensar com volem que evolucionin les noves tecnologies, perquè al ritme que anem, cada cop hi haurà més exclosos de la “tercera” edat que, malgrat polítiques de reinserció i d’educació, perdran el “tren” i formaran part d’aquesta nova societat d’analfabets tecnològics. És just que tractem així als nostres pares i avis? Són suficients els 55 milions destinats pel programa AVANZA2 55+?´
Per a més informació:
http://www.w3.org/WAI/
http://desarrolloweb.filmac.com/accesibilidad-la-web-para-todos_20_1.aspx
Segons l’última onada de l’EGM, el consum de la premsa escrita es manté constant i el d’Internet experimenta un creixement, unes tendències similars a les dels últims cinc anys que demostra que els principals medis de comunicació han sabut adaptar-se als nous temps. Però el problema és que la crisi actual i la baixada dels ingressos per publicitat estan fent trontollar el compte d’explotació d’alguns grups empresarials, sent la línia de negoci més afectada la de la premsa escrita.
Amb aquesta nova situació, ha arribat el moment d’entendre que en una societat en xarxa, on les notícies tenen una caducitat immediata i on la premsa escrita difícilment pot competir amb la rapidesa de la ràdio o d’internet, s’han de redefinir els negocis i generar productes amb valor afegit. Així doncs, des del meu punt de vista, la premsa escrita s’ha d’encaminar a un periodisme més d’investigació on les opinions dels professionals aportin un valor afegit.
Per finalitzar, és important assenyalar que si analitzem les audiències per franja d’edat, veiem que els joves són els principals consumidors d’Internet, mentre que els majors de 45 anys ho són de premsa escrita. Unes dades de les que podem extreure que dues tecnologies alternatives amb els anys potser deixen de ser-ho, sobretot quan la viabilitat econòmica d’una d’elles pot deixar de ser rendible per les empreses de Mass Media. Així doncs, ens trobarem davant del primer cas que trenca les teories d’Eco i Lutfi? Ens haurem d’esperar una dècada per saber-ho.
Daniel Barea
En el suplement ES d’aquest dissabte de “La Vanguardia”, hi ha un article molt interessant sobre el poc coneixement que té la gent d’Internet, basant-se en la pèrdua de temps que tenim fent recerques, i on els autors determinen tres tipologies d’usuaris: els experts, els exclosos del món digital i, la gran majoria, que es defèn dins la red.
És molt fàcil pensar que els exclosos del món digital són aquells usuaris de països en vies de desenvolupament, però reflexionant una mica, m’he adonat que dins de l’anomenat primer món hi ha molts exclosos, tant voluntaris com obligats.
Es pot arribar a entendre que en una societat de transició hi hagi exclosos voluntaris, per exemple gent gran a la que li costa adaptar-se als canvis i no desitja aprendre; però el que no es pot permetre és que hi hagi persones que no poden adaptar-se a aquests canvis derivats d’una societat de consum, més que de transició, que evoluciona a gran velocitat i on la tecnologia, de vegades, per un preu prohibitiu o per manca de polítiques socials continuistes no arriba a totes les capes socials.
Com a universitaris acostumats a les noves tecnologies, molts cops no som conscients d’aquest fet, però cada dia s’incrementa el nombre d’analfabets digitals.
