Author Archive for Damià Caro

“Han trigat 37 anys a fer realitat la meva teoria”

Notícia publicada a VILAWEB.CAT

Dimecres 17/12/2008

Investigadors de Hewlett Packard explicaven el maig passat, en un article a Nature, que havien reeixit a fabricar un nou component electrònic de circuits que revolucionaria la informàtica, és el ’memristor’. Doncs bé, el doctor Leon O. Chua ja en va exposar la teoria, fa trenta-set anys, quan encara era estudiant. VilaWeb TV us ofereix una entrevista amb Leon O. Chua, que explica què és el ‘memristor’ i com pot arribar a canviar els ordinadors.

El ‘memristor‘ o ‘resistència amb memòria’ és el quart element bàsic dels circuits integrats, com la resistència, el condensador i l’inductor. És una resistència amb memòria, capaç de recordar una càrrega elèctrica rebuda, fins i tot quan deixa d’arribar-hi electricitat. Aquesta capacitat de recordar i la mida, comparable a la d’una molècula de sucre, el fan especialment útil per a fabricar memòria d’ordinador. Als ordinadors d’avui els programes que fem servir, emmagatzemats al disc dur o en una memòria flaix, es carreguen a la memòria RAM, que és volàtil i s’esborra quan deixa de rebre electricitat. Ara, amb els ‘memristors’ inventats per HP aquestes dues menes de memòria es farien innecessàries. Una memòria ‘memristor’ fóra com una memòria RAM que no s’esborraria quan deixés de rebre electricitat.

Amb memòria ‘memristor’ els ordinadors del futur s’engegaran immediatament, sense haver d’esperar com ara, amb el sistema operatiu en el mateix estat de l’última sessió. A més, la microscòpica mida dels ‘memristors’ d’HP fa possible de fabricar memòries d’un centenar de gigues en un centímetre quadrat, molt més que no les memòries actuals. Així mateix, el ‘memristor’ pot ajudar molt a investigar noves maneres de fer funcionar els ordinadors; segons Chua, d’aquí a una vintena d’anys potser es fabricaran en sèrie ordinadors que pensin com el cervell humà. De moment, HP estima que podrà vendre ordinadors amb ‘memristors’ d’aquí a uns cinc anys.

- Comentari propi:

Ara es veu que la tecnologia de HP ha invertit amb la teoria del senyor Chua i d’aquí a 5 anys els ordinadors ja disposaran d’aquesta memòria no volàtil, que amb el seu desenvolupament “pot arribar a comparar-se amb la memòria humana”. Una memòria que a diferència de la memòria RAM ocupa un espai molt més reduït, recorda el què estaves fent si s’apaga la llum i no necessita 5 minuts per arrencar tot el sistema operatiu, sent molt simplista amb la descripció.

La memòria ‘memristor’ desenvolupada per HP il·lumina un camí cap a un futur ja projectat per Blade Runner. Calculen que d’aquí a 20 anys tots els ordinadors que es comercialitzaran tindran aquesta memòria. El temps i el seu ús per part de les societats, de nosaltres, marcarà el futur d’aquest enginy que ha deixat de ser una teoria utòpica per convertir-se en una matèria real.

El president d’internet

Notícia publicada a VILAWEB.CAT

DIMECRES, 05/11/2008 - 20:00h

obama

Hi ha molts factors que ajuden a explicar la victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials dels EUA. L’encert de les bases del Partit Demòcrata de triar-lo candidat, el cansament de vuit anys d’administració Bush i el suport que ha rebut de les minories són alguns dels factors esgrimits, però també n’hi ha un de molt important: internet.

Amb l’ús intensiu de la xarxa, el senador demòcrata ha captat més fons que cap altre candidat i, alhora, ha obtingut una potent plataforma de difusió de missatges i creació de xarxa social al voltant seu. En això, les ments pensants de la seva campanya han tingut molts referents, des de la plataforma MoveOn de mobilització de l’opinió pública en contra de la guerra a l’Irac fins a l’experiència del seu company de partit Howard Dean, que en les primàries demòcrates de 2004 (que va perdre contra John Kerry) va finançar bona part de la campanya amb donacions recollides a internet.

