El creixent i evident distanciament entre joves i tradició, ha obligat a el mateix Vaticà a sumar-se al Facebook. L’actitud de l’església -similar a la que es dona entre avi i net amb la Play- pretén escorçar distancies amb els joves a través de la pràctica social en xarxa. No es la primera institució que es puja al carro d’aquest tipus de fenòmens. Amb anterioritat, la majoria de polítics o associacions ja ho havien fet. L’església, més reticent al nous fenòmens socials, s’ha fet més de pregar.
Davant d’aquesta situació, em sorgeixen dubtes sobre l’èxit d’aquesta novetat. Personalment crec que l’església s’equivoca si pretén captar joves a través de la xarxa d’amics. Estudis demostren que l’anomenada primera generació informacional, aquella pionera amb l’ús del PC, fa un ús social de la tecnologia més emotiva i productiva que els joves. En canvi per la segona generació, aquest tipus de pràctiques estan més normalitzades. El què els produeix més emoció son els videojocs, la música o el mòbil. La emoció es la base de la comunicació persuasiva. I en tant la religió es troba excessivament lluny de les representacions pròpies de les noves generacions, necessita fer-ne ús per captar fidels. Per aquesta regla de tres, potser els seria millor dedicar esforços en produir videojocs evangelitzadors o “rock’n'rollitzar” els sermons que en crear absurds perfils adoctrinadors.
Fonts d’informació:
http://www.hoytecnologia.com/noticias/Vaticano-suma-FaceBook/111694
Publicació: Los Medios de Comunicación en la Sociedad en Red. Gustavo Cardoso
http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1131320
La crisis aprieta y hay que abrocharse el cinturón. Eso es lo que debían pensar los propietarios del rotativo Seattle P.I cuando el pasado 17 de marzo decidieron lanzarse a ofrecer exclusivamente el periódico a través de la red. Lo cierto es que en la actualidad, son escasos los medios que apuestan por la versión online, siendo este siempre un recurso complementario al papel. Pero parece que la crisis puede acelerar el proceso. En palabras de Cardoso, a pesar que la migración ofrece infinidad de beneficios - reducción de costes, ventajas geográficas, temporales o de interacción -también ofrece interrogantes innumerables. Es una fuente escasa de ingresos i sobretodo vacío, vacío del prestigio y credibilidad que ofrece la versión en papel. Seattle P.I acechado por la crisis, acaba de anunciar su definitiva migración digital. Habrá más sorpresas?
Fuentes:
Blog: Análisis de Medios
Publicación: Los medios de Comuncación en la Sociedad en Red. Gustavo Cardoso. Uoc Ediciones
El 27 de març, la font oficial d’estadístiques europees (Eurostat) va publicar les dades del 2008 sobre el consum online al vell continent. Espanya presenta en relació l’e-commerce els nivells d’Europa de fa 5 anys, es a dir, només un 20% utilitzen la xarxa per comprar, lluny del 32% actual de la mitjana europea. Aquestes dades venen a corroborar el concepte que té Cardoso de que existeixen països a transició cap a una societat de red. Espanya no se la pot considerar una societat informacional ja que no mostra unes dades d’accés a internet el suficientment òptimes per parlar de societat en xarxa. No cal oblidar que unes dades positives d’ús comercial de la xarxa incentivarien el creixent sector del e-commerce. Per altra part, les dades del Eurostat també corroboren la idea de Cardoso sobre el factor educacional dins del procés de transició. Les franges d’edat més avançades son les que mes problemes van tenir per aprendre i les que presenten ara, una participació menor en activitats tecnològiques.
Fonts d’informació a internet:
Siliconnews
Eurostat
estadístiques
Fonts d’informació a publicacions:
Los medios de Comunicación en la Sociedad en Red. Filtros, escaparates y noticias. Gustavo Cardoso. Editorial UOC Ediciones