Milions de donacions i de simpatitzants

En el cas d’Obama, la recaptació de fons ha estat de rècord (640 milions de dòlars, la majoria de petits donants), fins al punt que s’ha convertit en el primer gran candidat a la presidència que ha renunciat a les ajudes econòmiques governamentals, instaurades els anys 1960. Però el ja quaranta-quatrè president electe nord-americà també ha sabut treure tot el suc a les xarxes socials, a diferència dels seus rivals de primàries i de presidencials (Hillary Clinton havia afirmat que mai no escriuria un bloc i John McCain sol dir que no utilitza ordinadors). Si els donants d’Obama s’han comptat per milions (més de tres, la majoria via internet), també els simpatitzants que s’han mobilitzat a la xarxa han arribat a xifres milionàries. En plataformes socials com Facebook i Twitter, el candidat demòcrata ha estat l’estrella indiscutible, i d’aquestes plataformes ha captat molts voluntaris cap a la seva causa. De fet, en molts casos internet ha substituït les tradicionals seus de campanya a les principals localitats del país i ha representat, fins i tot, una bona manera de respondre a les acusacions que ha rebut del camp republicà, amb webs com Fight The Smears. Omnipresent a internet, no és estrany doncs que els ’spammers’ hagin triat ben sovint, aquests últims mesos, el nom d’Obama per encapçalar els seus missatges electrònics no desitjats.

President tecnològic

L’ús intensiu de la tecnologia no sols ha estat una eina de campanya per a Obama, sinó que forma part d’un dels puntals del seu programa de govern, amb permís de la greu crisi financera. En l’agenda d’Obama hi ha la voluntat de revolucionar tecnològicament la manera d’administrar el govern i de potenciar la relació amb els administrats. A més de defensar una Casa Blanca 2.0, Obama ha promès tot un seguit de mesures (el govern obert i la participació ciutadana, l’augment dels recursos en recerca, l’educació tecnològica, l’extensió de la banda ampla universal…) que li han valgut el suport de Vinton Cerf, considerat un dels pares d’internet.

- Comentari propi:

Obama ha demostrat moltes coses i s’espera d’ell que ho continuï fent ara que és President. En la seva campanya ha sabut utilitzar Internet per a finançar part de la seva campanya, gràcies als petits donants, i de mobilitzar una impressionant massa social que s’ha expandit a les xarxes socials -com una taca d’oli- per consolidar el suport popular al nou líder mundial.

Obama i els seus assessors de campanya han sabut llegir i situar-se en la nova “Era de la informació i els mitjans de comunicació”. Han sabut explotar Internet i sortir vencedors de la guerra mediàtica que comporta qualsevol elecció política. El “president d’Internet” ha marcat un clar i potent precedent, que de ben segur altres emularan.

Una paròdia de l’obsessió per Facebook i més xarxes socials

Notícia de VILAWEB.CAT

Dilluns, 20/10/2008

L’obsessió d’alguns internautes a connectar-se a Facebook, Myspace i a les altres xarxes socials ha arribat a extrems imprevisibles. És tan forta com punyents són les crítiques que els adrecen els qui creuen que són un atac a la intimitat. La Concordia University ha fet un experiment per a parodiar i posar en evidència la futilitat d’aquesta mena de webs: ‘I am clean‘. No sols podeu veure com s’ha fet, sinó també consultar-ne els detalls tècnics.

N’és l’autor Marc Beaulieu, i consisteix en una aplicació que divulga a la xarxa cada vegada que es posa desodorant. Aquest s’insereix en un dispositiu connectat a internet, que hi transmet tot de dades. A Beaulieu, li agradaria que més gent s’animés a fer paròdies d’aquesta mena, i ell mateix no descarta d’idear-ne alguns més, com ara el de fer córrer per la xarxa cada vegada que es renta les dents o es dutxa.

Comentari propi

Aquesta notícia del portal www.vilaweb.cat ens destaca un bolet virtual estrany, la web “I am clean”. Una notícia sobre un projecte que denuncia -de forma divertida i arribant a extrems ridículs- les relacions personals i les dependències emocionals que establim a través de la xarxa. Simplement perquè tenim la necessitat humana de compartir-les amb algú. I qui és aquest algú? Perquè no li dièm a ningú en concret… Però aquesta informació la pot arribar a llegir potencialment tot el món.

Internet és el futur de la publicitat. També de les relacions virtuals? En un ràpid cop d’ull al meu cercle d’amistat al Facebook trobo a la secció “Actualitzacions d’estat” frases com “a buscar un gelat!” o “Pitant cap a classe!!!”. La meva pregunta és: fa falta compartir això?? Estem abocant a la xarxa el què estem fent en un determinat moment, moments totalment puntuals, volàtils i en general superficials. Cal omplir la xarxa d’aquests missatges? Com denuncia la web “I am clean”.

Per altra banda a “Canal de notícies” perquè ens hem d’assabentar d’allò que es diuen els nostres coneguts? On rau l’intimitat dels missatges? M’ha passat per exemple que una noia amb qui mantinc una relació ha escrit un missatge a un home, un missatge que hagués preferit no llegir. O com pot passar, una foto que era millor no veure. Que estem fent amb les nostres intimitats? Directa o indirectament les aboquem a la xarxa. Com afecta a les nostres relacions? Cada dia ho anem descobrint.